Mor als 84 anys Jesse Jackson, icona dels drets civils als Estats Units
Col·laborador de Martin Luther King, va ser un dels membres més destacats del moviment pels drets dels afroamericans als anys 60
Jesse Jackson, líder històric i icona del moviment pels drets civils als Estats Units, ha mort als 84 anys. Jackson, col·laborador de Martin Luther King, va ser un dels membres destacats del moviment, i va fundar l'organització Rainbow PUSH Coalition. En dues ocasions, els anys 1984 i 1988, es va presentar com a precandidat presidencial pel Partit Demòcrata i es va convertir en el primer afroamericà amb opcions reals a ser candidat a unes eleccions nacionals.
Jackson, un reverend baptista, va créixer a Greenville, a Carolina del Sud, en un estat del sud en plena època de segregació racial. La seva mort l'ha fet pública la família aquest dimarts: "El nostre pare va ser un líder i un servidor, no només per a la nostra família, sinó pels oprimits, pels que no tenen veu i pels que són oblidats arreu del món", ha dit en un comunicat. "El vam compartir amb el món, i el món es va convertir en part de la nostra família ampliada. La seva fe inalterable en la justícia, la igualtat i l’amor va elevar milions de persones, i us demanem que n’honoreu la memòria continuant la lluita pels valors que va defensar", segueix. Jackson, que patia Parkinson, va ser ingressat en un hospital al novembre després de més d'una dècada amb una paràlisi que li afectava la capacitat de caminar i empassar.
L'activista va participar en la llegendària marxa de Selma pels drets de la població negra, es va enfrontar a la ira dels segregacionistes i va acompanyar Luther King en els darrers moments. El New York Times el descriu com la figura de la comunitat negra més influent del país en el període que va entre la lluita pels drets civils de Martin Luther King i l'elecció de Barack Obama com a president el 2008. Jackson va prendre el relleu de King després del seu assassinat el 1968, tot i que "mai va aconseguir ni l'estatus moral dominant de King ni el triomf polític definitiu que va assolir Obama", resumeix el diari nord-americà.
Fill d'una mare soltera adolescent, Jackson va créixer en una petita comunitat negra segregada. Després de graduar-se a l'institut, es va matricular a la Universitat d'Illinois Urbana-Champaign, al sud de Chicago, amb una beca de futbol americà. Chicago va ser la seva base els anys següents. El 1984 va decidir presentar-se a la cursa electoral, fet que el va convertir en el segon candidat negre en fer-ho –després que dotze anys abans ho hagués fet Shirley Chisholm–, i va crear la National Rainbow Coalition com a vehicle per a la seva campanya, una organització que més tard es va convertir en l'actual Rainbow PUSH Coalition.
En aquell moment, va quedar tercer a les primàries del Partit Demòcrata. Quatre anys més tard, ho va tornar a intentar i va quedar molt més a prop d'aconseguir-ho, però els líders del partit van optar per una alternativa menys arriscada. Quan Bill Clinton va guanyar les eleccions presidencials el 1992, el va nomenar enviat especial a l'Àfrica i li va atorgar la Medalla Presidencial de la Llibertat, el màxim honor civil del país.
El 2017, quan tenia 76 anys, va anunciar que li havien diagnosticat Parkinson i que s'allunyaria de la primera línia. Tot i això, va mantenir el seu activisme els anys següents. El 2020 va condemnar l'assassinat policial de George Floyd i va donar suport a les manifestacions de Black Lives Matter, i el 2021 va ser un dels activistes arrestats a Washington en una protesta contra les restriccions al vot imposades pel partit republicà als Estats Units. L'any passat es va anunciar que tenia una altra malaltia neurodegenerativa particularment greu, la paràlisi supranuclear progressiva (PSP), per la qual va ser ingressat el novembre passat.