Mèxic, el Canadà i la Xina reaccionen a la guerra comercial de Trump amb més aranzels

WashingtonLa guerra comercial de Donald Trump contra el món ja està en marxa. El Canadà i Mèxic ja han anunciat que aplicaran noves tarifes contra les importacions estatunidenques després que aquest dimarts a la matinada entressin en vigor els aranzels del 25% dels Estats Units per a tots dos països. La Xina, que ha vist com els Estats Units augmenta la pressió amb una pujada de fins al 20% a les seves exportacions, no es va fer esperar i minuts després que s'apliqués la nova taxa va respondre amb tarifes de fins al 15% a les importacions estatunidenques.

Amb els impostos als seus veïns, i principals socis comercials, Trump ha dinamitat dècades de lliure comerç amb el Canadà i Mèxic que van iniciar-se el 1994 amb el NAFTA i que el mateix republicà va actualitzar el 2020 amb la signatura del T-MEC. Més del 80% de les exportacions anuals de Mèxic van als EUA i el mateix passa amb el 76% de les del Canadà. L'obstinació del president per utilitzar els aranzels com a arma diplomàtica per resoldre altres problemes no relacionats –l'entrada del fentanil i la immigració– augura doloroses conseqüències per al consumidor estatunidenc. Molts dels ciutadans van votar Trump el novembre passat creient en la promesa que abaixaria el preu de la cistella de la compra. Les mesures auguren tot el contrari.

Bona part del producte fresc que es ven als supermercats estatunidencs, com ara alvocats, maduixes o tomàquets, prové de Mèxic. El 2023 quasi tres quartes parts de les importacions agrícoles estatunidenques de Mèxic eren verdures, fruites, begudes i licors destil·lats, segons el departament d'Agricultura dels EUA. El producte fresc –fruites i verdures– donada la seva ràpida caducitat i la impossibilitat per emmagatzemar-lo durant molt de temps, serà el primer a reflectir les conseqüències de la guerra comercial. També s'espera que pugi el preu del tequila i de la cervesa. Les marques mexicanes com Modelo són força comunes a les prestatgeries dels supermercats, així com als restaurants i bars.

Per altra banda, els Estats Units importen un ampli ventall de productes del Canadà, com ara carn, gra i xarop d'auró, un edulcorant força popular entre els nord-americans. El Canadà representa aproximadament el 70% de la producció mundial del xarop d'auró i el 2023 més del 60% de les seves exportacions van anar a parar als EUA, segons dades del govern canadenc.

L'índex bursàtil del Dow Jones ja es va desplomar més de 700 punts ahir a la tarda quan el president estatunidenc va dir que no hi havia marge per a un acord d'última hora que frenés l'entrada en vigor dels aranzels. Aquest dimarts les borses estatunidenques han obert en vermell, l'S&P 500 registrava una caiguda d'un 1,16% i Nasdaq, del 0,60%.

Els aranzels de Trump amb tota probabilitat danyaran l'economia canadenca, ja que bona part de les seves exportacions van dirigides als Estats Units. "Vol col·lapsar l'economia del Canadà per facilitar l'annexió", ha dit aquest dimarts el primer ministre canadenc, Justin Trudeau, en roda de premsa. Des que va arribar al poder, Trump ha insistit en el fet que vol convertir el Canadà en l'estat 51.

Trudeau ha condemnat durament la mesura i ha promès una resposta contundent. "És el moment per contraatacar fort i demostrar que una lluita amb el Canadà no tindrà guanyadors", ha afirmat. El president canadenc es reunirà aquesta tarda amb altres funcionaris del país per discutir una resposta, inclosa la imposició d'aranzels i la possible cancel·lació de contractes a empreses estatunidenques. S'espera que aquests impostos afectin uns 100.000 milions de dòlars en importacions nord-americanes.

El Quebec ha recordat com han fet tot el que havien promès el mes passat per reforçar la seva frontera amb els EUA. Al febrer Trudeau va aconseguir una treva de trenta dies per als aranzels amb una bateria de concessions per millorar la seguretat fronterera.

Sheinbaum es trucarà amb Trump

La presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, ha dit aquest dimarts en la roda de premsa diària que "probablement dijous" parlarà amb Trump i ja ha avançat que el diumenge anunciarà detalls sobre la resposta aranzelària de Mèxic. "No hi ha raó o justificació per donar suport a aquesta decisió que afectarà la nostra gent i la nostra nació. Ningú guanya", ha condemnat Sheinbaum.

Sheinbaum ha lamentat que Washington hagi pres una decisió “unilateral”, malgrat els resultats que el seu govern va posar sobre la taula per evitar la guerra comercial. “Es van desenvolupar accions contundents contra el crim organitzat i el tràfic de fentanil, així com reunions bilaterals de seguretat i comerç, que van arribar a acords substantius de cooperació entre tots dos països”, ha defensat. Igual que el Canadà, Mèxic va aconseguir una pròrroga de trenta dies al febrer a canvi de reforçar la frontera.

