El barril de petroli s'enfila a gairebé 103 dòlars i els mercats tornen a registrar pèrdues

Dos petroliers travessen Ormuz hores abans que comenci el bloqueig anunciat pels Estats Units

Dos petroliers vinculats a l'Iran han sortit aquest dilluns del golf Pèrsic per l'estret d'Ormuz abans que comenci el bloqueig anunciat pels Estats Units als ports i zones costaneres iranianes, segons mostren les dades navilieres de Kpler i LSEG.

Un dels petroliers, l'Auroura, està carregat de productes petrolífers iranians, mentre que el petrolier New Future transporta dièsel carregat al port de Hamriyah als Emirats Àrabs Units, segons les dades de Kpler.

Després que l'Iran hagi bloquejat aquest pas estratègic per al comerç internacional i hagi assegurat que cobra un peatge als pocs vaixells que hi deixa passar, Washington ha anunciat que seran els Estats Units ara qui tancaran Ormuz a partir de les 16 h d'aquest dilluns.

Més de 2.000 morts al Líban des de l'inici de la guerra

Nou persones van morir i 13 més van quedar ferides en un atac israelià contra la localitat de Tefahta, al sud del Líban, diumenge, informa l'agència estatal de notícies. Des del 2 de març, almenys 2.055 persones han mort i 6.588 han quedat ferides en l'ofensiva israeliana contra el país, d’acord amb el ministeri de Salut.

Què passa realment a l'estret d'Ormuz?

Els Estats Units asseguren que dos dels seus destructors van travessar l’estret d’Ormuz amb l’objectiu de retirar mines marítimes. L’Iran, en canvi, ho nega i sosté que va obligar aquests vaixells a fer mitja volta i que no van arribar a travessar l’estret. No hi ha manera de verificar de forma independent què és el que ha passat realment.

Pel que fa a la circulació de mercants, les dades de portals de seguiment marítim indiquen que diumenge dos vaixells —un amb bandera de Malta i l’altre del Pakistan— van intentar travessar l’estret d’Ormuz, però finalment van fer mitja volta. Els petroliers estaven buits i es dirigien cap a l’Iraq i els Emirats Àrabs Units. Es desconeixen els motius pels quals van decidir no continuar.

Els països del golf Pèrsic no esperen un acord entre Washington i Teheran, quan queden menys de set hores perquè entri en vigor el bloqueig anunciat per Donald Trump. Diversos països han començat a activar els seus propis plans. L’Aràbia Saudita va anunciar diumenge que ha restablert a plena capacitat l’oleoducte Est-Oest, amb uns 7 milions de barrils diaris, que permet la sortida del seu petroli pel mar Roig i el canal de Suez, que connecta amb el Mediterrani. També ha reactivat la instal·lació petroliera de Manifa, a la costa est del país, amb una producció d’uns 300.000 barrils al dia.

El bloqueig a l’estret d’Ormuz sacseja els mercats

Els mercats reaccionen amb fortes pujades de l’energia en el context d’escalada a l’estret d'Ormuz i del fracàs de les negociacions entre els Estats Units i l’Iran. El preu del cru Brent, de referència a Europa, s’enfila prop d’un 7% i torna a superar els 100 dòlars, mentre que el gas natural al mercat TTF dels Països Baixos, referència europea, avança un 8,6% fins als 47,66 euros el megawatt hora, amb pics inicials per sobre dels 49 euros.

L'ONU alerta que la guerra a l'Iran podria abocar 32 milions de persones a la pobresa

Més de 32 milions de persones arreu del món podrien caure en la pobresa a causa de les conseqüències econòmiques de la guerra amb l’Iran, i els països en desenvolupament serien els més afectats.

En un informe publicat enmig dels dubtes sobre un alto el foc fràgil, el Programa de Desenvolupament de l'ONU (PNUD) assenyala que el món afronta un “triple xoc” que combina l’energia, els aliments i un creixement econòmic més feble. L’organisme encarregat de combatre la pobresa adverteix que el conflicte està revertint els avenços en desenvolupament internacional, amb un impacte que es preveu desigual segons les regions. Els preus de l’energia s’han disparat des dels primers bombardejos aeris dels EUA i Israel sobre Teheran, i el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha estrangulat els subministraments globals de petroli i gas a l’economia mundial. Amb un efecte en cadena sobre els fertilitzants i el transport marítim, els experts alerten que s’ha activat una “bomba de rellotgeria” per a la seguretat alimentària als països en desenvolupament.

El barril de petroli s'enfila a gairebé 103 dòlars i els mercats tornen a registrar pèrdues

Els preus del petroli han pujat en les primeres operacions del mercat després de l'amenaça de Trump de bloquejar l'estret d'Ormuz. El barril de Texas s'ha disparat aquest dilluns un 8,3%, fins als 104,58 dòlars respecte al tancament de divendres, mentre que el Brent, de referència a Europa, s'ha encarit un 7,6% després del cap de setmana i es negocia a gairebé 103 dòlars. Les principals borses d’Àsia han obert amb pèrdues.

