Estats Units

Trump apuja la tensió per Groenlàndia en una "dura" trucada amb la primera ministra danesa

El Senat dels EUA aprova pels pèls el nomenament de Pete Hegseth com a nou secretari de Defensa

ARA
25/01/2025

BarcelonaEl president dels Estats Units, Donald Trump, i la primera ministra de Dinamarca, Mette Frederiksen, van mantenir aquest divendres una tensa conversa telefònica en la qual Trump va insistir de manera agressiva que el seu país necessita controlar Groenlàndia, un territori autònom de Dinamarca, ja que hi té un "gran interès" estratègic, segons ha informat el diari britànic Financial Times.

Inscriu-te a la newsletter InternacionalEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

El diari cita fins a cinc fonts d'alt nivell europees coneixedores del contingut de la trucada, i totes asseguren que la conversa entre els dos dirigents va anar malament. "Va ser horrorós" i "una conversa molt dura", apunten dues de les fonts. Trump va arribar a amenaçar de prendre mesures econòmiques contra Dinamarca si no cedia Groenlàndia, com ara aranzels específics contra el país escandinau.

Cargando
No hay anuncios

El rotatiu londinenc assegura que Frederiksen va insistir a Trump que el seu país no té cap intenció de desprendre's ni de vendre Groenlàndia, una illa a l'Àrtic propera al Canadà amb un ampli autogovern i on la majoria dels seus 57.000 habitants tenen un fort sentiment independentista. Groenlàndia també és al mig de les rutes marítimes de l'Àrtic i compta amb nombroses reserves de terres rares, minerals de gran importància geoestratègica que s'utilitzen per a la fabricació de microxips, panells solars i altres productes. Actualment, els EUA ja hi tenen una base militar.

Segons una de les fonts citades pel Financial Times, la trucada de 45 minuts de Trump a la seva homòloga danesa va ser "una galleda d'aigua freda" per a Copenhaguen. "Abans es feia difícil prendre-s'ho seriosament, però ara crec que sí que va de debò i és potencialment molt perillós", afegeix la font sobre les pretensions de Trump. Segons el diari britànic, el president dels EUA es va mantenir "ferm" en la seva pretensió d'annexionar l'illa danesa al seu país.

Cargando
No hay anuncios

"La intenció és molt clara: la volen", assenyala una altra font al Financial Times. "Els danesos han entrat en mode crisi", afegeix, i una altra font apunta que "els danesos estan enormement espantats" arran de la conversa entre Frederiksen i Trump. Recentment, el fill de Trump ja va visitar el territori autònom danès per reunir-se amb polítics i empresaris locals.

Cargando
No hay anuncios

Trump fa setmanes que insisteix que, per motius de "seguretat nacional", els EUA haurien de controlar Groenlàndia, el canal de Panamà i el Canadà. Tant el govern danès com els governs panameny i canadenc han rebutjat de ple qualsevol possibilitat de perdre la independència o el control d'infraestructures clau per al país, com el canal, en favor de Washington. La insistència del president nord-americà ha disparat les alarmes a Europa i altres parts del món, ja que els tres països amenaçats són socis històrics dels Estats Units (Dinamarca i el Canadà fins i tot són membres de l'OTAN).

En aquest sentit, el president del Comitè Militar de la Unió Europea (l'organisme comunitari de coordinació militar), el general austríac Robert Brieger, ha assegurat en una entrevista publicada aquest dissabte al diari alemany Welt am Sonntag que tindria "molt de sentit" que, a més de les forces nord-americanes ja presents en una base militar a Groenlàndia, també es considerés políticament estacionar-hi tropes de la UE.

Cargando
No hay anuncios

Confirmació pels pèls

La tensa conversa entre Trump i Frederiksen es va produir hores abans que el Senat dels EUA confirmés pels pèls el nomenament de Pete Hegseth com a nou secretari de Defensa. Tres senadors republicans van votar en contra del candidat de Trump i es van alinear amb els demòcrates, de manera que es va produir un empat a 50 vots que es va trencar pel vot de desempat al qual té dret el vicepresident nord-americà, J. D. Vance, que també té el mandat constitucional de presidir el Senat.