Rob Reiner i la degradació de la decència americana
Rob Reiner era un tòtem de la cultura pop nord-americana, sobretot per a la generació X i els mil·lenials que van créixer amb les seves pel·lícules. La seva obra ha servit no només d’educació sentimental per a milions de persones als Estats Units, sinó també arreu del món. Ja fos a través de la pèrdua de la innocència a Compta amb mi, adaptació del llibre The Body de Stephen King; la integritat moral d’Alguns homes bons; el triomf de l’amor contra la tirania –encara que fos en clau còmica– a La princesa promesa; la idealització del poder presidencial a El president i Miss Wade; o les preguntes existencials de Quan en Harry va trobar la Sally, el seu cinema va oferir una narrativa comuna que permetia als estatunidencs entendre’s malgrat les seves diferències.
Aquesta connexió brollava d’un idealisme profund, gairebé d’una altra època. Reiner se l’havia considerat un hereu espiritual de Frank Capra per la seva fe en les institucions públiques i per un humanisme que situava la decència de l’individu per sobre de qualsevol ideologia. Tenia la convicció que, mentre es respectessin les regles del joc i un diàleg civilitzat, el sistema democràtic seria capaç de protegir els més febles i d’exposar la corrupció i l’abús de poder.
Aquest principi el trobem a la mítica sitcom dels anys setanta All in the Family, que va fer saltar Reiner a la fama amb la seva interpretació d’en Michael Stivic, un gendre progressista que xocava amb el seu sogre conservador, Archie Bunker. A través d’enfrontaments quotidians, la sèrie va posar sobre la taula temes com el racisme, el sexisme, la política o el xoc generacional, uns temes controvertits que fins llavors la comèdia televisiva tradicional havia evitat. Però, lluny de la polarització tòxica pròpia de l’era del trumpisme, la sèrie era una oda a la convivència, ja que mostrava una realitat cada cop més difícil de concebre: que dos extrems aparentment irreconciliables podien viure sota un mateix sostre perquè encara compartien una brúixola moral comuna.
Activista progressista
L’idealisme de Reiner no es va quedar a la pantalla gran. Defensor aferrissat de les causes progressistes i un dels donants més influents del Partit Demòcrata, va ser també un activista que entenia la política com una eina pragmàtica per millorar la vida dels ciutadans. Lluny de l’elitisme de Hollywood, es va implicar personalment en campanyes a Califòrnia com la defensa del matrimoni entre persones del mateix sexe o la creació de programes de salut infantil finançats amb impostos sobre el tabac.
Amb l'arribada de Donald Trump, Reiner va centrar les seves forces a combatre el que considerava una amenaça existencial per al país. Aquesta lluita es va truncar de la manera més cruenta ara fa una setmana: Rob i la seva dona, la fotògrafa Michele Singer Reiner, van ser assassinats a casa seva. La policia ha detingut el seu fill Nick, marcat per un historial d'addiccions, com a autor del crim.
La resposta de Trump davant aquest crim brutal va traspassar qualsevol llindar de decència. En un missatge incendiari a les xarxes, l'expresident va ridiculitzar la víctima i va atribuir l'assassinat a la “ràbia que Reiner provocava” a causa de la seva “incurable afecció” política contra ell. Amb aquest atac –un més en el seu inesgotable repertori d'insults als seus crítics–, Trump només va confirmar el que Reiner va denunciar en vida: l’absència moral d’un líder que, amb la seva conducta, degrada la presidència i buida de sentit la institució més alta del país, la que segons l’imaginari nord-americà hauria de liderar, inspirar i consolar la nació.