La invasió russa d’Ucraïna, en directe (29 d'abril)

65è dia de guerra: Ucraïna experimenta un nombre important de baixes però les de Rússia són "colossals"

En el 65è dia de la invasió d'Ucraïna, les forces armades del país han admès que estan experimentant un nombre important de baixes però que l'enemic, ha dit l'assessor presidencial Oleksi Arestovich, n'ha tingut moltes més, a escala colossal.

Més enllà de les dues versions, quan són pràcticament les 23.00, hora de Kíiv, a continuació us presentem els esdeveniments més destacats de la jornada:

– La Unió Europea podria aprovar la setmana vinent un embargament progressiu del petroli rus, en la sisena tanda de sancions.

– Els Estats Units no creuen que Rússia faci ús del seu arsenal nuclear. D'altra banda, en el que sembla una disminució de la violència verbal des del Kremlin, el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, acaba de dir que el seu país no es considera en guerra amb l'OTAN, ja que això augmentaria els riscos d'una guerra nuclear, segons informa l'agència de notícies RIA, citant el ministre d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov. Ria també diu que Lavrov, en declaracions a Al Arabiya, amb seu a Dubai, assegura que Ucraïna és responsable que les converses de pau estiguin estancades.

– Moscou ha reconegut que va dur a terme un atac contra Kíiv, ahir, mentre encara visitava la ciutat el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres. A conseqüència dels dos míssils de creuer que van llançar els russos, una persona, una periodista ucraïnesa de Radio Liberty, va morir. El míssil va impactar contra l'edifici on vivia. Moscou ha assegurat que havia atacat una fàbrica d'armament.

– L'atac rus a Kíiv amb la presència de Guterres ha causat enorme preocupació en la presidenta del Consell de Seguretat. La setmana vinent el Consell abordarà l'agressió.

Els Estats Units entrenen les tropes ucraïneses a Alemanya

Els EUA han començat un entrenament addicional per a les forces armades ucraïneses a les instal·lacions militars nord-americanes d'Alemanya, ha anunciat el departament de Defensa. "Aquests esforços es basen en la formació inicial d'artilleria que les forces d'Ucraïna ja han rebut en altres llocs, i també inclou la formació sobre els sistemes de radar i els vehicles blindats que s'han anunciat recentment com a part dels paquets d'assistència a la seguretat", ha dit el secretari de premsa del Pentàgon, John Kirby, en una sessió informativa amb els mitjans de comunicació. Kirby va dir que Alemanya és un dels "aproximadament tres" llocs que utilitzen els EUA per entrenar ucraïnesos fora d'Ucraïna. No n'ha revelat els altres, però amb tota seguretat un és Polònia, on el president Biden ha visitat recentment una base amb presència nord-americana, i on va fer un discurs, a Varsòvia, titllant Putin de carnisser.

Zelenski diu que hi ha un gran risc que acabin les converses de pau amb els russos

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha afirmat avui que hi ha un gran risc que les converses de pau amb Rússia acabin. La raó, la ira de la població del seu país, pel que ha titllat d'atrocitats per part de les tropes russes, informa Reuters citant l'agència de notícies Interfax. “La gent vol matar-los. Quan existeix aquest tipus d'actitud, és difícil parlar de coses", assegura Interfax.

Ucraïna reconquereix una ciutat pròxima a Khàrkiv, clau per poder tallar el subministrament rus cap al Donbass

Les forces ucraïneses han recuperat el control de la població de Ruska Lozova, prop de Khàrkiv, ha anunciat avui el ministeri de Defensa del país. En un comunicat, el ministeri assegura: "Destruint la mà d'obra i l'equip dels ocupants, la unitat d'intel·ligència militar ucraïnesa ha pres el control de l'enclavament". El poble està situat a prop de la segona ciutat més gran d'Ucraïna, Khàrkiv, que ha estat devastada pels bombardejos gairebé constants de les tropes russes. La posició de Ruska Lozova és estratègicament molt valuosa, perquè és clau per a les línies de l'aprovisionament rus que, des de Belgorod, han de dur tota mena de material cap al sud, passant per Izíum, en direcció cap al Donbass, on ara es concentra el gruix de l'ofensiva del Kremlin.