Trump critica el Papa: "No soc fan de Lleó XIV"

Donald Trump ha llançat un dur atac contra el papa Lleó XIV, a qui ha qualificat de “feble amb el crim i nefast per a la política exterior”, i ha assegurat que està perjudicant l’Església catòlica. “Lleó hauria de posar-se les piles com a papa”, ha dit a Truth Social. Trump ha dit: "No soc fan de Lleó XIV". L’atac arriba després que el pontífex denunciés la “il·lusió d’omnipotència” com a motor de la guerra dels EUA i Israel a l’Iran i exigís als líders polítics que s’aturin i negociïn la pau.

Resum del més rellevant: l'alto el foc, a l'aire

Benvinguts a la cobertura en directe sobre la guerra dels Estats Units i Israel contra l’Iran i les seves conseqüències per a la regió, el món i l’economia global.

Aquests són els fets més rellevants:

• Donald Trump ha dit que la marina dels EUA començaria a bloquejar l’estret d’Ormuz i que també interceptaria qualsevol vaixell en aigües internacionals que hagués pagat un peatge a l’Iran. En una llarga publicació a la seva plataforma Truth Social, el president va dir que els Estats Units començarien a “bloquejar tots els vaixells que intentin entrar o sortir de l’estret d’Ormuz”. En una altra publicació, Trump també va assegurar que l’Iran ha “incomplert conscientment” la seva promesa d’obrir l’estret, fet que ha generat “ansietat” i “dolor” a molts països d’arreu del món.
• El Comandament Central dels Estats Units ha anunciat que iniciarà el bloqueig de l’estret aquest dilluns a la tarda: “Les forces del Centcom començaran a implementar un bloqueig de tot el trànsit marítim que entri o surti de ports iranians el 13 d’abril a les 10.00 h ET (les 16 h a Catalunya), d’acord amb la proclamació del president”.
• La Guàrdia Revolucionària iraniana ha dit que “l’aproximació de vaixells militars a l’estret d’Ormuz es considera una violació de l’alto el foc”.
• Els preus del petroli han pujat en les primeres operacions del mercat després de l’anunci del bloqueig de Trump. El cru nord-americà s'ha encarit un 8%, fins als 104,24 dòlars el barril, i el Brent —referència internacional— un 7%, fins als 102,29 dòlars. La borsa australiana va caure amb força dilluns al matí.
• Trump i els seus assessors estudien reprendre atacs militars limitats a l’Iran, a més del bloqueig de l’estret d’Ormuz, segons informa el Wall Street Journal, citant fonts coneixedores de la situació.
• El president del Parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, que va liderar la delegació de Teheran en les converses amb els EUA, va assegurar que les noves amenaces de Trump no tindran cap efecte sobre la nació iraniana. “Si lluiteu, lluitarem, i si veniu amb lògica, respondrem amb lògica. No ens doblegarem davant cap amenaça”. Posteriorment, va ironitzar a X: “Gaudiu dels preus actuals a les benzineres. Amb l’anomenat bloqueig, aviat trobareu a faltar la gasolina a 4-5 dòlars”.

Gairebé 2.000 morts al Líban des que Netanyahu va llançar la nova ofensiva contra Hezbollah

El nombre de persones assassinades al Líban des de l'inici de la guerra ha arribat a 1.953, segons el ministeri de Sanitat del país, que assegura que 357 de les víctimes es van produir des que Israel va llançar atacs a gran escala dimecres. El ministeri també indica que 6.303 persones han resultat ferides durant el conflicte, incloses 1.223 des de dimecres. Les xifres actualitzades arriben després que la presidència del Líban afirmés que 13 membres de les forces de seguretat de l'estat han mort en atacs israelians contra la ciutat de Nabatieh, al sud del país.

Trump atia l'enfrontament: "L’única raó per la qual avui els iranians continuen vius és per negociar"

En la darrera hora, el president dels Estats Units ha tornat a llançar un missatge a la seva xarxa, Truth Social, coincidint, pràcticament, amb el moment en què s'enlairava el seu vicepresident, J.D. Vance, cap a Islamabad, la capital del Pakistan, on s'ha de trobar demà dissabte amb la delegació iraniana. Com era previsible, el missatge de Trump no ha estat gens conciliador; més aviat el contrari. El president ha escrit: "Els iranians no semblen adonar-se que no tenen cap marge de maniobra, més enllà d'una extorsió a curt termini del món mitjançant l'ús de les vies navegables internacionals. L’única raó per la qual avui continuen vius és per negociar!"

D.J. Vance ha estat una mica més diplomàtic abans d'abordar l'Air Force Two. El vicepresident s'ha mostrat optimista i ha allargat la mà als iranians "si negocien de bona fe". En canvi, si intenten enganyar-los, la reacció serà ben diferent. Vance ha oblidat en el moment de fer la seva declaració que l'atac a l'Iran va començar un dia hores després que representants dels Estats Units i de l'Iran acordessin una nova trobada a Ginebra per a 72 hores més tard.

