Xi Jinping exhibeix poder militar davant del món: "La Xina és imparable"

PequínEl president Xi Jinping ha declarat que la Xina és “imparable” des de la plaça de Tiananmen, abans de donar el tret de sortida a la gran desfilada militar amb què s'ha celebrat el 80è aniversari de la rendició del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial a l'Àsia. "Avui la humanitat s'enfronta a l'elecció de la pau o la guerra, el diàleg o la confrontació", ha dit davant més de 50.000 espectadors. En aquesta dicotomia, ha assegurat, el poble xinès es troba "fermament al costat correcte de la història".

El gegant asiàtic ha fet una exhibició del seu poder militar i de la potència del seu modernitzat exèrcit alhora que ha confirmat la solidesa de les aliances amb Rússia i Corea del Nord. El mandatari ha accedit a les grades de la plaça, situades sobre el retrat de Mao, flanquejat per Vladímir Putin i Kim Jong-un. Una imatge que escenifica la fractura amb Occident –i especialment amb els Estats Units–, que manté sancions contra els dos països.

Pequín ha trencat l'aïllament del president rus i del líder suprem nord-coreà i els ha acollit com a convidats d'honor. La resta dels 26 caps d'estat que han assistit a la desfilada eren veïns asiàtics o integrants del Sud Global.

La Xina havia promès la desfilada militar més gran de la història i ha presentat un gran espectacle coreografiat al mil·límetre. La cerimònia començava amb 80 salves de canó en homenatge als anys transcorreguts des del final de la guerra i la tradicional hissada de bandera a càrrec de soldats marcant el pas de l’oca. A la plaça, adornada amb arranjaments de flors i cartells que recordaven les dates que se celebraven, el 1945 i el 2025, en total s'hi havien disposat seients per a uns 50.000 convidats.

Xi Jinping ha pronunciat un curt discurs elogiant que el seu país es manté fort, autosuficient i no tem la violència. "El rejoveniment de la nació xinesa és imparable", ha assegurat. També ha subratllat que només quan els països es tracten com a iguals es poden “eliminar les causes de la guerra i evitar que es repeteixin les tragèdies de la història”. L'avinentesa era convenient per posar en relleu "l'enorme sacrifici nacional" que va fer el poble xinès per salvar la civilització humana i per recordar als dirigents internacionals –i especialment a Donald Trump, immers en una guerra comercial contra Pequín– que "la nació xinesa mai es deixa intimidar per cap assetjador i sempre avança".

El gran absent

De fet, Trump ha estat l'absència més notable de la desfilada. Però no s'ha abstingut de deixar constància de les seves reflexions a través d'una publicació a Truth Social: "La gran pregunta que cal respondre és si el president Xi de la Xina esmentarà o no la gran quantitat de suport i sang que els Estats Units d'Amèrica van donar a la Xina per ajudar-la a assegurar la seva LLIBERTAT d'un invasor estranger molt hostil", ha dit, i ha afegit: "Sisplau, doneu les meves més cordials salutacions a Vladímir Putin i Kim Jong-un, mentre conspireu contra els Estats Units d'Amèrica".

També hi faltava el primer ministre indi, Narendra Modi, que havia compartit escenari amb el líder xinès, Xi Jinping, i el president rus, Vladímir Putin, fa només dos dies durant la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai. En els seus intercanvis amigables durant la trobada alguns hi van llegir els auguris d'un nou ordre mundial independent de Washington.

Després del discurs, Xi ha passat revista a 45 columnes de l'Exèrcit Popular d'Alliberament (EPA) estacionades al llarg de l'avinguda de Changan, des de dalt d'un cotxe descapotable. Com a president de la comissió central de l'EPA, el dirigent xinès és el màxim comandament de l'exèrcit. Aleshores ha començat la desfilada amb avions en formació fent acrobàcies i uns helicòpters dibuixant el número 80 i mostrant sobre la plaça cartells amb els lemes “La justícia prevaldrà”, “La pau prevaldrà” i “El poble prevaldrà”. L'acte s'ha acabat amb un llançament massiu de globus i coloms des de la plaça de Tiananmen en una performance que feia honor al seu nom: “Plaça de la pau celestial”.

