Rússia assumeix la bilateral entre Putin i Zelenski, però la dilata

Washington / LondresLa ressaca l'endemà de la trobada de Trump amb Zelenski i els líders europeus ha deixat pas a la vaguetat. Com més es grata sobre els dos grans anuncis que van sortir dilluns de la Casa Blanca –les garanties de seguretat per a Ucraïna i una futura bilateral entre Vladímir Putin i Volodímir Zelenski– més pols s'aixeca. Aquest dimarts al matí el president estatunidenc ha descartat enviar tropes nord-americanes a Ucraïna com a garantia de seguretat i el Kremlin donava llargues sobre el cara a cara entre el rus i l'ucraïnès. Al migdia, la secretaria de premsa dels EUA, Karoline Leavitt, ha refermat la negativa de Trump i ha parlat d'un compromís basat en "ajudar en la coordinació i potser proveir altres coses als aliats europeus". La garantia que ha ofert Leavitt sobre la voluntat de Putin de parlar amb Zelenski és la trucada telefònica d'ahir.

"[Trump] va parlar amb ell ahir directament", ha afirmat Leavitt als periodistes. Des de Moscou, el ministre d'Exteriors de Putin, Serguei Lavrov, era molt més prudent a l'hora de confirmar la bilateral entre els dos presidents i ha remarcat que "qualsevol contacte que involucri els caps d'estat s'ha de preparar minuciosament". Quan ha parlat al canal estatal Rossiya-24, Lavrov ha assegurat que Rússia està oberta a reunions tant en format bilateral com trilateral. “El punt clau és que aquests formats no s’han de dur a terme només per a la cobertura mediàtica o els informatius de la nit”, ha dit Lavrov.

Lavrov ha subratllat que aquest tipus de trobades "han de començar des del nivell d'experts i després recórrer totes les etapes necessàries per preparar les cimeres". "Aquest és el tipus d'enfocament seriós al qual sempre donarem suport", ha afegit, en una nova prova de com Moscou vol jugar amb els tempos.

Alguns analistes coneixedors de la diplomàcia russa que esmenta la BBC aposten que la reunió, si finalment té lloc, es podria celebrar al setembre, però sempre amb una trobada prèvia entre Serguei Lavrov i el secretari d'Estat dels EUA, Marco Rubio. Segons han explicat fonts de la Casa Blanca a Politico, Washington estaria mirant Budapest com a possible escenari de la primera trobada. En cas de confirmar-se, seria una picada d'ull per part de Trump al president hongarès, Viktor Orbán, amic seu.

El primer ministre britànic, Keir Starmer, també s'ha alineat amb el convenciment de Washington i ha assegurat a través de la xarxa social X que Zelenski i Putin es veuran les cares.

Una foto polèmica

Els dubtes sobre la voluntat de Putin de trobar-se amb Zelenski són legítims. Des que van començar les negociacions per posar fi a la guerra, Moscou ha evitat la foto amb Kíiv a la mateixa taula. Així mateix, quan Trump va aconseguir tancar una treva de mínims amb Putin a Ucraïna, pocs dies després els projectils russos tornaven a atacar les infraestructures elèctriques ucraïneses i saltava pels aires la pausa.

Trump deia a la cadena Fox aquest matí que confia en el fet que el comportament del líder rus sigui "positiu". En cas contrari, serà una "situació complicada". Trump també ha comentat que espera que Zelenski “faci el que ha de fer”, i ha subratllat que ha de ser “flexible” en les negociacions. En tot cas, són els dos líders els que “han de prendre les decisions”, ha reblat.

Tot i que la incertesa sobre la possible cimera continua, el premier Starmer l'ha donat per feta, i en el seu missatge posterior a la cimera de Washington ha comentat: "Hi haurà ara una reunió bilateral entre el president Putin i el president Zelenski, seguida d’una reunió trilateral amb el president Trump". Per la seva banda, el canceller alemany, Friedrich Merz, ha indicat que la trobada podria produir-se d'aquí a dues setmanes.

