L'extrema dreta s'imposa en la primera volta de les eleccions a Romania

BerlínEl candidat ultranacionalista George Simion és el guanyador de la primera volta de les eleccions presidencials romaneses, que s'han hagut de repetir després d'acusacions d'ingerència russa en les del novembre. El pro-rus, de 38 anys, s'ha imposat pel 40% de vots i és favorit a la segona volta, prevista per al 18 de maig. En segon lloc ha quedat l'alcalde de Bucarest, Nicusor Dan (21%) , que ha superat per un estret marge el candidat oficialista, i que disputarà la segona volta.

El líder d’extrema dreta és una figura controvertida a Romania. És conservador, ultranacionalista, antivacunes i molt crític amb la Unió Europea. Té l’entrada vetada a Ucraïna i Moldàvia per haver fet reivindicacions territorials en aquests països i per sospites de simpaties pro-russes que ell nega. La seva victòria és un avís important per al país, però també per a Brussel·les.

Simion és admirador del president dels Estats Units, Donald Trump, i de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. “Som aliats naturals del Partit Republicà i estem gairebé perfectament alineats ideològicament amb el moviment MAGA”, ha explicat Simion, en referència a les sigles del famós lema conservador de campanya de Trump Make America Great Again.

Unes eleccions 'especials'

Romania va repetir diumenge els comicis després que s'anul·lessin els resultats de les eleccions presidencials del novembre del 2024 per una presumpta ingerència russa i la inhabilitació de l’excandidat pro-rus Calin Georgescu.

Simion, que es presenta a aquests comicis com a hereu polític de Georgescu, va votar a primera hora del matí a Mogosoaia, una localitat als afores de Bucarest, acompanyat del candidat vetat. “Crist ha ressuscitat! He votat amb Calin Georgescu. Som aquí amb una missió: el retorn a l’ordre constitucional, el retorn a la democràcia. No tinc cap altre objectiu que prioritzar el poble romanès, a qui serveixo. Som aquí amb el poble i per al poble romanès, amb un únic desig: portar la justícia a Romania”, va dir Simion després de votar.

Tot i que Georgescu va guanyar per sorpresa la primera volta de les eleccions del novembre, no s'ha pogut presentar a aquests nous comicis. El Tribunal Constitucional romanès el va inhabilitar per indicis d’ingerència russa i finançament il·legal de la seva campanya electoral, i va ordenar la repetició de les eleccions. Tant Moscou com Georgescu han negat qualsevol ingerència russa.

Simion confia ara en aconseguir allò que Georgescu no va poder aconseguir el 2024: guanyar les eleccions presidencials. Si ho aconsegueix, Romania s’unirà al club de països de la Unió Europea liderats per polítics ultres, com Hongria, Eslovàquia, Itàlia, Finlàndia o els Països Baixos.

Uns 18 milions de romanesos estan inscrits a les llistes electorals per elegir el president de Romania. El nivell de participació va ser del 53'21%.

Una crisi política enorme

Els romanesos han votat enmig de la crisi política més gran que ha viscut el país des de la transició de la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu a la democràcia l’any 1989.

Romania ha estat governada des del 2021 per una coalició entre socialdemòcrates i liberals. Els comicis s’han celebrat en un moment difícil per al país: en l'àmbit intern, per la profunda crisi política, els problemes econòmics creixents, la inflació elevada i l’alta desocupació; i en l'àmbit extern, per les tensions provocades per la guerra d’Ucraïna i l’amenaça russa a l’Europa de l’Est.

Aquest país, membre de l’OTAN des del 2004 i de la Unió Europea des del 2007, ha tingut un paper clau en el suport a Ucraïna després de la guerra d’agressió russa, però això podria canviar en funció dels resultats electorals. Si guanya Simion, ha promès que retirarà el suport militar a Kíiv.