Augmenten les execucions per mirar pel·lícules estrangeres a Corea del Nord
Un informe de l'ONU alerta que el règim de Kim Jong-un és el més repressiu del món
BarcelonaSeure a mirar la teva pel·lícula preferida o compartir-la amb el teu entorn pot ser un delicte castigat amb la mort a Corea del Nord. És una de les conclusions d'un informe publicat avui per l'Oficina de Drets Humans de l'ONU que explica que el govern nord-coreà aplica cada cop més sovint la pena de mort contra ciutadans acusats de mirar i compartir contingut audiovisual estranger.
És només una de les formes que pren la repressió desmesurada en aquesta dictadura, que, segons confirma l'informe, és la més restrictiva del món. "Cap altra població està sota aquestes restriccions en el món actual", conclou. L'informe abasta el període des del 2014 fins al maig del 2025 i es basa en més de 300 entrevistes a testimonis i víctimes que han fugit del país per l'erosió de les llibertats. Durant aquest període la dictadura ha reforçat el control sobre "tots els aspectes de la vida dels ciutadans".
Les noves tecnologies han fet que el control s'hagi tornat més exhaustiu i generalitzat. La vigilància tecnològica permet inspeccions a les cases sense avís, alhora que les lleis s'han tornat més punitives per castigar els delictes. La persecució es fa a través d'una força especial, el Grup 109, que revisa i confisca ordinadors, telèfons i televisors a la recerca de "materials antisocialistes".
Sota la demonització de la cultura, el règim de Kim Jong-un ha promulgat lleis com la del rebuig al pensament i la cultura reaccionària (2020), que criminalitzen l’accés i la difusió de mitjans estrangers: llibres, música, pel·lícules, sèries de televisió i fins i tot expressions lingüístiques que no encaixin amb la ideologia socialista de Corea del Nord. Aquestes lleis preveuen penes molt severes, inclosa la pena de mort.
De fet, l'aplicació de la pena de mort s'ha ampliat de manera generalitzada en tota mena de delictes des del 2015, tipificats en almenys sis lleis. Moltes de les execucions es fan en públic per sembrar la por i dissuadir la temptació de consumir continguts externs, i solen ser per afusellament després de judicis sumaris sense garanties processals.
Treballs forçats i presos polítics
Un altre punt que destaca l'informe és el tema dels camps de presoners polítics i de treballs forçats. Centenars de milers de persones continuen desaparegudes i no se sap què se n'ha fet, inclosos ciutadans estrangers segrestats de Corea del Sud, el Japó i altres països. Segons l'informe, el treball forçat és un mecanisme institucionalitzat que afecta diversos grups de la població, com els presos, però també col·lectius de joves pobres i criatures. Sovint se'ls obliga a fer tasques físiques extremes —com pavimentar carreteres, tallar arbres, cultivar els camps o treballar en fàbriques— en condicions insalubres i amb problemes de malnutrició. Els infants, especialment els orfes, sovint són enviats a treballar en mines de carbó i altres entorns altament perillosos. Tot plegat serveix per impulsar l’economia d'aquest règim aïllat alhora que incrementa el control de la població.
Paral·lelament, l'ONU constata l'existència de camps de presoners, tot i que el règim segueixi negant-ho. S'hi envien persones acusades de delictes polítics, com llegir mitjans estrangers o practicar religions prohibides. I fins i tot s'hi poden enviar els familiars de persones que han estat acusades d'algun delicte. Sobre les condicions, els testimonis que apareixen a l'informe parlen de fam massiva, execucions sumàries, treballs extenuants i morts constants.