L'error d'un soldat britànic va posar en perill la vida d'almenys 25.000 afganesos
El govern britànic va dissenyar en secret un pla per reallotjar col·laboradors del seu exèrcit després d'una filtració massiva de sol·licitants d'asil
LondresHi ha errades inexplicables que tenen un preu astronòmic. Després de dues dècades de lluita contra els talibans, d’una corrupció galopant i de centenars de milers de vides sacrificades, la retirada occidental de l’Afganistan va acabar en un caos tan dramàtic com espectacular. Les imatges que en van quedar, a ulls d’una història que semblava repetir-se, evocaven la caiguda de Saigon (Vietnam) l’any 1975. Però el caos va continuar molt més enllà d'aquells dies d'agost del 2021.
Han passat gairebé quatre anys des de l’enlairament del darrer vol dels Estats Units a l’aeroport de Kabul (31 d’agost) i de l’abandonament de la població afganesa a la seva sort —especialment les dones—. Però no ha estat fins a aquest dimarts que el ministre de Defensa britànic, John Healey, ha admès davant del Parlament que l'error d’un royal marine va posar en perill la vida d’almenys 25.000 afganesos –més la dels seus familiars; en total unes 100.000 persones– que havien col·laborat amb els britànics durant els vint anys d'ocupació.
El febrer del 2022, el soldat, encarregat de verificar la identitat dels sol·licitants d’asil, va enviar a un nombre de contactes afganesos al Regne Unit en qui confiava un correu electrònic, a través d'una plataforma no segura, les dades personals d'aquests milers de persones sol·licitants d'asil. Ho va fer almenys dues vegades. Creia que el document –un full d'Excel– només contenia 150 línies, però en realitat en tenia unes 33.000. El royal marine treballava al quarter general de les Forces Especials a Regent’s Park Barracks, al centre de Londres, sota el comandament del general Sir Gwyn Jenkins, tot just nomenat First Sea Lord, i que havia liderat les Forces Especials britàniques a l’Afganistan. L'errada no es va descobrir fins a l'agost del 2023.
Els contactes del soldat, al seu torn, reenviaven els noms a altres col·laboradors que encara eren a l’Afganistan. Tot plegat, per comprovar amb afganesos de confiança sobre el terreny si els sol·licitants del programa Afghan Relocations and Assistance Policy (ARAP) van formar part de les unitats que havien lluitat al costat de les forces britàniques. La informació filtrada també incloïa dades d'altres afganesos que havien demanat protecció a través d’un programa semblant, l’Afghan Citizens Resettlement Scheme (ACRS). Es va considerar que el simple fet d’haver sol·licitat asil ja posava les seves vides en perill, en tant que traïdors a ulls dels talibans.
La magnitud de la doble filtració va ser tan enorme que, finalment, el maig del 2024 el govern de Rishi Sunak va establir un programa secret conegut internament com l’Afghan Relocation Route per evacuar-ne els afectats. De moment, se n'han beneficiat 16.156 persones i ja ha costat més de 400 milions de lliures: es calcula que en costarà almenys entre 400 i 450 milions més (prop de 1.000 milions d’euros). Inicialment, el govern va calcular el cost de resoldre tot el desastre en 8.000 milions d'euros.
L’afer dels afganesos ha generat una gran polèmica al Regne Unit. No només per la gravetat de la filtració i el cost en uns moments en què la ministra del Tresor intenta quadrar els comptes –a l'octubre haurà d'anunciar una pujada d'impostos, en part per fer front a la despesa militar sense cancel·lar completament ajudes als discapacitats–, sinó també per l’ús d’una anomenada superinjunction judicial, una ordre sol·licitada pel llavors ministre de Defensa, Ben Wallace, per mantenir en secret l'escàndol. La sol·licitud, acceptada pels tribunals, prohibia no només que s'informés sobre el contingut de la filtració original, sinó també sobre l’existència mateixa de la primera mesura judicial que prohibia parlar-ne o publicar-ne res.
