La frivolitat de Trump no atura els míssils russos: Kíiv sacsejada i Europa impotent
L'atac sobre la capital ucraïnesa de dijous, amb almenys 23 morts, demostra un cop més que Moscou no s'asseurà a la taula de negociació
LondresDijous a la matinada Kíiv va viure un dels atacs més devastadors d’aquest any, el segon més dur des de l'inici de la guerra: 31 míssils balístics, més de 600 drons i desenes de punts afectats. El balanç, que s'ha actualitzat hora a hora, és aquest divendres al matí de 23 morts, incloent-hi diversos menors, més d'una seixantena de ferits i infraestructures civils destrossades: un centre comercial, la seu de la Unió Europea i la del British Council, milers de finestres trencades, subministrament elèctric tallat, famílies aterrades i una ciutat colpejada per la brutalitat. El Kremlin pagava així els suposats esforços de Donald Trump per aconseguir la pau. Diferents líders europeus i de la UE reaccionaven amb indignació –no en mostren tanta davant del que passa a Gaza–, que és una altra forma d'impotència.
Només uns dies abans, la diplomàcia europea s’havia desplegat a Washington, amb Trump al centre de la foto. Però el que per als més optimistes semblava una oportunitat va esdevenir, només, retòrica grandiloqüent i promeses etèries. Trump es va presentar com el gran mediador, parlant de repartiment de territoris, adquirint i desfent compromisos a mesura que passaven les hores. El resultat palpable és que la pau "en 24 hores" que havia d'acabar amb "una guerra ridícula que mai no hauria d'haver començat", segons el que havia promès durant la campanya electoral, es demostrava, un cop més, una farsa. Cap fórmula concreta regida per la diplomàcia i el dret internacional.
La reunió –una mena d’espectacle televisiu— va brillar més per l’egocentrisme del president dels Estats Units que per cap avanç tangible. Aquest dijous, quan els focs de l'atac a Kíiv encara cremaven arreu de la ciutat, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, insistia que en "deu dies" hi hauria d'haver sobre el paper garanties de seguretat concretes per al seu país. S'havien d'haver començat a concretar a la Casa Blanca, amb la pressió de Franca, el Regne Unit i Alemanya, i la Coalició dels Voluntaris, però no en va sortir res. Només elogis superficials de Trump als líders presents, bromes sobre el bronzejat del canceller alemany, referències a la història i a la Segona Guerra Mundial… Solemnitat d'estar per casa. Cap concreció ni compromís real per a la protecció de Kíiv.
La cimera d’Alaska entre Trump i Putin de fa dues setmanes només va servir per reforçar la sensació de farsa: Putin no té intenció de cedir, i els atacs de dijous en van donar la prova més cruel. Rússia no negocia, ataca.
Els especialistes es pronuncien
Un grup d'experts amb què l'ARA va parlar fa uns mesos ja havien advertit que un alto el foc no pot ser improvisat. Natalia Bugayova, de l’Institut per a l’Estudi de la Guerra, assenyalava que els tractats de Minsk van fracassar i van preparar el terreny per a una invasió més àmplia. Sense garanties de seguretat sòlides, Putin va tornar a trair l’acord el 2022.
No s’hi valen promeses volàtils, com les que fa Donald Trump. Hi ha d’haver documents precisos: vigència de l’acord, activitats permeses o prohibides, mecanismes de verificació, implicació d’organismes internacionals… Res d’això va sorgir d’aquella trobada ni d’aquella cimera occidental, poc més que improvisada, al Despatx Oval.
El jurista Mark Weller, de la Universitat de Cambridge, proposava una ruta pausada: retirada de forces, zones desmilitaritzades dels dos bàndols en lluita amb contingents internacionals, ajornament de la qüestió territorial fins a una conferència de seguretat paneuropea en uns anys. Al capdavall, com en la Guerra de Corea, un alto el foc pot requerir anys per arribar a un armistici, i encara més –potser mai—per a un veritable tractat de pau.
Mentrestant, Zelenski i els líders europeus poden seguir expressant "indignació", però és una indignació impotent si no va acompanyada d’una acció estructurada. I Trump, un actor erràtic, no aporta res més que soroll. La proposta de cobertura aèria d’última hora, o la seva negació posterior, exemplifica la seva improvisació. Els socis europeus potser en prenen nota, però no poden fer res. Ni a París, ni a Berlín, ni a Londres, ni a Brussel·les no hi ha confiança que la Casa Blanca pugui liderar un procés de pau seriós, i encara menys amb un president que tracta la tragèdia amb paraules com les que va dir dijous: "Potser cap de les dues parts d’aquesta guerra està preparada per posar-hi fi per ella mateixa".
La setmana vinent Putin s'afegirà a la desfilada militar a Pequín per commemorar el 80è aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial a l'Àsia i el Pacífic. Hi assistirà també el líder nord-coreà Kim Jong-un, que no visita Pequín des del 2019. Xi reforça els vincles amb Moscou i Pyongyang, i així el líder xinès projecta una gran influència sobre dos actors clau. Mentrestant Donald Trump juga i Europa i Ucraïna semblen fora de joc, però no alcen la veu davant del negociador de la Casa Blanca. Més aviat el contrari.