Les defenses de l'OTAN abaten un míssil iranià a l'espai aeri de Turquia
Segueix amb l'ARA tota l'última hora del conflicte a l'Orient Mitjà
Un míssil iranià entra a l'espai aeri turc abans de ser abatut per les defenses aèries de l'OTAN
Un míssil balístic llançat des de l'Iran ha entrat a l'espai aeri turc abans de ser abatut per les defenses aèries i antimíssils de l'OTAN desplegades a l'est del Mediterrani. És el quart incident d'aquest tipus des de l'inici de la guerra a l'Iran, després de tres intercepcions anteriors per part dels sistemes de l'OTAN a principis d'aquest mes que van animar Ankara a protestar i advertir Teheran. El ministeri diu que s'estaven prenent totes les mesures necessàries "de manera decisiva i sense dubtar-ho" contra qualsevol amenaça dirigida al territori i l'espai aeri de Turquia.
Israel ataca una universitat afiliada a la Guàrdia Revolucionària
L'exèrcit d'Israel diu haver atacat la Universitat Imam Hossein, a l'Iran, en els darrers dies. En una actualització, les forces de defensa israelianes diuen que la universitat contenia infraestructura del Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica (CGRI) i que s'hi duia a terme recerca i desenvolupament d'armament.
És el segon atac en aquestes instal·lacions, després que el 7 de març, l'exèrcit israelià digués que havia atacat la universitat. La universitat es troba a Teheran i està afiliada al CGRI.
Trump diu que els EUA mantenen converses amb el "nou règim iranià"
Donald Trump diu que els Estats Units estan en "converses serioses" amb el "nou règim iranià" que, segons el president, podria "posar fi a les nostres operacions militars a l'Iran".
En una publicació a Truth Social, Trump escriu: "Els Estats Units d'Amèrica estan en converses serioses amb un nou règim, i més raonable, per posar fi a les nostres operacions militars a l'Iran. S'han fet grans progressos, però si per alguna raó no s'arriba a un acord aviat, cosa que probablement serà, i si l'estret d'Ormuz no s'obre immediatament als negocis, conclourem la nostra encantadora estada a l'Iran fent explotar i destruint completament totes les seves centrals elèctriques, pous de petroli i l'illa de Kharg (i possiblement totes les plantes de dessalinització!), que encara no hem tocat a propòsit".
"Això serà en retribució pels nostres nombrosos soldats, i altres, que l'Iran ha massacrat i assassinat durant els 47 anys del Regne del Terror de l'Antic Règim".
António Costa parla sobre la situació a l'Iran amb el primer ministre del Pakistan
El president del Consell Europeu, António Costa, ha dit que ha mantingut una "bona conversa" amb el primer ministre pakistanès, Shehbaz Sharif, sobre la guerra a l'Iran. Costa també valora positivament les consultes recents entre els ministres d'Afers Exteriors d'Egipte, el regne de l'Aràbia Saudita, el Pakistan i Turquia celebrades a Islamabad. En canvi, afirmava que "la UE està greument preocupada per la prolongació de la guerra i el seu creixent impacte global".
El Pakistan va dir diumenge que es prepara per acollir "converses significatives" en els pròxims dies per posar fi al conflicte de l'Iran.
Espanya tanca l'espai aeri als avions que participen en la guerra
Núria Rius MontanerEls mercats, pendents de Trump, mentre el cru es manté als 115 dòlars per barril
Les borses europees han obert aquest dilluns estables, pendents del pròxim moviment de la Casa Blanca. El mercat espera a veure quina serà la resposta del president Trump després que el conflicte a l'Iran s'hagi agreujat aquest cap de setmana amb l'entrada dels houthis de l'Iran, que han atacat Israel.
Mentrestant, el petroli continua a l'alça: El barril de Brent ha fet un salt fins als 115 dòlars per barril. Tot i que és una pujada significativa respecte a divendres, encara es manté per sota del sostre dels 119,50 dòlars que vam veure el passat 18 de març.
D'altra banda, els principals índexs han fet moviments tímids: l'FTSE 100 de Londres ha pujat lleugerament un 0,5%, mentre que el CAC 40 de França s'ha mantingut estable i l'índex DAX d'Alemanya ha baixat un 0,2%.
