Què diuen els arxius d'Epstein que han provocat la detenció de l'expríncep Andreu?

LondresAbans del 30 de gener, quan es van publicar els més de 3,5 milions d'arxius del cas Epstein, es creia –i no era poc– que la connexió d'Andrew Mountbatten Windsor amb el pederasta era, només, de festes i orgies sexuals en què explotaven i o violaven dones –en alguns casos menors–, segons les mateixes víctimes, que havien sigut captades per l'exparella del financer, Ghislaine Maxwell.

Per a vergonya del sistema policial del Regne Unit, les acusacions de Virginia Giuffre, que havia acusat Andrew d'abusos, mai no es van considerar. Però les noves revelacions han acabat per fer saltar el pany amb què s'ha intentat contenir l'escàndol. Alguns dels correus coneguts sustenten la sospita de prevaricació en l'exercici de la funció pública, mentre Andrew va exercir com a enviat comercial del Regne Unit durant els governs de Tony Blair i Gordon Brown.

L’octubre del 2010, Mountbatten Windsor va reenviar informes oficials de les seves visites a Singapur, Vietnam, Hong Kong i Shenzhen, a la Xina, redactats per Amit Patel, aleshores el seu assistent especial. Els informes van ser remesos a Epstein només uns minuts després d’haver-los rebut de Patel. En la seva entrevista al programa Newsnight de la BBC, el 2019, l'expríncep va assegurar que havia vist Epstein per darrera vegada a principis de desembre del 2010 per comunicar-li que trencava la seva amistat.

Tanmateix, la documentació difosa pel Departament de Justícia dels Estats Units mostren que la vigília de Nadal d’aquell mateix any li va enviar un missatge i li va fer arribar un informe confidencial sobre oportunitats d’inversió a la província de Helmand, a l’Afganistan, on la reconstrucció era finançada pel govern del Regne Unit. Amb el subjecte de "Helmand: oportunitats comercials d’alt valor per a la inversió estrangera", redactat el 19 de desembre del 2010, el memoràndum revelava que les principals ciutats de la província, Lashkar Gah i Gereshk, "disposen de polígons industrials segurs en fase de disseny i en desenvolupament per part del DFID [Departament per al Desenvolupament Internacional]" i s'hi detallaven oportunitats de negoci, incloent-hi "dipòsits minerals significatius d’alt valor", i el "potencial d’extracció a baix cost" de matèries primeres com ara or, iridi, urani, tori, marbre, petroli i gas.

D'acord amb les normes que regeixen el comportament dels enviats comercials del Regne Unit, els enviats comercials tenen un deure de confidencialitat que continua vigent fins i tot després de deixar el càrrec. Mountbatten Windsor hi va actuar amb funcions oficials entre el 2001 i el 2011. I alguns dels correus semblen indicar que ell mateix i Epstein van planificar la creació d’un negoci conjunt a la Xina anys després que Epstein fos condemnat per un delicte sexual d'incitació a la prostitució d'una menor i mentre el germà de Carles III encara exercia com a enviat comercial. Les converses empresarials entre tots dos, canalitzades a través d'un intermediari anomenat David Stern, aparentment van continuar durant més de cinc anys després que Epstein fos alliberat de la presó.

El paper de Gordon Brown

Epstein no va ser l'única persona que presumptament va rebre informació confidencial de Mountbatten Windsor durant la seva etapa com a enviat comercial. El febrer del 2010, l'aleshores duc de York va demanar a Amanda Thirsk, la seva secretària privada adjunta, que obtingués un memoràndum intern del govern sobre la crisi financera islandesa. Thirsk va enviar un correu electrònic a Michael Ellam, director general de finances internacionals del Tresor, sol·licitant una nota informativa. En aquell moment, el Regne Unit i Islàndia mantenien una disputa diplomàtica pels dipòsits britànics perduts durant la crisi bancària del 2008.

El 8 de febrer del 2010, Thirsk va escriure: "El duc de York es va reunir amb el primer ministre d’Islàndia a Davos i voldria rebre una actualització sobre l'última situació entre el Regne Unit i Islàndia pel que fa als dipòsits i a l'esquema de garantia de dipòsits". Una setmana més tard, Thirsk va rebre la nota informativa d'un altre funcionari del Tresor i la va reenviar a Mountbatten Windsor. Dues hores després, aquest la feia arribar a Jonathan Rowland, amic íntim seu i antic conseller delegat de Banque Havilland, un banc que l’any anterior havia adquirit actius d'una entitat islandesa fallida. Andrew va escriure: "T’ho passo perquè ho comentis i facis algun suggeriment o proposis una solució. L’essència és que Amanda rep senyals que hauríem de permetre que el procés democràtic segueixi el seu curs abans que facis el teu moviment. M'interessa la teva opinió. A[ndrew]."

A banda d'aquestes comunicacions, l'exprimer ministre Gordon Brown ha emès un comunicat aquest dijous a migdia en què informa que ha enviat un memoràndum de cinc pàgines a cinc forces policials, incloses Scotland Yard, amb "informació addicional de gran rellevància" que podria ser clau per a la investigació "sobre el tràfic de dones a través dels aeroports del Regne Unit", posant el focus especialment a Stansted, on s'haurien produït moviments de dones joves sota el radar de les autoritats segons les conclusions que ell mateix ha extret després d'analitzar detalladament la documentació. La nova documentació s'afegeix a la que ja va lliurar la setmana passada a altres forces policials en la qual ja expressava la seva "profunda preocupació" per la necessitat de garantir que s'atengui la justícia per a les noies que van ser víctimes de tràfic sexual.

La intervenció de Brown és especialment significativa pel pes polític i moral que encara manté l'antic líder laborista. Més enllà de la qüestió del tràfic de dones, Brown ha expressat una profunda indignació personal i política al descobrir indicis que suggereixen que un membre del seu propi gabinet, Peter Mandelson, podria haver filtrat informació financera altament sensible a Jeffrey Epstein durant la crisi financera del 2008, incloent-hi detalls sobre el rescat de l'euro, la venda d'actius estatals i els plans fiscals del govern britànic. Gordon Brown ha qualificat aquestes presumptes filtracions com una traïció al país i una traïció personal directa reconeixent obertament que va ser un error nomenar Mandelson per al càrrec després que aquest hagués estat destituït dues vegades durant el govern de Tony Blair.