Fins i tot el president francès, Emmanuel Macron, més escèptic, ha assegurat en declaracions a TF1 que la reunió bilateral és "més que una hipòtesi", i ha suggerit Ginebra com a lloc de celebració. Suïssa, al seu torn, ha anunciat que concediria immunitat al líder rus davant l’ordre internacional d’arrest que pesa sobre seu.

En tot cas, la possibilitat –encara remota segons alguns analistes– de la reunió entre Zelenski i Putin és "molt important –en paraules de Starmer– perquè suposa un reconeixement real del principi que cap decisió sobre Ucraïna s’ha de prendre sense Ucraïna", ha afegit el premier, que ha lloat la iniciativa i la cimera d'aquest dilluns a la Casa Blanca i l'ha definit com un “pas endavant important”.

Pot ser que Kíiv finalment obtingui el reconeixement simbòlic com a interlocutor legítim dins del conflicte, la qüestió és si aquest reconeixement no arriba massa tard perquè realment Zelenski pugui negociar en condicions. Dilluns a la Casa Blanca el mandatari ucraïnès es mostrava obert a negociar les cessions territorials amb Putin. Zelenski havia canviat el vestit militar que tant va criticar Trump al febrer per l'americana i la camisa. El canvi d'indumentària reflecteix l'evolució de la posició d'Ucraïna en les negociacions de pau des que el republicà va tornar a la Casa Blanca.

Garanties de seguretat poc concretes

Els líders europeus van fer front comú a la Casa Blanca per pressionar Trump i aconseguir un compromís ferm per part de Washington amb la seguretat d'Ucraïna un cop s'hagi assolit un acord de pau. El gran temor d'Europa és que Rússia pugui tornar a intentar envair el país si no està degudament protegit. Mentre que dilluns Trump es mostrava obert a la idea d'enviar soldats estatunidencs a la zona, aquest dimarts es retractava a la cadena Fox. Una de les grans promeses de campanya va ser retirar els EUA dels conflictes internacionals, i enviar soldats a Ucraïna seria molt impopular.

"Quin tipus de garantia tens, per al futur, després d'aquesta administració, que no hi haurà botes estatunidenques defensant la frontera d'Ucraïna?", ha preguntat un periodista de Fox. "Tens la meva garantia, soc el president", ha respost Trump. A canvi, el republicà ha mencionat vagament una suposada ajuda aèria i ha remarcat que Europa és qui hauria d'estar a primera línia de defensa pel que fa al compromís amb la seguretat d'Ucraïna, però que els Estats Units també hi ajudaran. "Estem disposats a ajudar-los amb diferents coses, especialment si es pogués parlar d'ajuda aèria, perquè ningú té el tipus de material que nosaltres tenim", ha dit el republicà.

Durant les converses sobre les garanties de seguretat s'ha plantejat que aquest compromís sigui similar a l'article 5 de l'OTAN, en què tots els aliats es comprometen a intervenir si un dels membres és atacat. Quan s'ha preguntat a la secretaria de premsa si podia desenvolupar com seria aquesta rèplica de l'article 5 en el cas d'Ucraïna, Leavitt ha evitat donar una resposta concreta: "Es tracta de qüestions diplomàtiques sensibles que encara s'estan discutint. Així que ho deixaré a l'equip de seguretat nacional i al president".

De la mateixa manera, quan se li ha preguntat com ho farà Trump per garantir que el compromís amb la seguretat d'Ucraïna es manté més enllà de la seva presidència, la portaveu de la Casa Blanca ha respost amb vaguetats. Enmig de tot això també està per veure que Moscou finalment accepti la presència militar occidental a Ucraïna dels soldats de pau que França i el Regne Unit han ofert.

De moment, l'únic clar és el negoci que Washington farà amb tota aquesta qüestió. El Financial Times ha explicat després de la cimera que Kíiv comprarà, amb finançament europeu, un paquet d'armament als EUA per valor de 100.000 milions de dòlars. I també que els Estats Units comprarien drons a Ucraïna per valor de 50.000 milions.