El general israelià que va predir l’atac de Hamàs (i que ara s'ha fet famós)
Molts israelians el consideren un profeta que ha previst una situació que el govern de Netanyahu no havia considerat
Des que va passar a la reserva, el general israelià Yitzhak Brick, de 75 anys, ha dedicat la major part del seu temps a criticar el govern i l'exèrcit, sobretot per la seva deficient preparació per a la guerra, una preparació que en opinió de Brick és nefasta. Arran de l'atac sorpresa de Hamàs contra el sud d'Israel, el general ha esdevingut un personatge de moda als mitjans de comunicació locals, i les seves idees han sortit dels fòrums reduïts per dispersar-se arreu del país.
El que va passar als quibuts i a les poblacions israelianes que limiten amb la franja de Gaza el 7 d'octubre és una recreació exacta dels escenaris que Brick havia descrit desenes de vegades. Molts israelians el consideren un profeta que ha previst una situació que els líders hebreus, els caps dels serveis d'intel·ligència i la població en general no havien considerat, almenys d'una manera seriosa.
Una de les seves teories més conegudes diu precisament que les poblacions properes a la Franja no poden defensar-se d'un atac sorpresa perquè l'exèrcit trigarà molt de temps a arribar a aquestes localitats, què és justament el que va passar. Segons Brick, davant d'un atac sorpresa, aquestes poblacions s'haurien de defensar per elles mateixes sense comptar amb l'ajuda dels militars, exactament el que va tenir lloc el 7 d'octubre.
Pot ser profeta també quan diu que una invasió terrestre de Gaza podria tenir unes conseqüències catastròfiques. Alguns analistes assenyalen que aquesta tesi està darrere dels dubtes que el primer ministre Benjamin Netanyahu té i de l'ajornament de l'entrada de l'exèrcit a la Franja. S'ha de dir que idees com aquesta no van ser considerades per l'exèrcit fins que no hi ha hagut més remei i la realitat ha colpejat de cara els estrategs militars.
El seu pla és just el que està fent Netanyahu: bombardeig massiu i setge abans d'enviar tropes
Brick també va dir que l'entrada a la Franja posaria en un gran perill les tropes, perquè Hamàs i la resta de milícies estan ben preparades i estarien esperant els soldats. Per això ell recomana un bombardeig massiu de la Franja amb l'objectiu de desterrar els milicians a la xarxa de túnels que s'han construït. Només quan l'enemic es quedi sense combustible, aigua i aliments, serà el moment d'enviar tropes a la Franja, que és justament el que Netanyahu està fent.
Igualment, pot considerar-se una profecia que digués que la invasió terrestre implicaria una guerra en almenys dos fronts, perquè molt probablement el Hezbol·lah libanès també hi participaria. A hores d'ara no sabem si aquest punt en concret acabarà d'aquesta manera, però el govern de Netanyahu ho considera molt possible i s'està comportant com si Hezbol·lah, que ja està en armes, estigués disposat a entrar en una guerra més àmplia, si no total.
En opinió de Brick, Israel no pot pensar que li convé acabar aquesta guerra ràpidament. Al contrari, ha d'estar preparat per lluitar durant moltes setmanes o mesos per tal d'aconseguir els seus objectius, el principal dels quals és la destrucció de Hamàs. Però fins al 7 d'octubre, Netanyahu s'ha comportat com un líder que tendeix a fugir de la guerra. Aquesta sempre ha estat la seva política, però potser, en veure's perdut, ara voldrà arribar fins al final.
Per a Netanyahu, que la setmana passada va reunir-se amb Brick, els riscos futurs ja no són tan grans perquè les pèrdues han estat considerables. Els seus problemes judicials, que tanta tinta han fet córrer, són poca cosa comparada amb la mort de 1.400 israelians en a penes unes hores. Ell volia passar a la història com el millor estadista contemporani, aquell que va fer la pau amb els països àrabs sense renunciar a un centímetre quadrat del territori del Gran Israel.
Tota la seva carrera estava consagrada a aquest objectiu grandiós, però de sobte el món sencer ha canviat i un obscur general a la reserva, Yitzhak Brick, li ha demostrat que estava equivocat, que no passarà als llibres d'història com una figura singular, sinó com algú que es va equivocar d'estratègia completament.