On més caigudes hi ha hagut és als mercats asiàtics, que han tancat amb fortes pèrdues com a reacció directa a l'expansió del conflicte durant el cap de setmana.
La refineria de Haifa, a Israel, colpejada amb míssils per segon cop
Projectils iranians han impactat aquest dilluns contra la refineria de petroli de Haifa, la ciutat més important del nord d'Israel, per segon cop durant la guerra. Així ho recullen diversos mitjans locals, que informen que l'atac no ha deixat víctimes.
En imatges emeses per la televisió israeliana canal 12 es pot veure un incendi a la refineria causat per la detonació dels míssils. L'emissora explica que els han llançat l'Iran i la milícia libanesa Hezbollah en un atac conjunt. Però encara no n'hi ha hagut confirmació oficial, ni per part de l'exèrcit israelià ni de les autoritats iranianes.
La refineria de Haifa ja es trobava malmesa després d'haver patit un atac amb míssils el 19 de març, que no va causar ferits, però sí que va provocar algunes apagades elèctriques en alguns barris de la zona.
Aquesta planta, la més gran d'aquest tipus a Israel, ja va suspendre les seves operacions durant l'anomenada Guerra dels Dotze Dies de juny del 2025, quan Israel i després els Estats Units van llançar una campanya de bombardejos sobre l'Iran, i van rebre més atacs de Teheran com a resposta.
Suspensió temporal i una classe d'ètica: el càstig d'Israel als soldats que van agredir un equip de la CNN
El cap de l'estat major de l'exèrcit d'Israel, Eyal Zamir, ha suspès el batalló de reservistes ultraortodoxos Netzah Yehuda (Judea per Sempre), que serà retirat de la Cisjordània ocupada i entrenat en "fonaments professionals i ètics", després que ataquessin i detinguessin un equip de periodistes de la CNN.
"Se suspendrà el desplegament operatiu que actualment realitza aquest batalló de reserva. El batalló romandrà en servei de reserva i se sotmetrà a un procés destinat a reforçar els seus fonaments professionals i ètics", han detallat aquest dilluns en un comunicat.
Segons el text, "el batalló reprendrà les seves activitats operatives un cop finalitzat aquest procés", si així ho aprova l'exèrcit, i més endavant es prendran "mesures de comandament addicionals". En batallons com aquest, desplegats a Cisjordània, solen servir molts colons d'extrema dreta que no han estat acceptats en altres unitats.
Aquesta mesura disciplinària, que no se sol prendre quan es tracta d'una agressió militar o de l'assassinat de palestins per foc de les forces israelianes, es produeix unes 48 hores després que la CNN emetés un reportatge en què queda gravat com aquests soldats agredeixen i ordenen a la CNN que no filmin. Un soldat fins i tot s'acosta a un fotoperiodista de la CNN per darrere, l'escanya, l'aboca a terra i li fa malbé la càmera, segons va denunciar dissabte en un comunicat l'Associació de Premsa Estrangera (FPA).
L'equip va ser retingut unes dues hores, durant les quals alguns dels soldats presents van afirmar que "la terra" era seva, en referència a la Cisjordània ocupada. "I no només dels soldats, és dels jueus", diu un soldat quan creu que les càmeres no estan gravant.
L'Iran confirma la mort del comandant de la seva marina
El Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica de l'Iran ha reconegut oficialment la mort d'Alireza Tangsiri, el comandant naval del cos, quatre dies després que Israel digués que l'han assassinat.
Tangsiri estava "organitzant forces i enfortint l'escut defensiu de les illes i les costes" quan va morir "per la gravetat de les seves ferides", segons un comunicat del cos publicat a l'agència Tasnim. El text afegeix que les forces de la "Marina de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran", malgrat l'"absència" del comandant de Tangsiri en els darrers dies, ha fet "atacs contundents i han continuat controlant decisivament l'estret d'Ormuz". "No descansarem fins que l'enemic sigui completament destruït", han declarat.
Tangsiri, un dels comandants més veterans de la Guàrdia Revolucionària, va participar recentment en la supervisió del pas de vaixells per l'estratègic estret d'Ormuz. El seu relat a X havia dit que "cap vaixell associat amb els agressors contra l'Iran té dret a passar-hi".
