L'Albera recorda amb un memorial l’entrada de la fil·loxera que va devastar la vinya

RabósEl 20 d’octubre de 1879 el Butlletí Oficial de la Província (BOP) de Girona va publicar un comunicat en què certificava l’entrada de la fil·loxera al Principat des de l’estat francès. El comunicat deia: "Practicado el reconocimiento facultativo que previene el artículo 7 de la Ley de 30 de Julio de 1879, esta comisión ha acordado declarar que se halla invadida por la filoxera una viña situada en el Coll de Fornells del distrito municipal de Rabós y hacer pública dicha declaración". El juny passat, un viticultor del poble, Jordi Esteve, va instal·lar al seu celler una escultura memorial, la primera de l'Alt Empordà, que recorda aquest fet històric i que diumenge vinent s'inaugurarà durant la Fira de Vins Lliures de les Alberes, coneguda com a Contraban.

El pugó que va arrasar milers d’hectàrees de vinya arreu d’Europa es va detectar a la vinya Nova de Can Benido, al coll de Fornells de Rabós. L’avís el va donar un veí del mateix poble que havia assistit uns dies abans a una conferència a Figueres del farmacèutic de Cotlliure, Pau Oliver, en què explicava els símptomes que tenien les vinyes afectades per la fil·loxera. El 1878 ja es va detectar l’insecte a la comarca nord-catalana del Conflent, concretament a Prada, i Oliver va ser l’encarregat de dirigir la campanya d’erradicació a l’altra banda de l’Albera. En el marc d’unes mesures de prevenció que mai es van acabar duent a terme en la seva totalitat, Oliver va fer diverses conferències i exhibicions pràctiques –sempre en català– en algunes poblacions empordaneses.

“Els entesos en aquell moment van convocar el vicepresident dels comitès agrícoles del Rosselló i, juntament amb l’enginyer de Girona, Joaquim d’Espona, van anar a certificar-ho sobre el terreny, i aleshores van dir que potser feia dos anys que la fil·loxera ja havia entrat”, explica Pere Gifre, historiador.

Aigua i cervesa en comptes de vi

De fet, en el Diari Català del 5 d’octubre de 1879, onze dies abans que se certifiqués la presència del pugó a la vinya Nova de Can Benido, en un article que firma Lo Corresponsal en un català prefabrià escriu: "Se diu que ja fa dos anys que deu existir lo mal puig es lo temps que l’experiencia ha demostrat es necessari pera que lo insecte mati el cep". I afegeix: "Y se suposa que la introducció ha tingut lloc de la següent manera: En dit poble hi ha qui ha tingut fins fa poch l’ofici de contrabandista, y ’l tal subjecte tenia la costum d’amagar los fardos de contrabando en la vinya malalta. Com antes atravessava vinyas del Rosselló en les quals existia lo mal y en ellas reposava, d'aquí que es cregui que d’aquesta manera nos ha vingut tant molest hosta".

El corresponsal del Diari Català també deia que tal vegada destruint el focus s'esvairia l’amenaça de l’expansió de la plaga, però no ho veia gaire clar: "Jo só mes pesimista; jo temo que existeixin mes vinyas atacadas y ‘m fundo en que cada any van multitut de treballadors del Ampurdá á fe la brema a Fransa que, com se sap, se fa molt antes". I acaba pronosticant: "Preparémse per beure cervesa ó aigua".

Efectivament, la fil·loxera va arrasar la vinya. “Quan va arribar hi havia 20.888 hectàrees només a l’Alt Empordà. Són dades de Nicolás García de los Salmones, un enginyer que va fer un estudi just després de la fil·loxera. Que ara n’hi hagi poc més de dues mil dona una mesura de la magnitud del problema aleshores”, explica Gifre. La vinya era un dels principals recursos del món rural i la seva davallada va contribuir a un èxode rural cap a les ciutats. “L'impacte de la fil·loxera va ser important, i prova d'això és que hi ha un màxim d’habitants en aquests pobles de l’Albera en aquells anys que probablement no s’ha recuperat mai més. La caiguda va ser fortíssima”, afegeix Gifre. Amb tot, apunta que no va ser l’única causa: "Al mateix temps que la fil·loxera, hi ha una crisi a l'olivera i al cereal. Es parla de la crisi agrícola pecuària i tot fa un feix. I això ho explica tot. És a dir, no és només la fil·loxera, que és molt important, sobretot al cap de Creus i a les Alberes, sinó que també hi havia una baixada de preus del blat i de l’oli". Gifre també explica que el 1891 s'havien replantat encara no 5.000 hectàrees, un 23% de les que es van arrencar.