Olena Zelenska acusa Moscou de voler "cometre un genocidi"

La primera dama d'Ucraïna, Olena Zelenska, afirma en una entrevista al diari polonès Rzeczpospolita que les forces russes volien "cometre un genocidi" i "aniquilar els ucraïnesos" i "destruir" el país. "El que estan fent les tropes russes a Ucraïna porta directament a la conclusió que els russos estan intentant aniquilar completament els ucraïnesos. Aquest és el seu veritable propòsit". Olena Zelenska assegura que no jutjaria les tropes russes per les declaracions dels seus alts comandament sinó per fets. "Aconsello a tothom que faci el mateix", ha dit. "Estic convençuda que els russos ens volen destruir. Volen cometre genocidi. I no importa el que diguin, perquè les seves paraules no coincideixen amb els seus fets". Zelenska assegura que la guerra no ha canviat el seu marit, el president, que sempre havia estat "un home en qui es pot confiar, que durarà fins al final. Ara el món sencer ha vist el que potser no havia estat clar per a tothom abans".

'Time' revela dades de les primeres hores de la invasió, segons el relat que en fa Volodímir Zelenski

En una extensa entrevista al setmanari Time, el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ofereix la seva cara més personal fins ara, més enllà de les proclames patriòtiques polítiques dels seus missatges en vídeo i de les imatges que s'han repetit des de fa pràcticament un mes i mig rebent els mandataris estrangers que l'han visitat. Entre altres aspectes, comenta com van ser les primeres hores del dia que va començar la invasió: "Recordo moments d'aquella nit. Les explosions. Els nens. Els vam despertar. Va ser fort. Tots tenim famílies. Som éssers humans. I vam haver de prendre algunes decisions ràpides. A partir d'aquest moment, crec que les decisions que vam prendre, unes a propòsit i d'altres per casualitat, van ser encertades", diu.

L'article de Time, signat per Simon Shuster, comenta que l'exèrcit havia informat Zelenski que els equips d'assalt russos llançats en paracaigudes, que van intentar controlar l'aeroport de Hostomel, al nord-oest de Kíiv, i des del qual volien entrar a la capital, volien matar o capturar-lo a ell i a la família.

Kíiv demana als ciutadans que no facin servir els vehicles privats per estalviar benzina per a les forces armades

Les autoritats de la capital d'Ucraïna, Kíiv, han instat la població a no utilitzar els seus cotxes per estalviar combustible, molt més necessari per als militars. "Ciutats de Kíiv, si heu tornat a la capital, sisplau, feu servir el transport públic si és possible. Els que estiguin en llocs segurs [fora de Kíiv], espereu abans de tornar-hi", ha dit Mikola Povoroznik, cap adjunt de l'administració de l'estat de la ciutat, que ha afegit també que les autoritats estan tenint en compte les necessitats dels militars i dels defensors ucraïnesos. Povoroznik assegura que no hi ha problemes amb la xarxa de transport públic, que s'està ampliant constantment per oferir transport als residents que tornen a la capital.

La UE podria decidir la setmana vinent un embargament progressiu del petroli rus

La Unió Europea podria adoptar un embargament progressiu del petroli rus la setmana vinent, segons funcionaris comunitaris que cita The New York Times. El diari informa que s'espera que els ambaixadors europeus donin l'aprovació a una proposta que s'acabarà de perfilar a finals de la setmana vinent, després de la reunió que mantindran dimecres. L'embargament de petroli seria el nou pas i el més important del sisè paquet de sancions de Brussel·les des de l'inici de la invasió, el 24 de febrer. El paquet també inclourà sancions contra el banc més gran de Rússia, Sberbank, així com mesures addicionals contra algunes personalitats de l'entorn del Kremlin que encara no han sigut objecte de sancions.