Sis mil ferits a Israel des de l'inici de la guerra
Israel eleva a més de 6.000 els ferits des de l’inici de la guerra. El ministeri de Salut d’Israel ha informat que un total de 6.008 persones ferides han estat traslladades a hospitals des de l’inici de la guerra amb l’Iran el 28 de febrer, de les quals 121 continuen hospitalitzades. Només en les darreres 24 hores, les autoritats xifren en 232 els ferits que han arribat als centres hospitalaris. Segons el ministeri de Salut israelià, la majoria dels nous casos són lleus, tot i que també hi ha persones en estat greu i moderat.
Espanya convoca la responsable de negocis d'Israel després de la polèmica a Jerusalem
Segons José Manuel Albares, Exteriors ha convocat la responsable de negocis d'Israel per protestar davant de la prohibició israeliana al Patriarca Llatí de celebrar la missa de Diumenge de Rams a Jerusalem. "Defensem la llibertat de culte", ha assegurat, i ha demostrat preocupació pels fets en una entrevista a RAC1.
Un altre bombardeig israelià sobre Beirut
Un atac ha colpejat aquest dilluns els suburbis del sud de Beirut, després que Israel advertís la població que abandonés la zona, considerada un feu de Hezbollah. La zona ha estat buidada pels freqüents atacs israelians des de principis de mes. Per ara no hi ha balanç de víctimes.
Albares: "Aquesta guerra a qui més afecta, després dels països del Golf, és a nosaltres, els europeus"
"Aquesta guerra a qui més afecta, després dels països del Golf, és a nosaltres, els europeus". Així ho ha afirmat José Manuel Albares, ja que es preveu un gran flux de refugiats de l'Iran i dels països de l'Orient Mitjà que fugen del conflicte cap a Europa.
Cap dels aliats europeus estan informats de les accions militars. "És una guerra unilateral", ha explicat el ministre d'Afers Exteriors del govern espanyol i, sobre el tancament de l'espai aeri espanyol als vols de guerra i unes possibles represàlies dels Estats Units, Albares ha respost: "Per què hauríem de tenir por de Trump?"
Espanya tanca l'espai aeri als avions que participen a la guerra
Espanya ha tancat l'espai aeri als avions que participen a la guerra contra l'Iran, segons ha publicat aquest matí El Paísi ha confirmat el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, en una entrevista a RAC1.
Fins ara el govern espanyol havia prohibit als EUA fer servir les bases andaluses de Rota i Morón per a aquest conflicte –continuen actives per a la resta d'activitats–, però ara tampoc autoritza l'ús de l'espai aeri a aeronaus nord-americanes que vinguin d'altres països. L'objectiu és "no fer res que pugui fomentar una escalada en aquesta guerra", ha dit Albares, que ha reiterat la seva crida a la "desescalada" i al retorn de la "diplomàcia".
La prohibició té una excepció: en cas d'emergència, s'autoritzarà el trànsit o aterratge d'una aeronau, segons detalla El País. A banda, el mateix diari explica que Espanya presta "suport a la navegació" de determinats bombarders nord-americans des del Centre de Control Aeri de Sevilla, de l'empresa pública Enaire. Això sí, aquests avions han de creuar per l'estret de Gibraltar.
Les bases de Rota i Morón, a més, continuen operatives per a la resta de missions que no tenen a veure amb la guerra a l'Orient Mitjà.
Albares: "La guerra no remitirà"
"Anem cap a un escenari de guerra perpètua", ha assegurat el ministre espanyol d'Afers Exteriors José Manuel Albares en una entrevista a RAC1, referint-se a l'Orient Mitjà.
"No vam ser informats d'aquesta guerra. No és la nostra", ha afirmat Albares, que ha reclamat una tornada a les taules de diàleg davant d'un conflicte que va per llarg, segons considera.
Diplomàtics saudites, turcs i egipcis marxen d'Islamabad havent acordat una estratègia negociadora
Els ministres d’Afers Exteriors de l’Aràbia Saudita, Turquia i Egipte han abandonat Islamabad després de mantenir converses d’alt nivell, informa Al-Jazeera des del Pakistan. El ministre d’Afers Exteriors i viceprimer ministre del país, Ishaq Dar, ha reiterat que “el diàleg i la diplomàcia” continuen sent les úniques vies viables per resoldre la crisi al Golf.
