La UE afronta el cinquè any de guerra d'Ucraïna amb una pregunta: "Es pot fer més?"
Els estats membres preveuen acordar noves sancions contra Rússia en el Consell de la UE d'aquest dilluns
Brussel·lesLa invasió russa a Ucraïna, ara fa quatre anys, va capgirar de dalt a baix la Unió Europea. De sobte, un aliat amb el qual tenia dependència energètica, ataca un país que s'estava acostant a l'àrea d'influència comunitària i el bloc europeu reacciona de manera inèdita: donant suport explícit i unànime a un país en guerra, com és Ucraïna, i aplicant sancions al règim de Vladímir Putin. La UE abandona el seu pacifisme històric i s'involucra per primera vegada –encara que indirectament– en un conflicte bèl·lic.
Ningú s'esperava que Ucraïna aguantés l'embranzida inicial de les tropes russes, i encara menys que la guerra s'allargués –de moment– quatre anys. Tot i això, la UE no ha deixat d'enviar ajuts i armament al país ucraïnès i està redoblant els esforços per compensar l'abandonament de Donald Trump, que ha tallat en sec el finançament a Kíiv. El bloc europeu és, sense cap mena de dubte, la potència que més pateix les conseqüències de l'imperialisme de Putin i qui està gastant més diners per donar suport al govern de Volodímir Zelenski.
Després de quatre anys de guerra, la UE tem que la guerra es quedi enquistada i no aconsegueix fer seure Putin en una taula de negociació d'una vegada per totes. Les promeses de Trump de posar fi a la guerra amb menys de 48 hores van caducar ràpidament i les esperances de l'arribada d'un nou inquilí a la Casa Blanca ja s'han apagat. Tots els intents del president dels Estats Units han acabat amb paper mullat, tot i que ha ofert en més d'una ocasió grans cessions al Kremlin.
En aquest context, els dirigents comunitaris insisteixen una vegada i una altra en incrementar la pressió a Putin, i una de les eines que consideren que té més força és l'aplicació de sancions. Fonts diplomàtiques europees expliquen que es preveu que els estats membres aprovin en el Consell d'Exteriors de la UE d'aquest dilluns el vintè paquet de restriccions contra el règim rus, que inclourà la prohibició total dels serveis marítims vinculats a l'exportació de petroli cru d'origen rus i l'ampliació de la llista de la flota fantasma –els vaixells que la UE té identificats que esquiven les sancions comunitàries i continuen transportant combustibles fòssils russos.
La cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, ha tornat a defensar aquest mateix divendres que les sancions de la UE contra Rússia "funcionen i estan danyant l'economia russa". Tanmateix, cada vegada són més les veus que critiquen que les restriccions contra el Kremlin no han aconseguit que Putin estigui negociant realment un acord de pau. En aquest sentit, fonts diplomàtiques de diversos estats membres critiquen que les sancions siguin menys contundents del que voldrien i pressionen per incrementar-les.
L'investigador del think tank CEPA Kurt Volker respon a l'ARA que la UE "encara podria fer més" en matèria de sancions per obligar Putin a arribar a un acord i, a la vegada, que els aliats europeus i els EUA arribin amb més força a la taula de negociació. L'expert considera que es podrien aplicar sancions més severes, sobretot als sistemes bancaris russos i en matèria d'energia.
Ara bé, la unitat del bloc europeu ja no és la mateixa que a l'inici de la guerra. El cas més evident és el de l'Hongria de Viktor Orbán. El primer ministre hongarès, que ja està en plena precampanya electoral, sempre bloqueja i posa traves a qualsevol ajut a Ucraïna i sancions contra Rússia. I ara ja no és l'única ovella negra i se li han sumat Eslovàquia i República Txeca.
L'abandonament de Trump
Trump suposa un maldecap per a la UE, en tots els sentits, especialment per a Ucraïna. El president dels Estats Units ha tallat en sec els ajuts a Kíiv i, en algunes de les seves vacil·lacions habituals, s'ha col·locat obertament al costat dels interessos del Kremlin. I, a banda de deixar de finançar Kíiv, exigeix als aliats europeus que comprin armes estatunidenques per enviar-les a Ucraïna a través d'un programa de l'OTAN, el conegut com a PURL, que de moment ja ha mobilitzat més 4.000 milions d'euros.
La Unió Europea, però, està redoblant els esforços i ja gairebé ha aconseguit compensar la retirada estatunidenca. Un estudi de l'Institut Kiel per a l'Economia Mundial calcula que l'increment del 59% dels diners que els europeus envien amb armes i finançament a Ucraïna ja gairebé ha substituït l'abandonament de Trump. "Com a resultat, l'ajuda que Ucraïna va rebre el 2025 es manté similar a la dels anys previs", conclou l'informe.
Tot i els esforços dels aliats europeus, el president dels Estats Units ha tingut molt poc en compte els dirigents de la UE en tots els seus intents per intentar tancar un acord de pau amb Putin. Així doncs, en el millor dels casos, un dels altres grans reptes del bloc europeu serà lluitar per una cadira, i tenir veu i vot a una possible taula de negociació.