L'alça del preu del petroli greixa la maquinària de guerra russa i Ucraïna intenta evitar-ho
Els atacs als ports russos poden tenir un efecte indesitjat per a Zelenski i enriquir encara més el Kremlin
MoscouVolodímir Zelenski tem una tempesta perfecta: un conflicte a l’Orient Mitjà prolongat, del qual Vladímir Putin es continuï beneficiant amb l’augment sostingut dels preus del petroli, que engreixi el pressupost rus per a la guerra d’Ucraïna i faci estancar les economies dels aliats europeus de Kíiv. Per impedir-ho, el president ucraïnès està duent a terme la campanya més intensa d’atacs contra els ports d’exportació de cru de Rússia des de l’inici de la invasió. Ara bé, aquesta estratègia pot resultar contraproduent per als interessos de Zelenski a curt termini, ja que pot contribuir encara més a l'augment del preu del petroli i, per tant, dels ingressos del Kremlin.
Quant guanya Rússia amb la guerra a l’Iran?
Segons les estimacions dels economistes, amb el tancament de l’estret d’Ormuz i l’aixecament parcial de les sancions per part dels Estats Units, Moscou ha passat de distribuir petroli per valor de 135 milions de dòlars al dia a fer-ho pel doble, uns 270 milions diaris. L’Urals, el cru de referència rus, va vendre’s el 2025 a una mitjana de 65 dòlars per barril, una xifra que va caure fins als 45 dòlars just abans de l’atac a l’Iran. Ara, en canvi, ronda els 110 dòlars cada barril. Els experts calculen que si es manté aquest preu, el Kremlin pot ingressar entre 4.000 i 6.000 milions de dòlars addicionals al mes en impostos pels hidrocarburs.
Com intenta Zelenski tallar l’aixeta de l’or negre?
En una escalada sense precedents, en els últims deu dies els drons ucraïnesos han colpejat fins a cinc vegades els dos principals ports d’exportació de petroli rus al mar Bàltic: Ust-Luga i Primorsk. El darrer atac ha tingut lloc aquesta matinada. La regió de Leningrad es troba en estat d’alerta pels bombardejos gairebé diaris: els aeroports es veuen obligats a cancel·lar vols i les autoritats extremen els talls d’internet. Una mesura que els bloguers de guerra russos no entenen, si el moment en què més es restringeix la connexió a la xarxa és justament quan més èxit tenen els drons ucraïnesos.
Reuters assegura que aquests atacs han limitat un 40% la capacitat d’exportació de petroli de Rússia. Zelenski defensa la seva eficàcia perquè s’està minant una de les fonts bàsiques d’ingressos del Kremlin. Alhora, admet que “alguns socis” han demanat a Ucraïna que redueixi els bombardejos contra el sector petrolier rus a fi de no empitjorar la crisi mundial de carburants. El president ucraïnès hi respon proposant a Putin una treva sobre les instal·lacions d’energia. “Si Rússia està disposada a no atacar la infraestructura energètica d'Ucraïna, no prendrem represàlies contra la seva”, ha dit.
Quin efecte secundari pot tenir per a Ucraïna?
Tot i això, la preocupació dels aliats d’Ucraïna pot tenir fonament. Segons l’economista rus Aleksandr Koliander, els atacs contra les seves terminals de cru poden incrementar encara més els guanys immediats del Kremlin. Des del 2024, Rússia no cobra taxes per l’exportació de petroli, sinó que els ingressos federals provenen d’un impost sobre el volum extret. “L’estat cobra a la boca del pou”, ho resumeix Koliander. Per tant, bloquejar les exportacions no escanya automàticament el pressupost.
En canvi, si Kíiv provoca amb els seus drons que hi hagi menys petroli disponible als mercats mundials, agreujarà la crisi d’oferta i “afavorirà el mateix pressupost que intenta desgastar”. L’economista apunta que cada augment de 10 dòlars en el preu del barril d’Urals suma entre 1.000 i 1.500 milions de dòlars mensuals a les arques russes. Qui en pateix les conseqüències són les petrolieres russes, que no poden distribuir el seu producte, i els consumidors globals, que paguen preus desorbitats pel combustible, però no el govern rus. De fet, Putin ja ha ordenat que s’ajornin les retallades de despesa previstes per a aquesta primavera.
A Zelenski l’amoïna que un conflicte perllongat a l’Iran desencadeni una crisi econòmica mundial que porti els països europeus a limitar l’ajuda militar a Ucraïna. Putin estaria encantat amb aquesta perspectiva, però Rússia no és immune a les recessions. A llarg termini, no pot viure només dels ingressos del petroli —insuficients per pal·liar el dèficit pressupostari enorme— i patirà si la inflació es torna a disparar i encara es dessagna més la indústria civil.
Com beneficia Rússia la crisi de fertilitzants?
Finalment, el conflicte a l’Iran també pot omplir les butxaques del Kremlin per la venda de fertilitzants. L’ONU ha avisat que l’escassetat d’aquests components pel tancament de l’estret d’Ormuz pot afectar la seguretat alimentària del planeta. En aquest context, igual que amb el petroli, la posició de Rússia com un dels principals productors mundials és immillorable. Els efectes d’aquesta crisi poden trigar a notar-se, però Putin no dubtarà també a utilitzar els preus del menjar per continuar sufragant la guerra d’Ucraïna.