"No ploris la meva mort": carta de l'última periodista assassinada per Israel al seu fill

BarcelonaConscients que la mort ronda cada bombardeig israelià, molts dels periodistes palestins que treballen per a mitjans internacionals a la Franja de Gaza deixen cartes de comiat per a la família, per si en una de les accions són objectiu militar. És un ritual que també va complir la reportera Mariam Dagga, assassinada aquest dilluns en el doble atac trampa de les forces d'Israel contra l'Hospital Nasser, en què van resultar mortes una vintena de persones, entre les quals quatre col·legues més. En aquesta ocasió, Dagga, que només tenia 33 anys, va escriure un emotiu missatge al seu fill Gaith, de 13, per si la mataven: "Vull que preguis per mi, no ploris la meva mort, perquè jo continuaré sent feliç".

La periodista i fotògrafa, que col·laborava amb la nord-americana Associated Press i amb Independent Arabia, feia més d'un any i mig que no veia el seu fill, que va poder ser evacuat als Emirats Àrabs Units per fugir de l'ofensiva israeliana a la Franja mentre ella es dedicava en cos i ànima a retratar i explicar els estralls de les bombes i de la fam provocada pel dur bloqueig a què el govern de Benjamin Netanyahu sotmet el territori gazià.

A la carta, Dagga demana al seu fill que la faci "sentir orgullosa" demostrant qui és i convertint-se en "un home de negocis" ple d'èxits a la vida. "Quan creixis, et casis i tinguis una filla, posa-li Mariam en honor meu", escriu la periodista, que no estalvia els adjectius afectuosos per al petit: "Ets el meu amor, el meu cor, el meu suport, la meva ànima".

Companys de professió de Dagga expliquen que poques vegades l'havien vist trencada emocionalment, però sí, de manera molt especial, quan recordava el seu fill, que havia criat en solitari fins que va esclatar la guerra. En aquests mesos de destrucció i assassinats diaris, la reportera morta s'havia fet un nom en aconseguir testimonis del dolor i la desesperació dels ciutadans gazians, i en les últimes setmanes s'havia centrat a documentar la desnutrició i la fam, com la del nen Jamal al-Najjar, de cinc anys, a qui va fotografiar poques setmanes abans que morís desnodrit.

A la missiva de comiat, Dagga va deixar també instruccions als seus col·legues perquè no ploressin si ella moria, sinó que aprofitessin el temps per acompanyar el seu cadàver, parlar-li i acomiadar-se'n plenament abans que l'enterressin, segons explica el seu amic periodista Samaheer Farhan, de 21 anys, a les pàgines del diari britànic The Guardian. No van poder complir la seva voluntat.

Arran de l'assassinat dels cinc periodistes, que col·laboraven amb diversos mitjans, les agències Reuters i Al-Jazeera han demanat una investigació "immediata" a l'exèrcit i al govern israelià pel doble atac contra l'hospital: el segon impacte va tenir lloc en el mateix punt que el primer i va matar personal mèdic i de rescat, així com periodistes que havien anat a socórrer les primeres víctimes, en una estratègia que els de Netanyahu han repetit en moltes ocasions.

Per la seva banda, el primer ministre israelià va variar l'argumentari que fa servir cada cop que el seu exèrcit assassina professionals de la informació, a qui acusa de ser terroristes encoberts de Hamàs. Aquest cop va "lamentar" les morts i va qualificar-les d'"accident". Malgrat tot, les mostres de condemna i repulsa pels nous assassinats s'han multiplicat en les últimes hores, des de l'ONU fins a Europa i Colòmbia.