La Xina i el Canadà estrenyen relacions davant la pressió de Trump

PequínDesprés de gairebé una dècada de relacions tenses a causa de disputes comercials i topades diplomàtiques, la Xina i el Canadà han anunciat una “nova associació estratègica” impulsada per les grans pressions aranzelàries de Donald Trump. En la visita d'estat a Pequín, el primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha defensat crear una nova relació "adaptada a les noves realitats globals". És una manera de reconèixer que la guerra comercial de Donald Trump obliga el Canadà a buscar nous mercats, també a la Xina.

El president xinès, Xi Jinping, ha donat suport a un “desenvolupament sa i estable” de les relacions entre la Xina i el Canadà” que beneficiarà els dos països i també “l'estabilitat i la prosperitat mundial”. Els dos líders van fer una defensa del multilateralisme. Des del Gran Palau del Poble, a la plaça de Tiananmen, els dos mandataris van escenificar divendres l’inici d’una nova etapa de col·laboració i el compromís de donar per superats els seus enfrontaments.

Les bones paraules tenen una traducció comercial directa. El Canadà ha anunciat que eliminarà els aranzels del 100% imposats als vehicles elèctrics xinesos el 2024 i permetrà ingressar al mercat 49.000 vehicles gravats amb una taxa preferent de només el 6,1%. Per la seva banda, la Xina reduirà els aranzels a les llavors de canola canadenques. De moment, això és el més visible de l'acord, que preveu augmentar els intercanvis comercials i reduir, o eliminar en alguns casos, les barreres burocràtiques.

Les tensions prèvies

La visita de Mark Carney és la primera d'un cap de govern canadenc des de la de Justin Trudeau el desembre del 2017. En aquell moment les relacions entre els dos països eren bones, però es van deteriorar ràpidament quan el Canadà va detenir Meng Wanzhou, directiva de Huawei i filla del fundador de l'empresa. La detenció es va produir per una ordre judicial dels Estats Units quan Meng va fer escala al Canadà, país on tenia diverses residències. La Xina va respondre amb l'arrest de dos canadencs a la República Popular —Michael Kovrig i Michael Spavor—, als quals va acusar d'espionatge.

Les tensions es van intensificar amb sancions recíproques fins al 2021, en què la mediació diplomàtica va aconseguir la posada en llibertat simultània de tots tres. Tot i això, el 2023 la intel·ligència canadenca va expulsar un diplomàtic xinès i va acusar Pequín d'intentar interferir en les eleccions generals. El Canadà té una gran colònia d'emigrants xinesos i també ha estat el destí de molts dissidents i habitants de Hong Kong, que s'han exiliat després de la retallada de llibertats a l'antiga colònia britànica. El 2024 el desacord va ser comercial i es va produir una disputa aranzelària: el Canadà va penalitzar els vehicles elèctrics xinesos i l'acer i Pequín va respondre amb una pujada de tarifes a la canola, el porc i el marisc canadencs.

Acostament i acords

Les pressions de Donald Trump al Canadà, país al qual fins i tot ha amenaçat amb l'annexió i amb convertir-lo en un nou estat dels EUA, així com la guerra aranzelària que Washington manté amb la Xina han estimulat l'obertura d'una nova etapa d'acords. Els Estats Units són el principal destinatari de les exportacions canadenques. Pràcticament el 75% de les vendes les fa al país veí. Tot i que la Xina és el segon mercat, només representa el 4% de les vendes a l'exterior. L'objectiu d'Ottawa és reduir la dependència dels Estats Units.

Les relacions entre Pequín i Ottawa es van començar a descongelar a l'octubre, durant la cimera de l'APEC, celebrada a Corea del Sud. Xi Jinping va convidar Carney a Pequín. L'agressiva política de Donald Trump ha obligat els dos països a cercar nous socis comercials i a restablir els contactes bilaterals. Les negociacions han anat avançant fins a l'actual visita en què s'han signat nombrosos acords. La Xina importarà més combustibles fòssils i productes alimentaris com el marisc, mentre que el Canadà està interessat en la tecnologia verda xinesa. També s'han signat acords sobre silvicultura, cultura i turisme.

El viatge del primer ministre canadenc, Mark Carney, va començar dimecres i finalitza dissabte. L’agenda ha inclòs entrevistes amb el seu homòleg xinès, Li Qiang, i amb empresaris. La ministra d'Afers Exteriors canadenca, Anita Anand, també va mantenir una reunió amb el cap de la diplomàcia xinesa, Wang Yi, en què tots dos van destacar la necessitat d'eliminar “interferències” i afavorir un desenvolupament “estable, sòlid i sa”.

Caldrà veure la reacció dels Estats Units a l'acostament del Canadà a la Xina, sobretot tenint en compte que està pendent de revisar l'antic acord de lliure comerç i Washington amenaça amb eliminar-lo. La política de Donald Trump provoca una onada de visites a Pequín a la recerca d'acords comercials. El primer ministre britànic, Keir Starmer, visitarà la Xina aquest mes, i està previst que el canceller alemany, Friedrich Merz, hi vagi el mes que ve.