Els hospitals del Líban funcionen gairebé al límit de la seva capacitat

Els hospitals del Líban estan funcionant al 95% de la seva capacitat. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) n'alerta aquest divendres, després que la campanya de bombardejos d'Israel contra diversos punts del país hagi provocat centenars de morts –almenys 250 només dimecres– i milers de ferits. Segons l'agència de les Nacions Unides, 6 hospitals s'han vist obligats a tancar completament, 12 estan parcialment danyats i 51 centres d'atenció primària també han hagut d'interrompre les seves operacions.

L'Iran insisteix en l'alto el foc al Líban per negociar demà amb els Estats Units

El president del parlament iranià, Mohammad Bagher Ghalibaf, ha assegurat aquest divendres que els Estats Units encara no han complert dues de les condicions que van acceptar per començar demà les negociacions de pau al Pakistan. D'una banda, l'alto el foc al Líban, i de l'altra, l'alliberament dels actius iranians congelats. "Aquestes dues qüestions s'han de complir abans de començar les negociacions", insisteix en un missatge a X.

Tretze membres del personal de seguretat del Líban moren en un atac israelià

A les desenes de morts al Líban, aquest divendres s'hi suma personal de seguretat estatal. El president libanès, Joseph Aoun, ha informat que 13 membres del personal de seguretat d'un edifici governamental a la ciutat de Nabatieh, al sud del país, han mort sota les bombes israelianes. En un comunicat, Aoun ha condemnat els continus atacs israelians i ha dit que l'atac a les institucions estatals no dissuadirà el Líban de defensar la seva sobirania.

Hezbollah adverteix: "No acceptarem tornar a la situació anterior"

El secretari general de Hezbollah, Naim Qassem, ha urgit aquest divendres les autoritats libaneses a deixar de fer "concessions gratuïtes" a Israel, i ha advertit que la milícia xiïta no acceptarà "tornar a la situació anterior". En un missatge escrit, Qassem ha remarcat que "la resistència continua fins a l'últim alè", plantant cara al primer ministre israelià, que ha deixat clar que un dels objectius de les converses amb el govern libanès és el desarmament de Hezbollah.

Vance surt cap a Islamabad: "Volem negociar, crec que anirà bé"

El vicepresident JD Vance, que forma part de la delegació negociadora dels Estats Units, ja va rumb cap a la capital pakistanesa. Al peu de l'Air Force Two, el republicà s'ha mostrat optimista: "Volem negociar, crec que anirà bé". Així i tot, també ha advertit els iranians: "Si intenten jugar-nos-la, llavors es trobaran amb un equip negociador que no és així de receptiu". Juntament amb Vance també hi haurà l'enviat especial Steve Witkoff i el gendre de Donald Trump, Jared Kushner.

Netanyahu expulsa Espanya del centre de coordinació de Gaza

"Espanya ha difamat els nostres herois, els soldats de l’exèrcit més moral del món", ha dit en un comunicat el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu. I ha anunciat que ha ordenat retirar els representants espanyols del centre de Kiryat Gat, des d'on es coordinen les activitats militars a Gaza. Netanyahu acusa Espanya d'haver "decidit repetidament posicionar-se contra Israel". I rebla: "Aquells que ataquen l’Estat d’Israel en lloc dels règims terroristes no seran els nostres socis pel que fa al futur de la regió", en referència a la negativa del govern de Pedro Sánchez a autoritzar l'ús de les bases estatunidenques en territori espanyol per atacar l'Iran. "No estic disposat a tolerar aquesta hipocresia i hostilitat. No tinc la intenció de permetre que cap país dugui a terme una guerra diplomàtica contra nosaltres sense pagar un preu immediat", diu l'israelià.

La majoria dels petroliers que han creuat Ormuz estan vinculats a l'Iran

Segons dades de seguiment marítim recollides per Reuters, la majoria dels vaixells que han travessat l'estret d'Ormuz en les darreres hores estan vinculats a l'Iran. Tres petroliers –un que pot transportar fins a 2 milions de barrils de petroli, un petrolier de subministrament i un petrolier més petit– han abandonat les aigües iranianes en les últimes 24 hores, segons apunten les plataformes Kpler i Lloyd's List Intelligence. Quatre vaixells de càrrega seca també han passat d'una banda a l'altra d'Ormuz.

El Líban diu que només participarà a les converses amb Israel si Tel-Aviv atura els atacs

El govern libanès posa la mateixa condició que l'Iran per negociar amb Israel. Segons apunta la BBC citant un funcionari de l'oficina de presidència del Líban, l'executiu libanès només s'asseurà a negociar amb Israel si Netanyahu atura els atacs sobre territori libanès.

La mateixa font, segons la cadena britànica, apunta que la data i l'hora de la trobada encara no s'han tancat. Per ara, se sap que serà la setmana que ve al departament d'Estat dels Estats Units, i que probablement hi participaran els ambaixadors d'Israel i del Líban a Washington.