Romania: es busca president per solucionar una crisi política gegant
Els romanesos tornen a les urnes després de l’anul·lació de les eleccions del novembre per una suposada ingerència russa i el veto a Georgescu
BerlínEls romanesos tornen aquest diumenge a les urnes per elegir un nou president que pugui treure Romania de la crisi política més gran que viu el país des de la Revolució del 1989, que va marcar la fi de la dictadura comunista de Nicolae Ceausescu i l’arribada de la democràcia. Si cap candidat no obté prou vots per governar en solitari, la segona volta se celebrarà el pròxim 18 de maig.
Romania repeteix els comicis després de l’anul·lació de les eleccions presidencials del novembre del 2024 per una suposada ingerència russa en la campanya electoral i pel veto del Tribunal Constitucional al candidat populista pro-rus Calin Georgescu, al qual s'ha impedit participar-hi per aquesta mateixa raó. La dimissió al febrer del president Klaus Iohannis, quan el Parlament romanès estava a punt de votar la seva suspensió, va afegir més confusió a la ja embolicada situació política del país europeu. El candidat d’extrema dreta George Simion, líder de l’Aliança per a la Unió dels Romanesos (AUR), parteix com a favorit en la cursa presidencial. Tot i que en les eleccions del novembre del 2024 Simion va quedar quart, sembla que ara té assegurat el pas a la segona volta, si no tornen a fallar les enquestes. El candidat d’extrema dreta confia en atreure els votants de Georgescu enfadats per l’anul·lació de les eleccions del novembre i per la inhabilitació del seu candidat.
El líder de l'AUR és un candidat polèmic. Va guanyar popularitat per les seves posicions antivacunes en plena pandèmia de la covid-19. Admira el president dels Estats Units, Donald Trump, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni. Té vetada l’entrada a Ucraïna i a Moldàvia per haver fet reivindicacions territorials relacionades amb aquests països. És euroescèptic i s’oposa a ajudar Kíiv arran de la guerra d’agressió russa. Simion es podria enfrontar a la segona volta amb l’exlíder liberal Crin Antonescu; l’alcalde de Bucarest, Nicusor Dan; o l’ex primer ministre Victor Ponta, depenent de qui obtingui més vots.
Antonescu, casat amb l’excomissària europea Adina-Ioana Valean, és el candidat de la coalició de partits governamentals: el Partit Socialdemòcrata (PSD), el Partit Nacional Liberal (PNL) i el partit de la minoria hongaresa. Dan, el matemàtic i alcalde de Bucarest, es presenta a aquestes eleccions com a independent centrista. Té tirada a la capital i en altres ciutats, però no a la Romania rural, on és un desconegut per a la majoria de romanesos. I Victor Ponta, que va ser primer ministre de Romania entre el maig del 2012 i el novembre del 2015, ara és el líder de la plataforma populista Romania Primer. L’ex primer ministre promet que, si és elegit president, frenarà l’exportació de cereals ucraïnesos a través dels ports romanesos.
Mentrestant, la candidata liberalconservadora Elena Lasconi va aconseguir passar a la segona volta en les eleccions del novembre amb una campanya proeuropea, però ara va cinquena en les enquestes. El seu propi partit li ha retirat el suport. Unió Salvar Romania (USR) dona ara suport a l’alcalde de Bucarest, que aquesta vegada té més possibilitats que ella de classificar-se per a la segona volta.
Tenint en compte tot això, el candidat ultra obtindria el 31% dels vots; Antonescu, el 25%; l’alcalde de Bucarest, el 23%; Ponta, el 12%; i Lasconi, el 7%, segons l’última enquesta publicada. Això suposaria anar a una segona volta.
La UE i l'OTAN, pendents del resultat
La Unió Europea i l’OTAN tindran els ulls posats a Bucarest. Romania, amb 19 milions d’habitants, ha estat governada des del 2021 per una coalició entre socialdemòcrates i liberals. Aquest país, membre de l’OTAN des del 2004 i de la Unió Europea des del 2007, ha tingut un paper central de suport a Ucraïna arran de la guerra d’agressió russa. Si guanya Simion, ha promès que retirarà el suport militar a Kíiv.
Si Romania vira cap a l’extrema dreta, s’uniria al club de països de la UE amb la presència de la ultradreta al govern: des d'Hongria i Eslovàquia fins a Itàlia, Finlàndia i els Països Baixos.
Georgescu va guanyar la primera volta de les presidencials del novembre del 2024 amb el 22,94% dels vots, seguit de Lasconi, amb el 19,17%. El candidat pro-rus i la candidata proeuropea no van arribar a enfrontar-se a les urnes en la segona volta, ja que el Tribunal Constitucional romanès va anul·lar, a principis de desembre, els resultats de la primera volta i va ordenar la repetició de tot el procés electoral, després de la publicació d’informes sobre la presumpta ingerència russa en els comicis.
Gràcies a una campanya electoral centrada en les xarxes socials i vídeos virals a TikTok, Georgescu va passar, en poques setmanes, de ser un polític pro-rus pràcticament desconegut per als seus compatriotes a donar la sorpresa i classificar-se per a la segona volta. Tant Georgescu com Moscou neguen qualsevol ingerència russa en les eleccions.