La Xina ha mostrat el poder del seu exèrcit en una desfilada que ha comptat amb forces de l'EPA, la marina, la força aèria, la força de coets i la recentment creada força aeroespacial. En una exhibició de múscul armamentístic, Pequín ha presentat el KJ-600, el primer avió xinès d’alerta immediata capaç d’operar des d’un portaavions, i el míssil nuclear Dongfeng-5C, amb un abast que arriba a tot el planeta.

La desfilada ha inclòs dons equipats amb intel·ligència artificial, míssils hipersònics antivaixell com l'YJ-20 i l'YJ-21 i el DF-61, considerat el més avançat de l'exèrcit xinès. També s'ha vist el JL-3, un nou míssil balístic de tercera generació, d'abast intercontinental, que es pot llançar des de submarins. Tampoc han faltat els sistemes de defensa antimíssils com l'HQ-29 i l'HQ-2 i el llançacoets PHL-16 (conegut com el Himars xinès), que pot tenir un paper important en cas d'enfrontaments bèl·lics a l'estret de Taiwan.

El poder militar que ha exhibit el gegant asiàtic és tot un avís per a Taipei. Pequín continua defensant la política d'“una sola Xina” i la unificació amb l'illa, que considera una província rebel. Però amb la desfilada, a més de demostrar el seu poder militar al món, també ha reforçat el discurs patriòtic intern.

Una “visió correcta de la història”

Juntament amb Rússia, la Xina reivindica “una nova visió correcta” de la història de la Segona Guerra Mundial, que consideren molt esbiaixada cap als interessos occidentals. Els dos països s'erigeixen en els màxims i veritables lluitadors contra el nazisme i el militarisme nipó, a més de recordar que van aportar el nombre més gran de víctimes: 27 milions els russos i 35 milions els xinesos. A la Xina, la guerra es coneix com la Guerra de Resistència contra l'agressió japonesa i va durar molt més del que recorden els llibres a Occident, ja que l'ocupació nipona va començar el 1937. Reivindiquen que un terç dels morts entre civils i soldats van ser xinesos. Però també intenten amagar l'ajuda decisiva dels Estats Units.

Aquest aniversari ha servit perquè el Partit Comunista Xinès intenti reinterpretar la història. En debats televisats, articles i fins i tot pel·lícules s'enalteix el paper del partit i les seves guerrilles com a decisiu en el desenllaç de la guerra, obviant que va ser l'exèrcit del Kuomintang –ara, a Taiwan– el que va tenir més enfrontaments amb les tropes japoneses.

Al contrari que fa deu anys, quan la representació Europea a l'esdeveniment va ser important, en aquesta ocasió només hi han assistit el president serbi, Aleksandar Vučić, i el primer ministre d'Eslovàquia, Robert Fico. Els ambaixadors de la Unió Europea tampoc no hi han participat per la presència de Putin. Tampoc hi han desfilat tropes estrangeres com el 2015, en què mil soldats de 17 països van marxar al costat dels xinesos.

Era el primer cop que el món podia veure Kim amb Putin i Xi. El líder nord-coreà ha aprofitat l'ocasió per fer pinya amb el seu homòleg rus. En una reunió bilateral Kim Jong-un s'ha compromès a continuar ajudant Rússia en tot el que necessiti, com ja va fer a l'hora de proporcionar tropes per expulsar els soldats ucraïnesos de la regió de Kursk. "Si hi ha alguna cosa en què podem ajudar Rússia, la farem amb seguretat i la considerarem el nostre deure de germà. Farem tot el que calgui per ajudar Rússia", ha defensat Kim al començament de la reunió, segons l'agència Interfax. El líder nord-coreà hi ha anat acompanyat de la seva filla, de menys de quinze anys -Pyongyang mai ha confirmat l'edat-, i qui molts la situen com a successora.