Crítiques entre els oligarques a la guerra de Vladímir Putin, assegura 'The Washington Post'

La naturalesa autocràtica del règim de Vladímir Putin i les dures mesures aplicades als qui el critiquen públicament han imposat que hi hagi molt poca dissidència entre les figures del país des que va començar la invasió. Tanmateix, en la seva edició d'avui, el Washington Post indica que això podria començar a canviar, tot i que molt lentament. El diari cita un grup d'entre els 37 rics executius d'empreses que van ser convocats al Kremlin a una reunió amb Putin hores després de l'inici de la guerra. Malgrat que cap ha criticat obertament el president rus, els comentaris fets al diari –sota anonimat– suggereixen un descontentament creixent entre l'elit russa per l'impacte de la invasió sobre ells. "En un dia van destruir el que s'havia construït durant molts anys. És una catàstrofe", hauria dit un dels empresaris que va participar en la trobada al Kremlin. "Tothom estava de mal humor", hauria afegit un altre: "Tots asseguts allà, enfonsats". I un altre: "Mai els havia vist tan atordits. Alguns ni tan sols podien parlar".

Els comentaris podrien representar un avís a Putin, però com que el control del president sobre tots els nivells de la societat russa és tan ferri, resulta molt difícil poder valorar amb precisió el nivell de descontentament i, fins i tot, si n'hi ha gaire.

Alguns especialistes, amb tot, veuen que la marxa de la guerra està deteriorant els fonaments del poder de Putin. El doctor Mike Martin, expert militar i professor visitant d'estudis de guerra al King's College de Londres, ha ofert a través de Twitter una anàlisi interessant aquest matí. Martin es refereix especialment a la situació al Donbass i assegura que l'atac rus ha "fallat". Moscou, doncs, ha desaprofitat l'única oportunitat de conquerir la regió i aconseguir alguna victòria que podria presentar com un resultat reeixit de la invasió. Martin diu que la batalla durarà de dues a quatre setmanes més, perquè Rússia es queda sense tropes i Ucraïna contraataca. I, diu, a més, que la guerra ha vist ara "un canvi estratègic important", que ha dut el Regne Unit a esbossar un objectiu estratègic més clar i ambiciós, segons va expressar ahir la ministra d'Exteriors del Regne Unit, Liz Truss. Tot i això, l'acadèmic assegura que Truss s'equivoca preveient que l'expulsió total de les tropes russes d'Ucraïna pot trigar deu anys. Al contrari, ell assegura que "les forces russes s'ensorraran molt abans, i veurem un cop d'estat".

El Regne Unit reobre l'ambaixada a Kíiv

En un nou símptoma de retorn progressiu a una certa normalitat a Kíiv –malgrat els dos míssils que les forces russes van disparar ahir, quan hi havia el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres–, Melinda Simmons, ambaixadora britànica a Ucraïna, ha tornat a la capital. La reobertura té lloc pràcticament dues setmanes després que Boris Johnson hi anés per mostrar la solidaritat davant l'agressió russa.

El Pentàgon no veu una amenaça seriosa d'ús d'armes nuclears

Els Estats Units no creuen que hi hagi una amenaça seriosa que Rússia faci servir armes nuclears malgrat la recent escalada de la retòrica de Moscou, ha assegurat aquest divendres un alt funcionari del Pentàgon. "Continuem controlant les seves capacitats nuclears cada dia de la millor manera possible i no avaluem que hi hagi una amenaça d'ús d'armes nuclears ni cap amenaça per al territori de l'OTAN", ha assegurat a Reuters sota condició d'anonimat.

Avanç rus cap a Sloviansk i Baranivka

El departament de Defensa dels EUA ha informat aquest matí que les forces russes "sembla que estan avançant" cap a Sloviansk i Baranivka. Els invasors estan fent "alguns avenços graduals, desiguals i lents cap al sud-est i sud-oest d'Izíum". Les forces russes "continuen utilitzant foc de llarg abast".

Rússia comença a quedar-se sense míssils de precisió

Rússia s'està quedant sense míssils de precisió i les seves fàbriques d’armament no tenen capacitat per produir-ne prou per mantenir-se al dia amb la demanda que requereix l'exèrcit per continuar al mateix ritme que fins ara l’ofensiva sobre el Donbass. Les limitacions a la indústria i l'impacte de les sancions occidentals fan que Moscou hagi de transportar míssils d'altres parts del país cap al front d’Ucraïna, han assegurat aquest divendres funcionaris del departament de Defensa dels EUA, citats pel Financial Times.

