L'Iran amenaça Washington amb represàlies per l'assalt d'un vaixell a Ormuz
Segueix, minut a minut, tota l'actualitat del conflicte a l'Orient Mitjà
Trump assegura que tindrà en compte el consell del cap de l'estat major de l'exèrcit del Pakistan sobre Ormuz
El president dels Estats Units, Donald Trump, diu que tindrà en consideració el consell d'Asim Munir, cap de l'estat major de l'exèrcit del Pakistan, sobre l'estret d'Ormuz. Una font del cos de seguretat pakistanès ho ha explicat a Reuters: Trump ha parlat amb Munir sobre l'obstacle que suposa Ormuz per a les converses de pau.
L'atac dels EUA a un vaixell iranià dispara el Brent per sobre dels 95 dòlars per barril
La nova escalada del conflicte entre els Estats Units i l'Iran, amb l'alto el foc penjant d'un fil, no ha trigat a trasbalsar els mercats. Després de l'atac dels EUA a un mercant iranià al mar d'Oman, el preu del petroli s'ha tornat a disparar i ha superat els 95 dòlars per barril.
En concret, el preu del petroli Brent, la referència a Europa, ha pujat més d'un 5,5% en l'obertura de les borses europees, fins als 95,35 dòlars per barril, mentre que el barril de cru West Texas Intermediate (WTI), la referència als EUA, s'ha negociat sobre els 89 dòlars, amb un augment del 6,1%. D'altra banda, el preu del gas en el mercat holandès TTF, la referència a Europa, ha escalat més d'un 5,6%, fins als 40,97 euros per megawatt hora.
De la mateixa manera, les principals borses europees han registrat descensos en l'obertura d'aquest dilluns. L'Íbex-35 ha arrencat la sessió amb una caiguda de l'1,2%, que ha portat el selectiu fins als 18.262,9 punts. Dins del selectiu espanyol, els ascensos més grans se'ls han anotat Repsol (+3,45%), Solaria (+2,44%) i Endesa (+1,03%), mentre que els valors que més han baixat han estat els d'IAG (-3,21%), Arcelormittal (-3,18%) i Amadeus (-2,79%).
Així mateix, en la resta de borses europees, Frankfurt ha cedit un 1,1%, París s'ha deixat una mica més d'un 1%, i Londres ha perdut gairebé un 0,4%.
El president iranià intenta rebaixar la tensió: "La guerra no interressa ningú"
El president de l’Iran, Masoud Pezeshkian, ha intentat rebaixar la tensió després de l'escalada a l'estret d'Ormuz, que ha deixat l'alto el foc entre l'Iran i els Estats Units penjant d'un fil. “La guerra no interessa ningú, i mentre es resisteixen les amenaces, s’hauria d’utilitzar qualsevol via racional i diplomàtica per reduir les tensions”, ha declarat.
Tot i això, l’Iran no s’ha compromès a participar en una nova ronda de negociacions amb els EUA al Pakistan, i el president alerta que “la desconfiança envers l’enemic i la vigilància en les interaccions són una necessitat innegable”.
L'Iran no entregarà mai el control d'Ormuz, segons un polític destacat del país
L'Iran no entregarà mai el control de l'estret d'Ormuz perquè és un "dret inalienable" de Teheran, segons Ebrahim Azizi, excomandant del cos de la Guàrdia Revolucionària i president del Comitè de Seguretat Nacional i Política Exterior del Parlament.
"L'Iran decidirà el dret de pas, inclosos els permisos perquè els vaixells transitin per l'estret", una cosa que està a punt de quedar establerta per llei, segons ha declarat el polític a la BBC. Azizi ha assegurat que l'Iran presentarà un projecte de llei basat en un article de la Constitució i que "les forces armades l'implementaran".
Albares reclama un estret d'Ormuz "lliure, segur i gratuït"
"Ormuz ha de tornar a ser un estret lliure, segur i gratuït", ha assegurat el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares. En una entrevista a RNE, el ministre ha recordat que si ha estat així durant tants anys, el pas ha d'obrir-se amb les mateixes condicions.
"Convido els iranians a negociar", ha assegurat Albares en referència a les converses de pau a Islamabad en les quals l'Iran no ha confirmat la seva presència. El ministre també ha afirmat que "Israel està portant l'Orient Mitjà a una guerra perpètua", davant de les seves actuacions contra els drets humans al Líban.
L'Iran anuncia la represa dels vols internacionals
L’Iran reprendrà avui els vols internacionals des de l’aeroport de Mashhad, al nord-est del país, segons ha informat la seva autoritat d’aviació civil.
La guerra deixa ja més de 5.000 morts a l'Orient Mitjà
Quan arrenca la vuitena setmana de guerra, el conflicte dels Estats Units i Israel amb l’Iran ha causat més de 5.000 morts a la regió. Almenys 3.000 persones han mort a l'Iran, més de 2.290 al Líban, 23 a Israel i més d’una dotzena als estats àrabs del Golf, segons els càlculs de l'agència Associated Press. Pel que fa a les baixes militars confirmades, hi ha 15 soldats israelians morts al Líban, a més de cinc cascos blaus (tres d'indonesis i dos de francesos) i 13 soldats estatunidencs.
L'exèrcit israelià publica un mapa de la zona sota ocupació al Líban
L’exèrcit israelià adverteix els residents del sud del Líban que no es desplacin al sud d’una línia de pobles ni s’acostin a zones properes al riu Litani. Recorda que les seves forces continuen desplegades a la zona tot i que l’alto el foc estigui en vigor. En un comunicat, el portaveu militar Avichay Adraee ha ordenat als civils no tornar a diversos pobles fronterers fins a nou avís perquè la seva seguretat estaria amenaçada.
