Entra en vigor el bloqueig naval ordenat per Trump a l'estret d'Ormuz

Entren en vigor les restriccions del bloqueig naval a l'estret d'Ormuz

L'agència United Kingdom Maritime Trade Operations (UKMTO) ha informat que, a partir de les 16:00, hora de Catalunya, han entrat en vigor les restriccions d'accés marítim que afecten els ports i les zones costaneres iranianes, incloent-hi localitzacions al llarg del Golf Pèrsic, el Golf d'Oman i l'estret d’Ormuz. "Les restriccions d'accés s’apliquen sense distinció a vaixells de qualsevol bandera que operin amb ports iranians, terminals petrolieres o instal·lacions costaneres", ha afegit.

Dos terços dels israelians no estan d'acord amb l'alto el foc a l'Iran

Prop de dos terços dels israelians no es mostren d'acord amb l'alto el foc amb l'Iran, i el 61% creu que la treva no s'hauria d'estendre al Líban. Segons una enquesta de la Universitat Hebrea de Jerusalem, el 41% dels israelians creu que el seu país hauria de respectar la treva amb l'Iran. Ara bé, el 19% no n'està segur, i el 39% considera que Israel hauria de continuar amb els atacs.

La mateixa enquesta apunta el que ja assenyalaven altres estudis: que la popularitat de Netanyahu entre els israelians ha disminuït des de l'inici de la guerra actual amb Teheran. Ara, un 34% de la població el veu bé com a primer ministre, mentre que abans dels atacs del 28 de febrer contra l'Iran el percentatge s'enfilava fins al 40%.

El bloqueig dels EUA d'Ormuz s'aplicarà a tots els vaixells, independentment de la seva bandera

El Comandament Central dels Estats Units ha enviat una nota als navegants en què detalla que el bloqueig d'Ormuz que vol imposar Washington afectarà tots els vaixells, independentment de la seva bandera. "Qualsevol vaixell que entri o surti de la zona bloquejada sense autorització està subjecte a intercepció, desviament i captura", adverteix l'escrit.

El bloqueig, que està previst que comenci a les 16 h (hora catalana), "no impedirà el pas de trànsit neutral a través de l'estret d'Ormuz cap a o des de destinacions no iranianes", afegeix l'exèrcit estatunidenc.

Israel assegura que prendrà "en qüestió de dies" el control de Bint Jbeil, localitat al sud del Líban

"El control operatiu total de Bint Jbeil s'aconseguirà en qüestió de dies". Així de contundent s'ha mostrat aquest dilluns un oficial israelià en declaracions a la premsa. Segons aquesta font, només queda "un reduït nombre" de membres de Hezbollah en aquesta localitat del sud del Líban, situada a uns tres quilòmetres de la frontera amb Israel.

Les forces armades israelianes asseguren haver matat en aquesta zona uns 100 membres de la milícia xiïta, tant en atacs aeris com en combats de curta distància. Fins ara, la pressió militar i els bombardejos al país, que s'estenen fins a la capital, Beirut, han causat un milió de desplaçats al Líban, segons dades de l'ONU.

El Papa respon a Trump: "L'Església té l'obligació moral d'anar contra la guerra"

Lleó XIV ha respost aquest dilluns les crítiques del president dels Estats Units, que en les darreres hores ha dit que el màxim representant de l'Església catòlica "hauria de posar-se les piles", acusant-lo de ser "feble amb el crim i nefast en la política exterior".

Davant aquestes afirmacions, el Papa ha recordat que "l'evangeli és clar" en el seu missatge de "construir la pau", i que "l'Església té l'obligació moral d'anar contra la guerra". Lleó XIV també ha deixat clar que no té "por" de l'administració Trump o de "declarar fortament el missatge de l'evangeli". "No som polítics, no ens ocupem de política internacional amb la mateixa perspectiva que ell [Trump] pugui tenir", ha reblat el pontífex.

Macron i Starmer anuncien una cimera per "restablir la llibertat de navegació" a Ormuz

El Regne Unit acollirà aquesta setmana una cimera, organitzada per París i Londres, en què hi participaran diversos Estats amb l'objectiu de restablir el trànsit de vaixells a l'estret d'Ormuz. "En els propers dies organitzarem una conferència amb el Regne Unit i aquells països que vulguin unir-se a nosaltres en una missió multinacional pacífica amb l'objectiu de restablir la llibertat de navegació a l'estret", ha anunciat Macron a X.