"El seu estoc és limitat, s'està deteriorant i estem veient que han de traslladar míssils Kalibr des d'altres enclavaments estratègics", han comentat referint-se a l’ús de míssils de creuer disparats per primera vegada a la guerra des de submarins. "Això ens ofereix alguns indicis que el seu estoc d'armes de precisió s'està reduint".

"La seva capacitat per generar noves armes de precisió també està limitada, no només per la qualitat de la seva base industrial, sinó també per l'impacte de les sancions als fabricants d'armament russos”, cosa que limita la seva capacitat per augmentar la producció amb la rapidesa que necessiten.

Avions de l'OTAN rastregen i intercepten avions russos prop de l'espai aeri de l'Aliança

Els avions de caça de l'OTAN estacionats tant a les regions del Bàltic com del mar Negre s'han hagut d'enlairar d'urgència "múltiples vegades els últims quatre dies" per rastrejar i interceptar avions russos prop de l'espai aeri de l'Aliança, segons un comunicat publicat pel comandament aeri aliat de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord. Els radars de l'OTAN han detectat una sèrie d'avions no identificats sobre el Bàltic i el mar Negre des de dimarts. L'OTAN va assenyalar que els avions russos sovint "no transmeten el codi de transponedor que n'indica la posició i l'altitud, no presenten un pla de vol o no es comuniquen".

A la regió del Bàltic, els avions de caça de Polònia, Dinamarca, França i Espanya han sigut utilitzats en diversos moments per interceptar i identificar avions que s'hi acostaven. A la regió del mar Negre es van enlairar avions de Romania i el Regne Unit per investigar avions desconeguts que s'acostaven a l'espai aeri aliat, segons el comunicat. No hi ha cap indici que hi hagin participat avions nord-americans.

L'OTAN ha dit que els avions russos no van entrar mai a l'espai aeri de l'Aliança i que les "intercepcions es van dur a terme d'una manera segura i rutinària".

Putin ocupa el que és "històricament rus", una justificació que ja va fer servir Adolf Hitler

Des de la invasió russa d’Ucraïna s'ha intensificat l'atenció a la mentalitat del president de la Federació Russa i líder del Kremlin, aparentment cada cop més aïllat, per si tot plegat podria donar alguna pista sobre la guerra i, sobretot, entendre quins poden ser els seus pròxims moviments. Així, les intencions de Vladímir Putin s'han convertit en objecte d'intenses especulacions, i algunes intenten buscar en declaracions anteriors dades que expliquin la seva doctrina actual. Qui ho ha fet ara és James Sherr, membre de l'Institut de Política Exterior d'Estònia, que va assistir a diverses reunions del grup de reflexió Valdai Discussion Club, en el qual també va participar el president rus del 2008 al 2017.

Parlant sobre la seva experiència, Sherr ha recordat al diari britànic The Independent que Putin va declarar "molt casualment" durant una conferència el 2009 que no hi va haver "absolutament res de dolent en la política exterior d'Adolf Hitler o qualsevol altra cosa que va fer fins al març del 1939", just el moment en què els nazis es van annexionar la Bohèmia i la Moràvia txeques. "L'argument de Hitler era que simplement reunificava les terres històriques alemanyes", va dir Sherr. "De la mateixa manera, Putin parlava de la unitat de Rússia i del món rus. Es feia evident que la base doctrinal de la política exterior de Putin era molt semblant a aquell període anterior de la política de Hitler, en què va dir a Chamberlain i a altres líders europeus: ‘Només estic prenent el que és nostre històricament'”. Hitler, al·legant que la població dels Sudets era d'arrel alemanya, en va reclamar el territori a la conferència de Munic del 1938. Un any després va ocupar Bohèmia i Moràvia.

