Llibert Ferri: "Putin és un dictador i no sabem si haurem de dir el mateix de Trump"

BarcelonaLlibert Ferri (Barcelona, 1948) és un dels periodistes europeus que coneixen millor el règim de Vladímir Putin. Com a corresponsal de TV3 va cobrir el col·lapse de l'antiga URSS i ha estat un atent observador del món postsoviètic a les pàgines d'aquest diari des del seu naixement, el 2010. Acaba de publicar Putin ens observa (Pagès Editors), on fa un exercici poc habitual en els temps que corren. Recupera una selecció dels seus articles dels últims anys i hi afegeix comentaris, aclariments i, quan cal, esmenes. Els seus textos d'anàlisi quotidiana del que passava a Moscou i a l'Europa de l'Est han resistit el pas del temps amb solidesa, i no té pegues en assenyalar el que no va veure venir o avui cal matisar. El llibre ens porta fins a la inquietant pregunta de què pot passar si s'imposa un Trump fascinat per Putin.

Aquest dijous, a les 18:30 de la tarda, Llibert Ferri presentarà el llibre a la sala Jane Addams al Campus de la Universitat de Barcelona del Raval (Carrer Montalegre, 6, Barcelona) en un acte amb la periodista de Cultura de l'ARA Sílvia Marimon i moderat pel cap d'Internacional de l'ARA, Francesc Millan.

No és fàcil rellegir-se un mateix fugint de l'autocomplaença, en un món on tot sembla efímer. A les tertúlies sembla que sigui gratis dir un dia blanc i l'endemà negre.

— Hi ha coses que han encaixat, i hi ha coses que no han encaixat tant. Però mai he volgut fer d'endevinador, ni d'anunciador de desgràcies o de guerres. Estem en un procés que es va fent, que s'està fent encara, i que no sabem encara per on anirà. Jo volia recollir al llibre la presa de possessió de Trump, el 20 de gener. Aquell dia va passar una cosa molt semblant al 25 de febrer del 1933, quan Göring, l'home fort de Hitler, va convocar els grans financers i empresaris en un apartament del Reichstag per dir-los que, si tenien bona relació amb ells, les coses els anirien bé. Aquestes analogies són importants.

Trump i Putin poden fer la pau a Ucraïna?

— Coincideixo amb l'anàlisi de la Carme Colomina del CIDOB: no hi haurà un procés de pau immediat, en tot cas hi pot haver un alto el foc, una treva, i prou. I aquesta pausa l'allargaran com un xiclet. Trump i Putin són amics, però fins quan? I qui trencarà aquesta amistat? I és possible que l'amistat la trenqui Putin, perquè com diu la gent de l'oposició russa, que el coneixen bé, no és una persona gens fiable. Putin és l'expressió d'un imperi en fase de decadència, però ell creu que està en fase ascendent. I de moment, Ucraïna li va molt bé. I li va molt bé que Trump retiri a Ucraïna tota l'ajuda. Aleshores, això què provoca? Provoca que Europa intenti refer-se. I crec que està molt bé que ho faci, però també haurien d'explicar per què durant tantes dècades Europa ha estat supeditada als interessos, als dispositius i als mecanismes, fins i tot tecnològics, nord-americans.

Explica el règim de Putin com la combinació de tres factors: l'herència del tsarisme, la de l'estalinisme i el ressentiment per la destrossa de l'antiga URSS.

— A l'Imperi Rus no hi ha hagut mai una democràcia. Quan Putin diu que Rússia, l'Imperi Rus, és més que un estat, és un espai espiritual, ja està tot dit. És el sentit de servitud, de salvació, de messianisme, aquí hi entra la por, hi entra la mentida, hi entra la guerra, tots els instruments que utilitza per poder mantenir aquest imperi.

Al llibre diu que Putin és un dictador... costa sentir aquesta paraula als mitjans europeus: parlem d'autòcrata, de l'amo del Kremlin.

— Jo he arribat a un moment que dic, sí, és un dictador. I els que el pateixen ho saben, que és un dictador. No sabem si haurem d'acabar dient el mateix de Trump: se sent impune davant dels jutges i de moment ja hi va haver un intent de cop d'estat el 6 de gener del 2021.

Explica que al món postsoviètic, fet de capitalisme d'estat i de kagebisme, hi ha escletxes, però que encara no són prou profundes perquè es produeixi un canvi. Ja abans de l'assassinat d'Aleksei Navalni li augurava a l'oposició russa uns anys de travessia en el desert.

— Els canvis a Rússia sempre són imprevistos, però al darrere hi ha d'haver tot un procés. Crec que l'intent de rebel·lió de Ievgueni Prigojin, dels mercenaris de Wagner, va malgastar les oportunitats. En un moment en què l'aparell del nucli dur del Kremlin havia començat a dubtar, i fins i tot alguns estaven fugint, el fracàs de Prigojin els va donar aire. I la barreja de capitalisme d'estat amb un estat policial de moment està funcionant.