La missió, apunta el president francès, "estarà separada de les parts en conflicte". París assegura que serà "tan aviat com la situació ho permeti", mentre que el primer ministre britànic, Keir Starmer, ja li posa data: serà, segons ell, "aquesta setmana" i hi s'hi han convidat "més de 40 nacions".

Dos petroliers creuen Ormuz hores abans que comenci el bloqueig anunciat pels Estats Units

Dos petroliers vinculats a l'Iran han sortit aquest dilluns del Golf Pèrsic per l'estret d'Ormuz abans que comenci el bloqueig anunciat pels Estats Units als ports i zones costaneres iranianes, segons mostren les dades navilieres de Kpler i LSEG.

Un dels petroliers, l'Auroura, està carregat de productes petrolífers iranians, mentre que el petroler New Future transporta dièsel carregat al port de Hamriyah als Emirats Àrabs Units, segons les dades de Kpler.

Després que l'Iran hagi bloquejat aquest pas estratègic per al comerç internacional i hagi assegurat que cobra un peatge als pocs vaixells que hi deixa passar, Washington ha anunciat que seran els Estats Units ara qui tancaran Ormuz a partir de les 16 h d'aquest dilluns.

Més de 2.000 morts al Líban des de l'inici de la guerra

Nou persones van morir i 13 més van quedar ferides en un atac israelià contra la localitat de Tefahta, al sud del Líban, diumenge, informa l'agència estatal de notícies. Des del 2 de març, almenys 2.055 persones han mort i 6.588 han quedat ferides en l'ofensiva israeliana contra el país, d’acord amb el ministeri de Salut.

Què passa realment a l'estret d'Ormuz?

Els Estats Units asseguren que dos dels seus destructors van travessar l’estret d’Ormuz amb l’objectiu de retirar mines marítimes. L’Iran, en canvi, ho nega i sosté que va obligar aquests vaixells a fer mitja volta i que no van arribar a travessar l’estret. No hi ha manera de verificar de forma independent què és el que ha passat realment.

Pel que fa a la circulació de mercants, les dades de portals de seguiment marítim indiquen que diumenge dos vaixells —un amb bandera de Malta i l’altre del Pakistan— van intentar travessar l’estret d’Ormuz, però finalment van fer mitja volta. Els petroliers estaven buits i es dirigien cap a l’Iraq i els Emirats Àrabs Units. Es desconeixen els motius pels quals van decidir no continuar.

Els països del golf Pèrsic no esperen un acord entre Washington i Teheran, quan queden menys de set hores perquè entri en vigor el bloqueig anunciat per Donald Trump. Diversos països han començat a activar els seus propis plans. L’Aràbia Saudita va anunciar diumenge que ha restablert a plena capacitat l’oleoducte Est-Oest, amb uns 7 milions de barrils diaris, que permet la sortida del seu petroli pel mar Roig i el canal de Suez, que connecta amb el Mediterrani. També ha reactivat la instal·lació petroliera de Manifa, a la costa est del país, amb una producció d’uns 300.000 barrils al dia.

El bloqueig a l’estret d’Ormuz sacseja els mercats

Els mercats reaccionen amb fortes pujades de l’energia en el context d’escalada a l’estret d'Ormuz i del fracàs de les negociacions entre els Estats Units i l’Iran. El preu del cru Brent, de referència a Europa, s’enfila prop d’un 7% i torna a superar els 100 dòlars, mentre que el gas natural al mercat TTF dels Països Baixos, referència europea, avança un 8,6% fins als 47,66 euros el megawatt hora, amb pics inicials per sobre dels 49 euros.

L'ONU alerta que la guerra a l'Iran podria abocar 32 milions de persones a la pobresa

Més de 32 milions de persones arreu del món podrien caure en la pobresa a causa de les conseqüències econòmiques de la guerra amb l’Iran, i els països en desenvolupament serien els més afectats.