En un comunicat, tots quatre països han reclamat un cessament immediat de les hostilitats, han subratllat la necessitat d’unitat entre els països musulmans i han expressat suport a unes negociacions estructurades entre Washington i Teheran. Dar ha explicat que ha informat els seus homòlegs sobre les perspectives de possibles converses entre els Estats Units i l’Iran a Islamabad, a les quals les quatre capitals donen suport.
La borsa espanyola obre amb una caiguda del 0,18%
La borsa espanyola obre aquest dilluns amb una caiguda del 0,18% davant de la incertesa de la guerra. L'Íbex-35 se situa en 16.769 punts, una caiguda del 3,11% en el que portem d'any.
En l'obertura, els valors que més cauen són Indra, amb el 2,09%, IAG, amb l'1,26%, Sacyr i ArcelorMittal, que cauen un 1,15% i un 1,08%, respectivament. Repsol i Acciona són els que més pugen: un 1,08% en ambdós casos.
Trump assegura que l’Iran permetrà el pas de 20 petroliers per l’estret d’Ormuz
Donald Trump ha afirmat que l’Iran ha acceptat permetre el pas de 20 vaixells carregats de petroli per l’estret d’Ormuz a partir de dilluns al matí i durant els pròxims dies, en el que ha qualificat de “regal”. “Ens n’han deixat passar 10”, ha dit. “Ara en deixen passar 20…” Ha afegit que el president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, hauria autoritzat aquest increment de petroliers.
Ahir, però, Ghalibaf va afirmar que les forces iranianes estan “esperant l’arribada de tropes nord-americanes sobre el terreny per cremar-les i castigar per sempre els seus aliats regionals”. També va acusar els Estats Units de preparar en secret un atac terrestre mentre, de cara enfora, defensen una sortida negociada al conflicte.
Els Estats Units i Israel continuen bombardejant infraestructures elèctriques i altres instal·lacions civils de l'Iran
Durant la nit, s’han registrat nous bombardejos aeris a Teheran i en altres ciutats del país.
Tot i que Israel assegura que els seus atacs tenen com a objectiu quarters militars, comissaries i edificis vinculats a l’Estat, la realitat és que també han impactat en zones residencials. Més de 92.000 persones s’han vist afectades arreu del país.
En les darreres 24 hores, s’han reportat atacs a Karaj, Shiraz, Qom, Abadan i Tabriz. També s’han atacat infraestructures elèctriques als voltants de Teheran, fet que ha provocat diverses hores d’apagada, tot i que el govern afirma que el servei ja s’ha restablert.
A Tabriz, hauria estat colpejada una instal·lació petroquímica. La campanya aèria continua dirigint-se contra infraestructures clau del país. Més de 600 escoles i centres educatius han resultat afectats, així com hospitals i edificis de la Mitja Lluna Roja.
Els Estats Units estudien una intervenció terrestre per capturar l'urani enriquit de l'Iran, segons el WSJ
Donald Trump estudia la possibilitat d’una operació militar per capturar els 440 quilos d’urani de l’Iran, segons informa The Wall Street Journal, que cita fonts sense identificar. Segons el diari, la missió implicaria probablement la presència de forces dels Estats Units dins del país durant diversos dies o més temps.
Les mateixes fonts asseguren que el president encara no ha pres cap decisió sobre si tirar endavant l’operació i que està valorant els riscos que comportaria per a les tropes nord-americanes. Tot i això, Trump es manté, en termes generals, obert a aquesta opció, ja que podria contribuir al seu objectiu central d’evitar que l’Iran arribi a desenvolupar una arma nuclear.
La portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, ha remarcat que qualsevol preparatiu del Pentàgon “no implica que el president hagi pres una decisió”. El Pentàgon no ha fet comentaris, i un portaveu del comandament central dels Estats Units també ha declinat pronunciar-se.
Trump va afirmar diumenge a la nit davant dels periodistes que l’Iran ha de complir les exigències dels Estats Units o, en cas contrari, “no tindrà país”. En referència a l’urani iranià, va afegir: “Ens donaran la pols nuclear”.