La realitat "invisibilitzada" dels temporers de l'Empordà: 1.700 treballadors migrants amb dificultats per trobar un sostre

Sant Pere PescadorNo només a les terres de Lleida venen temporers a treballar uns mesos per collir fruita. A Girona, durant la campanya de collita de la poma, també arriben centenars de persones d'origen estranger a fer feina als camps de la Indicació geogràfica protegida (IGP) de Poma de Girona, al Baix i l'Alt Empordà. Són aproximadament uns 1.700 treballadors i treballadores, provinents de l'Àfrica subsahariana, l'Amèrica Llatina o l'Europa de l'Est, que es concentren sobretot durant els mesos de setembre i octubre, quan l'activitat és més intensa, i se sumen als 1.200 que són fixes durant tot l’any. La majoria arriben pel procediment de contractació en origen, amb el permís emès per l'oficina d'estrangeria de la subdelegació del govern espanyol, i sovint repeteixen d'un any per l'altra, convocats pels pagesos amb qui treballen habitualment.

Sant Pere Pescador és un dels municipis que viu amb més intensitat la vinguda de temporers. És un poble costaner d'uns 2.000 habitants, encarat al turisme de platja i als esports de vela que, durant dos mesos, acull prop de 500 treballadors dels camps alt-empordanesos que, d'un dia per l'altra, transformen per complet el paisatge urbà. Al mes d'octubre és habitual topar-se amb desenes de treballadors d'origen africà que viuen al carrer en tendes o petits campaments prop dels camps. La raó és el problema endèmic de falta d'oferta d'habitatge a la zona que, sumat al racisme immobiliari i a la poca capacitat econòmica dels temporers, provoca que molts visquin durant unes setmanes a la intempèrie o en infrahabitatges superpoblats. Així ho reflecteixen les conclusions –encara pendents de divulgar públicament– d'un estudi extens elaborat per la Universitat de Girona (UdG), en col·laboració amb entitats socials i institucions públiques, que pretén "visibilitzar" la problemàtica dels temporers gironins, molt menys nombrosos que els de Lleida, però que es troben igualment en situació de precarietat.

"A Sant Pere Pescador estem donant un servei de dutxes, bugaderia i càtering des del 2020 al Centre Cívic a través de la Creu Roja, que ens permet estabilitzar una atenció mínima als treballadors que venen a la comarca a guanyar-se la vida", explica Agustí Badosa, alcalde del municipi i president del Consell Comarcal de l'Alt Empordà. Els ajuntaments i els empresaris del sector, però, defensen que, sense suport de les administracions supramunicipals, no poden oferir alternatives en forma d'alberg o habitatge social i demanen que els departaments d'Empresa, Habitatge, Agricultura i Drets Socials prenguin la iniciativa.

Al Baix Empordà, en canvi, la situació de sensellarisme i infrahabitatge en els temporers és menys habitual, ja que els treballadors queden més repartits i, com que són repetidors de cada estiu, pacten el seu allotjament amb més antelació.

Convertir els magatzems en habitatge estacional

Una de les propostes dels productors de Poma de Girona, que han d'acreditar un allotjament dels seus treballadors (sigui quin sigui) per tenir el permís del ministeri per contractar-los, és poder construir habitacions en els espais lliures dels seus magatzems: "Trobar habitació al mes d'agost a la Costa Brava és gairebé impossible i per això demanem que cada productor es faci càrrec dels seus temporers habilitant uns mòduls", diu Jaume Armengol, president de la Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Poma de Girona. L'administració, però, de moment és reticent a donar permisos per fer aquestes reformes.

Més enllà de la qüestió residencial, les condicions laborals precàries és l'altre cavall de batalla dels treballadors del camp. El conveni col·lectiu Agropecuari de Catalunya marca un salari mínim de 8,84 euros l'hora i l'entitat defensora dels drets dels temporers Fruita amb Justícia Social denuncia que, a comarques gironines, en molts casos els sous estan per sota d'aquesta norma. Tot i això, els representants de la IGP Poma de Girona asseguren que tots els contractes estan dins de la legalitat, ja que treballen amb clients de grans superfícies com supermercats que els fan passar auditories molt estrictes per tal d'assegurar la procedència del producte.