Diumenge l'exèrcit israelià va publicar per primer cop un mapa de la seva nova línia de desplegament dins del Líban, que situa desenes de pobles libanesos –majoritàriament buits en l'ofensiva actual– sota el seu control. La línia de desplegament del mapa, que s’estén d’est a oest, penetra entre 5 i 10 km des de la frontera en territori libanès, i Israel ha afirmat que preveu crear-hi una anomenada zona tampó.
Les forces israelianes han destruït pobles libanesos a la zona, i afirmen que el seu objectiu és protegir les localitats del nord d’Israel dels atacs de Hezbollah. També ha creat zones tampó al sud de Síria i a Gaza, on controla més de la meitat de l’enclavament.
Islamabad continua preparant-se per a la represa de les converses
Malgrat tota la incertesa, el Pakistan, mediador entre els Estats Units i l'Iran, continua preparant-se per a la segona ronda negociadora abans que expiri l'alto el foc, la nit de dimarts a dimecres.
Dos enormes avions de càrrega C17 dels Estats Units van aterrar en una base aèria diumenge a la tarda. Transporten equipament de seguretat i vehicles per preparar l’arribada de la delegació nord-americana, segons fonts de seguretat pakistaneses. L'Hotel Serena, on es va celebrar la primera ronda de converses, ha estat evacuat i envoltat de mesures de seguretat.
Quin és l'estat de les negociacions d'Islamabad?
En les últimes hores de l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran el procés negociador trontolla. Donald Trump va dir diumenge que una delegació de màxim nivell, amb el vicepresident J.D. Vance, l'enviat especial Steve Witkoff i el seu gendre Jared Kushner, arribaria a Islamabad aquest dilluns a la nit. Teheran va negar que s'hagués pactat aquesta trobada i va dir que no hi assistiria pel bloqueig naval dels Estats Units i les seves exigències maximalistes.
Podeu llegir-ne més detalls aquí.
El ministre de Defensa d'Israel adverteix que usarà "tota la força" al Líban si Hezbollah amenaça
Tot i haver acceptat la setmana passada un alto el foc de deu dies amb el Líban, el ministre de Defensa d’Israel, Israel Katz, ha dit que el seu exèrcit utilitzarà “tota la força” al Líban si les tropes israelianes han de fer front a qualsevol amenaça de Hezbollah.
L'exèrcit libanès ha anunciat que ha reobert una carretera i un pont entre la ciutat de Nabatieh i Khardali, zones del sud del país que havien estat colpejades per atacs israelians.
D’altra banda, el president francès, Emmanuel Macron, es reunirà dimarts amb el primer ministre libanès Nawaf Salam a París, segons ha anunciat el seu gabinet, després que un casc blau francès fos mort al Líban.
Imatges de l'assalt dels 'marines' al vaixell iranià
Els Estats Units han difós imatges dels marines abordant el vaixell de càrrega iranià Touska a prop de l'estret d'Ormuz.
En una publicació a X, el Comandament Central dels EUA ha indicat que els marines nord-americans van sortir del vaixell d’assalt amfibi USS Tripoli en helicòpter i van descendir amb cordes fins al vaixell amb bandera iraniana.
El preu del petroli augmenta més d'un 5% davant la incertesa de l'alto el foc
Els preus del petroli tornen a enfilar-se, el dòlar puja i els futurs borsaris cauen, mentre els inversors assimilen els missatges contradictoris sobre la guerra amb l’Iran i la notícia que l’estret d’Ormuz torna a estar tancat.
El preu del barril de Brent es disparava prop d'un 5,6% a les 7.55 hores d'aquest dilluns i es movia per sobre dels 95 dòlars abans de l'obertura de les borses a Europa. El barril de cru West Texas Intermediate, índex de referència als EUA, s'encaria més d'un 6%, fins als 88,9 dòlars per barril. Pel que fa a l’euro, baixa un 0,3%, fins als 1,1735 dòlars, i el ien cau aproximadament un 0,2%, fins als 158,95 per dòlar.
L'Iran denuncia una atac dels EUA contra un vaixell iranià i ho considera una violació de l'alto el foc
Bon dia! Des d'aquest espai seguirem tota l'actualitat a l'Orient Mitjà arran de la guerra a l'Iran.
L'alto el foc pactat pels Estats Units i l'Iran, que expira demà a la nit, està sota màxima pressió després que els Estats Units hagin assaltat un vaixell de càrrega iranià que havia intentat saltar-se el bloquegi naval a Ormuz.
En un comunicat emès diumenge, el Comandament Central dels EUA va indicar que el vaixell USS Spruance havia interceptat el vaixell Touska, amb bandera iraniana, que es dirigia cap a un port iranià “violant el bloqueig dels EUA”. L'Iran ha assegurat que respondrà a l'agressió, que considera una violació de l'alto el foc, i assegura que hi ha respost amb atacs amb drons.
Abans de l'assalt, Donald Trump havia anunciat que una delegació encapçalada pel vicepresident J.D. Vance arribaria aquest dilluns a Islamabad per reprendre les converses de pau. Mitjans oficials iranians van dir que Teheran no participaria en una segona ronda de negociacions, citant "exigències excessives de Washington, expectatives poc realistes, canvis constants de postura, contradiccions repetides i el bloqueig naval en curs, que considera una violació de l’alto el foc”, segons l’agència oficial IRNA. Trump havia advertit anteriorment a l’Iran que els EUA destruirien tots els ponts i centrals elèctriques del país si Teheran rebutjava les seves condicions, reiterant així la retòrica d’aquest tipus d’amenaces al llarg de la guerra.