23.000 baixes, entre morts i ferits, en l'exèrcit invasor segons Ucraïna

El ministeri de Defensa d'Ucraïna ha actualitzat aquest migdia el nombre de baixes (estimades) dels invasors russos. Kíiv assegura que, entre morts i ferits, l'exèrcit de Putin en té 23.000, una xifra que no es pot confirmar de manera independent. Després d'admetre inicialment menys de 500 morts i poques setmanes després unes 1.500 baixes, Moscou només ha parlat més recentment (7 d'abril) d'un nombre "significatiu" de baixes, sense concretar-ne la xifra. La informació la va donar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, en una entrevista amb Sky News. Tot i això, en una publicació d'internet pròxima al Kremlin, a mitjans de mes es va filtrar la dada de 16.000 baixes, una informació que provenia després d'una sessió informativa amb el ministeri de Defensa rus i que, posteriorment, va ser esborrada.

Noruega tanca els seus ports i les vies de transport terrestre a Rússia

Noruega ha decidit tirar endavant el cinquè paquet de sancions de la Unió Europea contra Rússia i introduirà una prohibició al transport rus per carretera i que els vaixells del país puguin atracar als seus ports. En un comunicat, la ministra d'Afers Estrangers, Anniken Huitfeldt, ha comentat: "Sabem que les sancions funcionen millor quan diversos països hi estan d'acord, i per això estem implementant el cinquè i últim paquet de sancions de la UE". "Les sancions són el nostre mitjà més important de pressió contra el règim rus, i és crucial anar plegats amb la UE i més països per continuar debilitant la capacitat de Rússia per finançar la guerra a Ucraïna".

Al mateix comunicat, el govern noruec anuncia que a partir del 7 de maig "hi haurà una prohibició de les escales als ports per als vaixells de bandera russa", inclosos els comercials, els iots, les embarcacions i els vaixells recreatius”. A causa de l'acord especial entre Noruega i Rússia sobre la gestió i conservació de les poblacions de peix al mar de Barents, la prohibició no inclourà els vaixells de pesca, els de recerca o rescat i els d'investigació. "La prohibició del transport de mercaderies per carretera s'aplicarà immediatament a les empreses de transport establertes a Rússia", afegeix el comunicat.

La Unió Europea va adoptar una cinquena ronda de sancions contra Rússia el 8 d'abril. Noruega forma part de l'Espai Econòmic Europeu que dona accés al país al mercat interior de la Unió Europea, però el país no ha d'adoptar necessàriament la política exterior de la UE ni les normes sobre justícia i afers interiors.

La frontera entre els dos països s'estén al llarg de 195,7 quilòmetres entre el districte de Søng i Varanger, a Noruega, i el de Petxengski, a Rússia. També comparteixen una frontera marina de 23,2 quilòmetres al fiord de Varanger. I tenen frontera entre les zones econòmiques exclusives al mar de Barents i l'oceà Àrtic.

El comandant ucraïnès a Azovstal diu que la situació és "molt més que una catàstrofe humanitària"

El comandant de la 36a brigada marina de les forces ucraïneses, Serhi Volina, al capdavant del grup de soldats que encara resisteixen a la planta metal·lúrgica d'Azovstal, a Mariúpol, ha llançat una nova petició d'ajuda a través d'una entrevista a la CNN. Ha qualificat la situació dins els búnquers, on també hi ha un miler de civils, de "molt més que una catàstrofe humanitària", perquè els queda "ben poca aigua i molt pocs aliments".

"Tot el nostre equip d'operacions, tots els estris que calien per dur a terme cirurgies, han quedat destruïts, així que ara mateix no podem operar els centenars de ferits" que hi ha, i ha explicat que ho intentaven amb les poques eines de què disposaven: "Els nostres metges militars hi estan aplicant tota la seva capacitat, no tenim eines quirúrgiques però si alguns estris bàsics".

Dos cooperants britànics, fets presoners en un poble al sud de Zaporíjia

Dos voluntaris britànics que prestaven ajuda humanitària a Ucraïna han estat fets presoners per l'exèrcit rus, ha informat l'organització sense ànim de lucre Presidium. Paul Urey i Dylan Healy van ser detinguts dilluns en un punt de control al sud d'Ucraïna. No se'n sap ni l'estat ni el parador. Urey és diabètic i necessita insulina. Els dos cooperants treballaven de manera independent, però estaven en contacte amb la xarxa Presidium. En el moment de la detenció intentaven rescatar una família d'un poble al sud de la ciutat de Zaporíjia.