En un informe publicat enmig dels dubtes sobre un alto el foc fràgil, el Programa de Desenvolupament de l'ONU (PNUD) assenyala que el món afronta un “triple xoc” que combina l’energia, els aliments i un creixement econòmic més feble. L’organisme encarregat de combatre la pobresa adverteix que el conflicte està revertint els avenços en desenvolupament internacional, amb un impacte que es preveu desigual segons les regions. Els preus de l’energia s’han disparat des dels primers bombardejos aeris dels EUA i Israel sobre Teheran, i el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha estrangulat els subministraments globals de petroli i gas a l’economia mundial. Amb un efecte en cadena sobre els fertilitzants i el transport marítim, els experts alerten que s’ha activat una “bomba de rellotgeria” per a la seguretat alimentària als països en desenvolupament.

El barril de petroli s'enfila a gairebé 103 dòlars i els mercats tornen a registrar pèrdues

Els preus del petroli han pujat en les primeres operacions del mercat després de l'amenaça de Trump de bloquejar l'estret d'Ormuz. El barril de Texas s'ha disparat aquest dilluns un 8,3%, fins als 104,58 dòlars respecte al tancament de divendres, mentre que el Brent, de referència a Europa, s'ha encarit un 7,6% després del cap de setmana i es negocia a gairebé 103 dòlars. Les principals borses d’Àsia han obert amb pèrdues.

Trump critica el Papa: "No soc fan de Lleó XIV"

Donald Trump ha llançat un dur atac contra el papa Lleó XIV, a qui ha qualificat de “feble amb el crim i nefast per a la política exterior”, i ha assegurat que està perjudicant l’Església catòlica. “Lleó hauria de posar-se les piles com a papa”, ha dit a Truth Social. Trump ha dit: "No soc fan de Lleó XIV". L’atac arriba després que el pontífex denunciés la “il·lusió d’omnipotència” com a motor de la guerra dels EUA i Israel a l’Iran i exigís als líders polítics que s’aturin i negociïn la pau.

Resum del més rellevant: l'alto el foc, a l'aire

Benvinguts a la cobertura en directe sobre la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran i les seves conseqüències per a la regió, el món i l’economia global.

Aquests són els fets més rellevants:

• Donald Trump ha dit que la marina dels EUA començaria a bloquejar l’estret d’Ormuz i que també interceptaria qualsevol vaixell en aigües internacionals que hagués pagat un peatge a l’Iran. En una llarga publicació a la seva plataforma Truth Social, el president va dir que els Estats Units començarien a “bloquejar tots els vaixells que intentin entrar o sortir de l’estret d’Ormuz”. En una altra publicació, Trump també va assegurar que l’Iran ha “incomplert conscientment” la seva promesa d’obrir l’estret, fet que ha generat “ansietat” i “dolor” a molts països d’arreu del món.
• El Comandament Central dels Estats Units ha anunciat que iniciarà el bloqueig de l’estret aquest dilluns a la tarda: “Les forces del Centcom començaran a implementar un bloqueig de tot el trànsit marítim que entri o surti de ports iranians el 13 d’abril a les 10.00 h ET (les 16 h a Catalunya), d’acord amb la proclamació del president”.
• La Guàrdia Revolucionària iraniana ha dit que “l’aproximació de vaixells militars a l’estret d’Ormuz es considera una violació de l’alto el foc”.
• Els preus del petroli han pujat en les primeres operacions del mercat després de l’anunci del bloqueig de Trump. El cru nord-americà s'ha encarit un 8%, fins als 104,24 dòlars el barril, i el Brent —referència internacional— un 7%, fins als 102,29 dòlars. La borsa australiana va caure amb força dilluns al matí.
• Trump i els seus assessors estudien reprendre atacs militars limitats a l’Iran, a més del bloqueig de l’estret d’Ormuz, segons informa el Wall Street Journal, citant fonts coneixedores de la situació.
• El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, que va liderar la delegació de Teheran en les converses amb els EUA, va assegurar que les noves amenaces de Trump no tindran cap efecte sobre la nació iraniana. “Si lluiteu, lluitarem, i si veniu amb lògica, respondrem amb lògica. No ens doblegarem davant cap amenaça”. Posteriorment, va ironitzar a X: “Gaudiu dels preus actuals a les benzineres. Amb l’anomenat bloqueig, aviat trobareu a faltar la gasolina a 4-5 dòlars”.