Un secret de domini públic
El nerviosisme en el govern Sunak es va començar a estendre el 17 d’agost del 2023 quan un periodista del Daily Mail va contactar amb el ministeri de Defensa per contrastar la informació sobre la filtració. Inicialment, va acceptar no publicar res fins que el govern hagués establert mesures de protecció als afectats. L’endemà, un representant de Meta —l’empresa matriu de Facebook— va confirmar que la publicació havia estat eliminada de Facebook, on se n'havia difós una part, a petició del ministre. El 22 d’agost, un altre periodista va contactar amb el ministeri amb relació a la mateixa qüestió. A Westminster, allò ja era un secret de domini públic.
Tres dies després, Ben Wallace va sol·licitar la primera ordre judicial (injuction). I l'1 de setembre, el seu substitut, el també conservador Grant Shapps, obtenia l'esmentada superinjunction. Per primer cop un govern del Regne Unit feia servir una ordre judicial tan draconiana contra la premsa britànica i, de fet, contra tothom que tingués coneixement dels fets. El Parlament britànic va quedar a les fosques sobre tot l'afer fins aquest mateix dimarts. I, de fet, quan el govern Sunak va explicar la situació al ministre de Defensa laborista a l'ombra, aleshores John Healey, també se li va fer extensiva la superinjunction. No podia revelar res ni tan sols al líder laborista, i llavors cap de l'oposició, Keir Starmer. I no ho va fer.
El maig del 2024, un subcomitè del govern Sunak, presidit pel viceprimer ministre Oliver Dowden va autoritzar l’entrada al Regne Unit d'uns 11.500 afganesos com a conseqüència directa de la filtració. La decisió no es va comunicar ni al Parlament ni es va sotmetre a l'escrutini públic. Aquestes dades es van mantenir ocultes i ni tan sols van figurar en els informes sobre els programes de reassentament d'afganesos.
La superinjunction s’ha mantingut activa fins aquest dimarts a migdia. Una revisió independent ordenada el gener del 2025 pel ministeri de Defensa del govern Starmer havia conclòs setmanes enrere que era "poc probable que la filtració canviï profundament el perfil de risc existent”. A la llum d'aquest judici conegut ahir, criticat per associacions d'afganesos del Regne Unit, John Healey va demanar que s'aixequés l'ordre judicial. Aquest dimarts, als Comuns, el ministre va demanar una “sincera disculpa” en nom del govern britànic i va reconèixer que “aquest greu incident de filtració dades mai hauria d’haver passat”.
Mentrestant, ahir mateix un bufet d’advocats de Manchester va anunciar que representa més de 600 clients potencials que podrien demandar el govern britànic per incompliment de la protecció de dades. El ministeri calcula que uns 600 soldats afganesos i uns 1.800 familiars seus inclosos en la llista filtrada continuen atrapats a l’Afganistan. Encara que el programa es troba en fase de tancament, el govern ha assegurat que respectarà les ofertes de reassentament ja fetes. El ministre John Healey ha confirmat aquest dimecres que el responsable de la filtració ja no pertany a l'exèrcit. En el moment de la revisió del ministeri de Defensa, 16.156 persones afectades per la filtració del 2022 ja havien arribat al Regne Unit. Healey no té dades sobre si la filtració ha provocat alguna víctima directa dels talibans.
El cas ha tornat a posar sota el focus la gestió britànica de la crisi afganesa i ha obert un nou debat sobre transparència, responsabilitat institucional i seguretat de les dades en contextos de màxima vulnerabilitat. L'agost del 2021, els britànics van evacuar des de Kabul unes 36.000 persones. L'any passat, el Comitè d'Exteriors del Parlament va criticar durament l'operació qualificant-la de "desastrosa" i d'una "traïció" als col·laboradors occidentals.