Itàlia vota en referèndum una reforma de la justícia amb resultat incert
El govern Meloni diu que pretén acabar amb els corrents ideològics dins l'òrgan de govern dels jutges i l'oposició que amenaça la separació de poders
RomaEls italians tornen a les urnes aquest diumenge i dilluns per votar en referèndum una polèmica reforma de la justícia impulsada pel govern de Giorgia Meloni, que preveu modificar diversos articles de la Constitució per acabar amb els corrents ideològics dins l’òrgan de govern dels jutges i garantir-ne la imparcialitat. Per a l’oposició, en canvi, la reforma sotmetrà la magistratura a l’executiu i posarà en risc la separació de poders.
La separació de les carreres de jutges i fiscals és un dels punts clau d’una reforma força tècnica que s’ha convertit en un plebiscit sobre la gestió de la primera ministra, malgrat els esforços de Meloni per desvincular el seu futur polític del resultat de les urnes. “No estem votant per Meloni, estem votant per la justícia. Fins i tot aquells que no estan d’acord amb aquest govern haurien d’avaluar els mèrits d’una reforma que busca millorar el funcionament del sistema”, va assegurar aquesta setmana.
Segons el govern, l’objectiu és assolir la màxima imparcialitat judicial, ja que a Itàlia, a diferència d’Espanya, França o el Regne Unit, un magistrat pot alternar funcions de fiscal (acusació) i de jutge (sentència) al llarg de la seva trajectòria, tot i que l’última reforma aprovada durant el govern tècnic de Mario Draghi ja va introduir un límit perquè els magistrats només puguin canviar de funció una vegada al llarg de la seva carrera.
Juntament amb la separació de carreres, un altre dels punts més polèmics és la creació d’un doble Consell Superior de la Magistratura (CSM), un per a jutges i un altre per a fiscals, en què una part dels seus membres seran escollits pel Parlament i l’altra, per sorteig. Un cas únic al món que permetria, segons els impulsors de la reforma, acabar amb les “corrents ideològiques” dins l’òrgan de govern dels jutges.
Un tribunal per jutjar els jutges
“Els jutges decideixen sobre molts aspectes de les nostres vides: seguretat, immigració, feina, salut, llibertat personal. És un poder enorme, però també és l'únic cas en què aquest poder gairebé mai no es correspon amb una rendició de comptes adequada. Si un magistrat comet un error, si és negligent (...), en la majoria dels casos no passa absolutament res”, va dir Meloni durant un acte de campanya en què va utilitzar alguns casos d’actualitat per justificar la creació d’una Alta Cort Disciplinària, un tribunal exclusiu per jutjar les faltes professionals o ètiques dels magistrats.
“El sistema judicial necessita una sèrie de reformes que fa anys que reclamem, però el govern ha decidit intervenir amb una reforma reguladora i constitucional que no té res a veure amb l’eficiència de la justícia”, va denunciar Rocco Gustavo Maruotti, secretari general de l’Associació Nacional de Magistrats (ANM).
Segons aquesta organització, que representa el 96% dels professionals de la justícia italians, la reforma pretén erosionar l’autonomia de l’òrgan de govern dels jutges, “al desposseir-lo de l’autoritat que només pot tenir un òrgan elegit”. Una opinió que comparteixen també els principals partits de l’oposició, units en un front comú contra la reforma. “No es millora la justícia posant els jutges sota el control del govern”, va denunciar la líder del Partit Democràtic, Elly Schlein, que va cridar la seva militància a defensar “la Constitució antifeixista”.
La líder de Germans d’Itàlia ha mantingut durant gairebé tota la campanya un perfil baix, però en les últimes setmanes, potser impulsada per uns sondejos que anticipen una ajustada victòria del no, s’ha situat en primera línia per intentar convèncer els indecisos, sobretot l’electorat més jove, amb vídeos a les xarxes socials o entrevistes a emissores musicals i pòdcasts molt populars a Itàlia. Probablement, també per corregir algunes relliscades protagonitzades durant la campanya pel ministre de Justícia, Carlo Nordio, que va qualificar l’òrgan de govern dels jutges de mecanisme “paramafiós”, o per la seva cap de gabinet, que va arribar a comparar els magistrats amb un escamot d’afusellament.
El referèndum ha polaritzat la societat i la política italianes fins al punt que s’ha acabat convertint en un plebiscit sobre la gestió –i el futur– de la primera ministra. Meloni assegura que no dimitirà encara que els resultats suposin un fracàs contundent per a la seva “reforma estrella”, però és evident que un rebuig ampli al seu projecte tindria conseqüències per al seu govern, un dels més longeus i estables de les últimes dècades a Itàlia.