Per què? És la por, la mentida, la resignació?

— És una barreja de por, d'ignorància, d'indiferència i de resignació. Tot plegat crea un estat d'ànim, un estat emocional, un marc mental, una visió de com són les coses i la realitat que impregna tota la societat russa. Si hi hem de posar xifres, com deia Navalni, estem en un país de 30-70. La gent amb ganes de canvi, amb una visió democràtica, són el 30% i la resta tenen por, es resignen, pensen que abans que rebel·lar-se és millor estar bé amb el senyor, sigui el tsar, el Comitè Central o les actuals estructures de capitalisme d'estat policial.

Navalni es va equivocar tornant a Rússia després que l'enverinessin? O va fer l'únic que podia fer si volia seguir jugant un paper?

— Unes hores abans que li donessin l'alta a l'hospital de Berlín on estava ingressat, Angela Merkel el va anar a visitar i li va dir que no tingués pressa per tornar. Cal entendre també l'ànima russa opositora de voler tornar i donar la cara. Ell no es pensava que el detindrien. El van detenir immediatament, i va anar a la presó immediatament. Putin actua d'una manera molt, molt directa, sense filtres i molt desacomplexada. No li importen les protestes, o que el món s'horroritzés d'aquell empresonament tan despietat. Es va equivocar? Jo no puc jutjar-lo. No sé què hauria fet jo. Què hauria fet Navalni sent un líder més a l'exili com Khodorkovski o Kaspàrov? No es fa res, a l'exili. La seva dona, Iúlia Navàlnaia, està intentant animar l'exili, però caldrien altres forces de l'interior. I ara no hi ha moviment. Les manifestacions que es feien abans no s'han tornat a fer. Hi ha molta por. I la guerra ha servit per fer créixer la por, intuïtivament. La guerra és un dels elements de la por.

Al llibre també parla de la por, i del paper central de la mentida.

— La mentida juga a totes les esferes... en tots els contextos polítics. Aquests dies ho veiem en tots els discursos i en la coreografia de Donald Trump i d'Elon Musk. En el cas rus, la mentida sempre ha estat present: la gent menteix per protegir-se i l'estat també els menteix. I ara això s'escampa. A l'entrevista que li va fer Elon Musk, la líder d'Alternativa per Alemanya, Alice Weidel, va dir que Hitler era comunista! O Jordan Bardella, que va marxar del conclave ultraconservador dels Estats Units perquè Steve Bannon havia fet la salutació nazi. Menteixen per amagar que Marine Le Pen també va rebre finançament de bancs russos.

I ara la mentida s'amplifica amb la cacofonia de les xarxes socials. En aquest llibre i en altres cita Anna Politkóvskaia, assassinada per les seves investigacions sobre Txetxènia. Què hem de fer els periodistes en el món de la mentida i la desinformació?

— Continuar informant, dient el que considerem que és veritat, encara que sabem que no és un concepte absolut. I alhora, seguir vigilant. Vigilant totes aquestes xarxes i aquests youtubers que apareixen, i que molts joves s'escolten. Se'ls escolten perquè estan patint situacions personals, laborals, d'habitatge, que els provoquen molta ràbia i molta hostilitat cap al món institucionalitzat, el món polític, que veuen com un enemic. És d'això que es nodreixen també les organitzacions d'extrema dreta o directament feixistes.

Diu que a Putin no se'l frena amb concessions perquè les interpreta com una debilitat. I no és d'això justament del que s'està parlant ara a Ucraïna?

— És el pla de Trump. Però calen garanties de seguretat. I si s'envien tropes europees a Ucraïna, en nom de què s'enviaran? De la Unió Europea? De l'OTAN? Existirà l'OTAN? Elon Musk ja ha dit que és partidari que els Estats Units surtin de l'OTAN i de les Nacions Unides. Aleshores, què quedarà? I quins dispositius es poden desplegar si gairebé tota la mecànica logística està en mans dels Estats Units? Tots els sistemes europeus depenen de tot un muntatge mecànic, telemàtic, digital, que és als Estats Units. Ho deuen estar arreglant, això, en aquests moments? No ho sabem.

És optimista?

— Soc optimista en el sentit que jo crec que Europa sempre se n'ha acabat sortint i crec que els intents de cops dictatorials, siguin feixistes, de feixisme roig, que és el feixisme de Putin, sempre han fracassat. Jo no crec ni que el feixisme ultra que tenim dintre del Parlament Europeu, amb Patriotes, aquí representat per Vox, ni aquest feixisme, el del vicepresident Vance, triomfi. Patirem, veurem coses que no ens agradaran, però crec que la situació que volen engegar i que volen desplegar no és sostenible. Acabarà petant.