Putin es prepara per cantar victòria i conquerir l'estratègica ciutat de Pokrovsk

MoscouL’exèrcit rus està a punt de conquerir la ciutat més gran d’Ucraïna des del 2023, Pokrovsk (a Donetsk), on abans de la guerra vivien unes 60.000 persones. Les tropes de Kíiv miren de resistir, però els analistes militars asseguren que la victòria de Moscou és qüestió de temps. Ara bé, aquest èxit tan anhelat per Vladímir Putin li haurà costat prop de setze mesos d’atacs, milers de morts i, malgrat que li aplanarà el camí cap als darrers bastions ucraïnesos a la regió, encara el deixarà lluny de l’objectiu de mínims de controlar tot el Donbàs.

Pokrovsk era un important nus ferroviari que servia a l'exèrcit de Kíiv per abastir el front oriental. Els ucraïnesos el van convertir en una fortalesa defensiva clau a mitjans del 2024, quan l’exèrcit rus va començar l’ofensiva contra la ciutat. Després d’un any i mig de bombardejos, el municipi ha perdut gairebé tot el valor logístic; només hi queden un miler de veïns i, com la majoria de poblacions que ocupen els soldats del Kremlin, està pràcticament en ruïnes. La seva rellevància estratègica rau en el fet que permetria a Putin estrènyer el cercle al voltant de les dues grans ciutats de Donetsk sota administració ucraïnesa: Kramatorsk i Sloviansk.

No obstant això, sobretot es tracta d’un trofeu polític. El president rus necessita apuntar-se una victòria propagandística després de mesos d’estancament i avanços mínims. Alhora, vol demostrar a Donald Trump que porta la iniciativa al camp de batalla i que, per tant, és inútil continuar armant Ucraïna, ja que el seu exèrcit té les de guanyar. I, a més, també confia infligir un cop moral a Kíiv, que patiria la desfeta més important del 2025 i veuria com ni tan sols el nom ucraïnès de la ciutat, Pokrovsk, consagrat a la protecció de la Mare de Déu, hauria ajudat les seves tropes a mantenir-ne el control. Putin ja s’hi refereix com a Krasnoarmeisk, el topònim en honor a l’Exèrcit Roig amb què es va conèixer la localitat fins al 2016.

Una ciutat d’ombres

Actualment, es calcula que hi ha entre 300 i 500 soldats russos dispersats per Pokrovsk. Durant els últims dies, han aprofitat que la boira impedeix la tasca dels drons per entrar a la ciutat des del sud. Si bé el setge es va intensificar a l’estiu, no va ser fins a l’octubre que l’exèrcit ucraïnès va detectar que els militars russos havien penetrat a gairebé tots els districtes del municipi. Com que Kíiv defensa la zona fonamentalment amb drons per falta de personal, Moscou ha hagut d’igualar (i se n’ha sortit) l’expertesa dels pilots ucraïnesos i ha recorregut a la tàctica de les infiltracions, és a dir, enviar grups d’un a tres efectius d’infanteria per burlar les línies enemigues amb l’esperança que no els detectin els aparells voladors. La majoria moren, però els que sobreviuen, un cop dins de l’àrea urbana, busquen refugi i s’hi fan forts fins que arriben reforços.

Experts militars com Ian Matviéiev destaquen que els combats no tenen res a veure amb l’última gran batalla urbana, la de Bakhmut, entre el 2022 i el 2023, en què els batallons russos, liderats pels mercenaris del Grup Wagner, lluitaven casa per casa de manera ferotge. “Pels carrers de Pokrovsk gairebé no s’hi veuen soldats; no hi ha flames i gairebé no se sent el soroll de metralladores”, explica. Tots dos bàndols tenen els quarters generals a deu quilòmetres dels primers edificis; els drons en controlen les entrades i cal jugar-se la vida per accedir-hi. “A dins només hi lluiten les ombres dels dos exèrcits instal·lats als afores. Hi ha menys soldats a la ciutat que civils. Tres persones poden assaltar un carrer davant dels ulls d'una dotzena d'avis que no han volgut abandonar casa seva”.

Darrerament, l’empenta russa s’ha calmat i la situació s’ha estabilitzat, però Matviéiev creu que aquest escenari “enganyós” afavoreix el Kremlin, que té més homes, mentre les tropes ucraïneses només aconsegueixen fortificar les posicions sense possibilitats de contraatacar. L’objectiu de Moscou és encerclar la ciutat pel nord-est, on hi ha l’única carretera encara sota domini de les forces de Kíiv.

Putin fa setmanes que juga amb la por dels soldats ucraïnesos de quedar envoltats i els ha animat a rendir-se per evitar una carnisseria. A hores d’ara, el veritable risc per a ells no és a Pokrovsk, sinó a Mirnograd, una ciutat limítrofa al nord-est, en què abans de la guerra vivien unes 40.000 persones. Allà als russos els resultaria més senzill encerclar els soldats ucraïnesos si no es retiren abans cap a l’oest, tot i que, de moment, no hi concentren els esforços.

Per què Ucraïna no es rendeix?

Aquest perill ha portat algunes veus de Kíiv a demanar a Volodímir Zelenski que, veient que la derrota és inevitable, evacuï els seus homes. “Han de sortir d’allà mentre sigui possible”, advertia l’exviceministre de Defensa Vitalii Deinega. Però la visió de l’estat major ucraïnès és diferent. Shaun Pinner, un soldat britànic que va lluitar a les files ucraïneses durant la batalla de Mariúpol, ho expressava recentment: “Per a Ucraïna, la lògica d'aquesta guerra no ha canviat mai, tot i que molts experts estrangers no n’entenen la realitat ni les tàctiques: fer que Rússia pagui car cada metre i obligar-los a sagnar per guanyar terreny. A Pokrovsk aquesta estratègia està donant resultats”.

Sigui com sigui, la incapacitat de les tropes ucraïneses per expulsar els soldats russos infiltrats amb comptagotes revela el greu problema d’efectius de Kíiv i demostra que el ritme de reclutament del Kremlin es manté estable i li permet enviar mil nous homes cada dia a una mort gairebé segura. Alguns d’ells arriben a Pokrovsk emmanillats i obligats a punta de pistola a participar en operacions d’assalt. Els supervivents es queixen en vídeos a la xarxa amb els nervis destrossats: “Per què ens enganyen amb mentides i ens envien a la piconadora de carn?”

Fonts de Defensa afirmen al diari RBK-Ukraina que Putin exigeix que la ciutat caigui abans del 15 de desembre per evitar, així, que la neu dificulti encara més els avanços. Tot i això, segons l’Institut per a l’Estudi de la Guerra nord-americà, és “molt probable” que les forces russes triguin més temps a aconseguir-ho i pateixin més baixes que no pas si hi concentressin més unitats. Els analistes creuen que els comandants russos prefereixen el ritme altíssim de pèrdues que la possibilitat de desguarnir un altre punt del front des d’on els ucraïnesos aconsegueixin contraatacar amb èxit.

En qualsevol cas, la majoria d’experts no consideren que la caiguda de Pokrovsk sigui decisiva per al curs de la guerra si la retirada ucraïnesa no és caòtica. Rússia avança molt lentament i inverteix mesos i milers de morts per conquerir ciutats relativament petites. Sloviansk i Kramatorsk, que són més del doble de grans que Pokrovsk, encara són fites molt remotes que Putin podria trigar anys a conquerir.