Trump diu que negocia amb "un nou règim iranià" i amenaça amb destruir les seves infraestructures petrolieres

BarcelonaDonald Trump insisteix que està mantenint converses "serioses" amb "un nou règim" iranià "més raonable". Ho ha afirmat en un missatge de la seva xarxa social, Truth Social, en què ha tornat a amenaçar l'Iran amb atacs contra instal·lacions elèctriques, petrolieres i civils. "S'han fet grans progressos, però si per alguna raó no s'arriba a un acord aviat [...] i si l'estret d'Ormuz no queda immediatament "obert als negocis", conclourem la nostra encantadora "estada" a l'Iran fent explotar i destruint completament totes les seves centrals elèctriques, pous de petroli i l'illa de Kharg (i possiblement totes les plantes de dessalinització!), que a propòsit encara no hem «tocat»", afirmava el missatge.

Hores abans, Donald Trump havia deixat clares les seves intencions a l'Iran, en una entrevista al diari britànic Financial Times. El president nord-americà assegurava que voldria "prendre el control del petroli" de la República Islàmica, tal com va fer a Veneçuela, on Washington té la intenció de controlar la indústria petroliera "de manera indefinida". "Si haig de ser sincer, el que més voldria és prendre el petroli de l'Iran. Però algunes persones estúpides als Estats Units repliquen: «Per què ho feu?». Però són estúpides", ha afirmat Trump a l'entrevista.

El republicà també deixa la porta oberta a la possibilitat de prendre l'illa de Kharg, a través de la qual s'exporta la gran majoria del cru iranià. Per fer-ho, ha reconegut, caldria que els Estats Units tinguessin una presència prolongada sobre el terreny.

En aquest sentit, el Pentàgon fa dies que envia soldats entrenats a la regió. Segons les estimacions més recents del New York Times, els Estats Units ja tenen més de 50.000 efectius desplegats a l'Orient Mitjà, uns 10.000 més del que és habitual. Els últims en arribar van ser 3.500 soldats, que van arribar aquest divendres. Entre ells hi havia uns 2.200 marines que van venir en un vaixell amfibi. Aquest comboi se suma a uns altres 2.200 marines que estan de camí i a milers de soldats de la 82a Divisió Aerotransportada, que també ha rebut l'ordre de desplaçar-s'hi.

"Potser prenem l'illa de Kharg o potser no. Tenim moltes opcions –ha valorat Turmp a l'entrevista–. També significaria que hauríem d'estar-nos-hi [a l'illa] durant un temps". En qualsevol cas, els experts asseguren que un assalt a l'illa tindria molts riscos per a l'administració nord-americana, ja que les baixes de soldats podrien posar encara més en qüestió la gestió que està fent del conflicte.

Aquestes amenaces arriben després que el president nord-americà assegurés diumenge que Washington i l'Iran havien mantingut converses "directes i indirectes" en què els nous líders iranians havien estat "molt raonables". Després que el Pakistan hagi assegurat que acollirà "converses significatives" els pròxims dies amb l'objectiu de posar fi a la guerra, Trump tornava a sembrar el dubte: "Crec que hi farem un acord, n'estic força segur, però és possible que no ho fem", va dir als periodistes diumenge al vespre mentre viatjava a bord de l'Air Force One cap a Washington.

Per això, el president del parlament iranià ha criticat la postura contradictòria de la Casa Blanca que, diu, mentre envia missatges sobre negociacions alhora planteja una invasió terrestre. Mohammad Bagher Ghalibaf ha afirmat que Teheran està "esperant que els soldats nord-americans entrin per terra per poder disparar-los".

Més foc creuat

Paral·lelament en el terreny militar, quatre setmanes de bombardejos nord-americans i israelians no semblen esgotar les bateries de míssils de Teheran, que ha promès "castigar l'agressor" pels atacs constants. Aquest dilluns les forces iranianes han disparat diverses onades de coets contra Israel. Alguns han impactat contra la refineria de petroli de Haifa, la ciutat més important del nord d'Israel, per segon cop durant la guerra, segons recullen diversos mitjans locals, que informen que l'atac no ha deixat víctimes.

Per la seva banda, l'exèrcit israelià ha continuat bombardejant Teheran aquesta matinada, en atacs que suposadament tenien com a objectiu infraestructura militar. Tel-Aviv també assegura haver interceptat dos drons procedents del Iemen, dos dies després que els houthis, aliats de l'Iran, entressin en guerra a la regió amb un atac a Israel.

El foc israelià també ha arribat a Beirut, on continua l'ofensiva aèria mentre té tropes terrestres desplegades al sud del Líban. L'exèrcit assegura que ha atacat infraestructura "terrorista" pertanyent a Hezbollah al sud de la capital libanesa, i que la milícia xiïta també ha llançat projectils contra Israel. En total, més d'un milió de persones han estat desplaçades al Líban des de l'inici del conflicte, i el balanç de víctimes supera els 1.100 morts.