La fil·loxera a la península Ibèrica

Un any abans que a l’Alt Empordà, la fil·loxera ja s’havia detectat a Màlaga. “Va entrar al territori català per Rabós, però no al territori espanyol, perquè va entrar pel sud per importació directa d’una vinya que ja la tenia, concretament a Màlaga, el mateix any o l’any anterior a Rabós; les dates ballen una mica, segons la documentació, ja que n’hi ha que diuen que va ser el 1878 i n’hi ha que diuen el 1879. Però, en teoria, un any abans es va detectar a Andalusia”, diu Romina Ribera, historiadora, arqueòloga i sommelier, que en els darrers deu anys s’ha especialitzat en la comunicació i divulgació de la història del vi a través de tastos, conferències i altres activitats en què explica els orígens del vi.

Ribera recorda un article d'Eduard Puig Vayreda, tota una autoritat en la matèria, en què explica que l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre (IACSI) va enviar Joan Miret, com a comissionat pel tema fil·loxèric, a viatjar a Europa, i que al tornar va redactar les seves conclusions. "Miret, i amb ell altres dirigents agrícoles, conclouen que el temut insecte, que no pot volar més enllà dels 20 quilòmetres, no podrà franquejar els Pirineus més orientals –evitant així la seva entrada a Catalunya– si li manca vegetació (vinyes) on alimentar-se, ja que no s’alimenta d’altre vegetal. Això volia dir que calia eliminar totes les vinyes en una franja de 25 quilòmetres d’amplada per 30 de llarg al sud dels Pirineus. Aquesta barrera, zona d’incomunicació o cordó sanitari, com es vulgui dir, representava una superfície de setanta mil hectàrees, de les quals una quarta part era vinya. En definitiva, tota la vinya empordanesa". Ribera també explica que "el 14 de maig de 1880, en plena campanya d’extinció i coincidint amb el dia que s’havien d’iniciar les tasques d’arrencada, 800 veïns de Llers, Ajuntament i clergat inclosos, es van reunir al barri dels Hostalets i es van aplegar desarmats, a toc de sometent, amb crits de «Morin els que maten les vinyes i visca el rei». Els manifestants van ser clamorosament aclamats", segons expliquen les fonts. És a dir, que "quedava clar que la revolta no anava contra el rei sinó contra els que volien arrencar les vinyes", remarca Ribera.

Però la fil·loxera ja era present a la península Ibèrica abans de finals de la dècada dels anys 80 del segle XIX. Hi ha estudis que assenyalen que la fil·loxera ja havia entrat a Portugal deu anys abans, el 1868. Va ser el primer focus detectat a la Península. El diari La Lucha va publicar el 19 de juliol de 1878: "Pretendíamos evitar la plaga del común enemigo poniéndole obstáculos en las fronteras francesa y portuguesa y, cuando más ocupados estábamos en escogitar los medios anti-philloxérycos, he aquí que el terrible y temido animal se nos presenta por la retaguardia cuándo menos lo pensábamos, y se apodera de los viñedos de Málaga, la tierra del buen vino cuyas asombrosas cosechas son la principal riqueza del país andalúz".

Memorial de la fil·loxera

En el decurs de la Fira de Contraban, que se celebra diumenge vinent a Rabós, s’inaugurarà el memorial que Esteve, viticultor, enòleg i aficionat a la història local, va demanar a l'artista Mònica Campdepadrós, també resident a Rabós. "Vaig decidir instal·lar aquest memorial perquè no hi ha cap recordatori de la fil·loxera en tot l’Empordà, com a mínim, i al ser Rabós el primer punt on es va detectar l’arribada d'aquesta plaga a aquesta banda de la frontera, ja feia temps que ho tenia al cap, i m’hi vaig posar", explica el propietari del celler Rim de Rabós, on s'ha instal·lat l'escultura de Campdepadrós, que va rebre l'encàrrec amb il·lusió: "Vaig pensar en una porta com a element simbòlic essencial. Una porta oberta, clarament angulosa, que connotés una entrada abjecta i nefasta, que no fos un arc de triomf –diu l’artista–, i el resultat és una obra que vol connectar el passat amb el present".

Després de cinc anys d’aturada, la Fira de Contraban torna a Rabós com a amfitrió. Els quatre cellers del poble n'acolliran cinc més cadascun, d'un costat i l'altre de l'Albera. En total seran una vintena de cellers. El requisit és que siguin vinyataires: viticultors de cultiu ecològic i elaboradors de vins naturals o amb mínima intervenció.

Però la fil·loxera pot tornar a ser un perill? "A les Canàries no hi havia fil·loxera i ara se n'estan detectant els primers casos, quan no n'hi havia hagut mai. Això és interessant d'estudiar de prop perquè s'ha de veure com evoluciona per tenir una informació de com va anar aquí, com va atacar i quant va tardar. Tot i saber que les condicions vitícoles de les Canàries són molt particulars", diu Esteve. Avui en dia amb la fil·loxera s'hi conviu i no hi ha risc d'expansió, des que l'arrel del cep és americà, empeltat amb les varietats locals, i aquest cep hi és immune. Curiosament, d'Amèrica del Nord va venir el problema però també la solució.