Més tensió comercial amb la Xina

La sensació de setge a la Xina no fa més que crèixer. Per una banda, Pequín observa com Trump intenta acostar-se al que ha estat el seu gran aliat fins ara, el rus Vladímir Putin, per aïllar-lo més. I per l'altra, veu com la guerra comercial no fa més que crèixer. El document que va publicar la Casa Blanca dilluns a la nit, en el qual anunciava l'increment del 10% al 20%, vincula l'augment de la pressió comercial a la Xina amb el seu "fracàs" a l'hora de frenar l'arribada de fentanil als Estats Units. Quan es van aplicar inicialment els aranzels del 10% el febrer passat, Trump va assegurar que en "24 hores" hi hauria una trucada amb el seu homòleg xinès, Xi Jinping. No s'ha tornat a saber res més sobre aquesta trucada.

La Xina, de fet, ha advertit aquest dimarts que "no es doblega a la pressió" i, tal com va anunciar el mes passat, ha confirmat tarifes de fins a un 15% a importacions dels principals productes agrícoles estatunidencs. El ministeri de Finances ha detallat que els aranzels del 15% s'aplicaran sobre el pollastre, el blat o el cotó, entre d'altres, mentre que també n'imposarà del 10% sobre la soja, la carn de porc i de vaca, el peix i el marisc, fruites i verdures i productes làctics. Les noves mesures entraran en vigor el pròxim dilluns, 10 de març. "La Xina no tolera l'hegemonia ni l'assetjament. Si els EUA insisteixen en tàctiques de màxima pressió contra la Xina, han elegit l'oponent equivocat", ha declarat el portaveu del ministeri d'Exteriors xinès Lin Jian.

Les accions de la Xina i Hong Kong van caure dimarts, ja que van entrar en vigor nous aranzels dels EUA. L'índex de referència xinès CSI300 va baixar un 0,3% al tancament de la sessió del matí.

L'altre damnificat: el mercat automobilístic

Els impostos a les importacions mexicanes també tindran un impacte en la indústria automobilística dels EUA. Moltes companyies automobilístiques dels Estats Units fabriquen els seus cotxes a Mèxic o en altres països per reduir costos. De fet, la fabricació de cotxes nord-americans en territori mexicà és possible gràcies a un acord comercial negociat per Trump durant la seva anterior presidència.

"Tots els fabricants d'automòbils es veuran afectats per aquests aranzels al Canadà i Mèxic. La majoria preveuen que el preu d'alguns models de vehicles augmentarà fins a un 25% i que l'impacte negatiu en el preu i la disponibilitat dels vehicles es farà sentir gairebé immediatament", ha afirmat John Bozzella, que encapçala l'Aliança per a la Innovació en l'Automoció.

L'entrada en vigor dels nous aranzels marca la primera etapa d'un conflicte comercial que es preveu que escali encara més amb els aranzels recíprocs que el president nord-americà vol aplicar a la resta del món, amb la Unió Europea com a objectiu principal. El president nord-americà, que també ha atacat l'IVA, va dir que imposaria aranzels generals del 25% als productes de la UE.

Malgrat les previsions negatives, el govern Trump continua venent els aranzels com una política guanyadora. Durant la roda de premsa de dilluns, el secretari de Comerç, Howard Lutnick, definia la inversió als EUA de la companyia taiwanesa de xips TSMC com un triomf de les mesures proteccionistes. Lutnick ha assegurat que la companyia taiwanesa crearà les instal·lacions a Arizona per fabricar xips perquè "volen evitar els aranzels", en referència als impostos recíprocs.

Confusió i caos

Fa dies que la confusió i el caos planen sobre les tarifes a Mèxic i el Canadà. La setmana passada Trump va generar falses esperances quan va barrejar els aranzels contra els seus veïns amb els de la UE i va dir que entrarien en vigor a partir del 2 d'abril. Això feia entendre que el nou govern concedia un mes més de gràcia als seus principals socis comercials. Després que el peso mexicà i el dòlar canadenc visquessin una pujada davant del dòlar, va haver de sortir un membre de la Casa Blanca a fer l'aclariment que els aranzels entrarien en vigor el 4 de març i que només a partir de llavors s'avaluaria si es tornaven a aturar o es feien canvis. L'endemà Trump s'esmenava a ell mateix dient a Truth Social que, a més d'aplicar els aranzels del 25% a partir del 4 de març, també aplicaria un 10% més per a la Xina.

La confusió, però, no es va aturar aquí. El diumenge a la nit Lutnick va reconèixer a la cadena Fox que les entrades frontereres havien caigut (una de les exigències vinculades als aranzels) i que Mèxic i el Canadà també estudiaven imposar aranzels a la Xina, tal com demanen els EUA. Per tot això, Lutnick va assegurar que els aranzels podrien ser inferiors al 25% i semblava que la porta també quedava oberta a una altra treva.

Des de l'inici, Trump ha vinculat l'aplicació dels aranzels a Mèxic i el Canadà amb el reforç de la frontera per evitar l'entrada de migrants i fentanil. El president està utilitzant les tarifes comercials per intentar solucionar altres problemes que no hi tenen cap mena de relació.

El mes de febrer passat, la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, va aconseguir amansir Trump amb la promesa d'enviar més soldats a la frontera. El president canadenc, Justin Trudeau, va aconseguir complaure el magnat prometent nomenar un "tsar del fentanil" i signava una nova directiva d'intel·ligència sobre el crim organitzat i el fentanil, per a la qual destinaria 200 milions de dòlars.