La invasió russa d’Ucraïna, en directe

Donem per acabat el seguiment de la invasió d'Ucraïna de la setmana del 23 al 29 de maig. Podeu seguir el directe de les següents jornades aquí.

Zelenski viatja a l'est d'Ucraïna per primer cop des de l'inici de la guerra

Volodímir Zelenski ha visitat aquest diumenge l'est d'Ucraïna, la zona del país que més està patint ara l'ofensiva russa. És el primer cop des de l'inici de la invasió, fa 95 dies, que el president viatja fins a l'est ucraïnès. El mandatari ha recorregut diversos punts de Khàrkiv, la segona ciutat del país i una de les més colpejades per la guerra. Fa unes setmanes, però, les forces ucraïneses van aconseguir foragitar les tropes russes de la rodalia de la ciutat. Això no ha valgut, però, perquè els combats afluixin a la regió del Donbass. Més aviat el contrari, en els darrers dies el mateix Zelenski ha assegurat que el que s'està vivint en aquesta regió és un "infern". Les tropes del Kremlin se centren sobretot a intentar rodejar Severodonetsk, la principal ciutat de Lugansk.

D'altra banda, Zelenski ha celebrat a Khàrkiv un acte amb militars als quals ha volgut traslladar el seu “orgull sense límits”. El president també ha observat les destrosses, tant al nucli urbà com als voltants, i ha mantingut una trobada amb autoritats locals, segons les imatges difoses pel seu equip de comunicació a través de la xarxa social Telegram.

Erdogan insisteix que no permetrà l'entrada de Suècia i Finlàndia a l'OTAN

El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha insistit aquest diumenge que, mentre segueixi al capdavant del país, no permetrà que Suècia ni Finlàndia s'adhereixin a l'OTAN en constatar, segons les seves paraules, que cap dels dos països és "honest" en les seves promeses per tallar vincles amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) i les milícies kurdes de les Unitats de Protecció Popular (YPG), considerades per Ankara com a organitzacions terroristes.

"Mentre Tayyip Erdogan segueixi sent cap de l'estat turc, no puc dir 'sí' a l'entrada a l'OTAN de països que donen suport al terrorisme", ha assegurat aquest diumenge en entrevista amb el diari Hurriyet. Tant el president de Finlàndia, Sauli Niinisto, com la primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, i el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, han coincidit que tots tenen en compte les "preocupacions de seguretat" de Turquia.

Tot i això, els esforços de Suècia i Finlàndia per convèncer el mandatari no semblen haver fructificat. Després d'indicar que les converses dels últims dies no han passat "al nivell desitjat", Ankara ha tornat a denunciar proteccions concedides per aquests països a kurds buscats pel govern turc. "Els terroristes caminen pels carrers d'Estocolm mentre Suècia els protegeix amb la seva pròpia policia", ha insistit Erdogan.

El Regne Unit acusa Rússia d'utilitzar la seguretat alimentària mundial per assolir els seus objectius polítics

El ministeri de Defensa del Regne Unit sosté que Moscou està disposada a fer servir la seguretat alimentària mundial per aconseguir els seus objectius polítics, segons assegura en el seu últim informe, emès aquest diumenge. “Vol presentar-se com un actor raonable i culpar Occident per qualsevol fracàs”, afegeix.

Dimecres, el viceministre d'Exteriors rus, Andrei Rudenko, va dir que el seu país està disposat a establir un corredor humanitari al mar Negre per a embarcacions carregades amb menjar a canvi d'aixecar sancions contra Moscou. "L'intent de Rússia d'alleujar les sancions internacionals evidencia també la pressió que les mesures exerceixen sobre el Kremlin", afegeix la intel·ligència britànica.

Dissabte, durant la trucada que van mantenir Olaf Scholz, Emmanuel Macron i el mateix Vladímir Putin, el president rus va assegurar que si Occident aixeca algunes de les sancions que ha imposat al Kremlin, això ajudaria a frenar la crisi alimentària global que ve. Aquesta crisi, però, està provocada en gran part per la invasió que el govern rus va decidir llançar fa tres mesos contra Ucraïna.

Putin signa una llei que elimina el límit d'edat per servir a l'exèrcit

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha signat aquest cap de setmana la llei que retira el límit d'edat per formar part de l'exèrcit, coincidint amb la invasió russa a Ucraïna. La llei havia rebut el vistiplau de les dues cambres del Parlament rus. Segons els autors, del partit governant Rússia Unida, l'objectiu de la norma és que cada persona en edat laboral pugui signar el seu primer contracte professional amb les forces armades.

Els diputats oficialistes han explicat que per formar part dels grups d'armament de precisió i d'armament pesant es necessiten igualment "especialistes altament qualificats", l'edat dels quals sol rondar els 40 o 45 anys. Actualment, els límits d'edat per a la signatura del primer contracte amb l'exèrcit rus són de 18 a 40 anys, que en el cas d'estrangers és de 18 a 30 anys. Segons els diputats russos, hi ha especialistes interessats a participar en la campanya militar a Ucraïna, però fins ara no se'ls podia trucar perquè la llei no ho permetia.

Putin culpa Occident de la greu crisi alimentària que vindrà

Vladímir Putin ha mantingut una conversa telefònica amb el president francès, Emmanuel Macron, i amb el canceller alemany, Olaf Scholz. Segons ha transcendit, els tres mandataris han parlat sobre la crisi alimentària internacional provocada per la invasió russa d'Ucraïna. En aquest sentit, i tal com expliquen des del Kremlin en un comunicat, "Rússia està disposada a ajudar en la cerca d'alternatives per a l'exportació de gra sense obstacles, inclòs el transport de gra ucraïnès des dels ports del mar Negre". Tot i que la crisi alimentària és causada, en gran part, per la decisió del Kremlin d'atacar Ucraïna, Putin considera que és culpa d'Occident i de les sancions que li han imposat des de l'inici de la guerra. "Un increment en el subministrament de fertilitzants i productes agrícoles russos també ajudaria a reduir les tensions al mercat mundial dels aliments, cosa que hauria de suposar, evidentment, l'aixecament de les sancions [contra Rússia]", han afegit des de Moscou.

La invasió russa d'Ucraïna ha sacsejat el mercat d'aliments mundial: el preu del blat i altres cereals s'ha disparat fins a nivells mai vistos i alguns països ja tenen més dificultats de les habituals per assegurar el pa a la població. No en va, Rússia i Ucraïna produeixen el 12% de les calories conreades al món, i són fonamentals en la producció de blat, civada, blat de moro i gira-sol. A més, Rússia i Bielorússia són claus en la producció de fertilitzants, que s'han disparat un 40%, per no parlar del preu del gasoil, que determina el cost final del menjar. La guerra amenaça milions d'estómacs, sobretot al Pròxim Orient, a l'Àfrica i en alguns països asiàtics, on la inseguretat alimentària ja era una realitat.

Ucraïna diu que han mort 30.000 soldats russos des de l'inici de la invasió

Ucraïna ha anunciat que més de 30.000 soldats russos ja han mort des de l'inci de la invasió, una dada, però, que és difícil de contrastar. "30.000. Aquesta xifra tan gran ens fa feliços? No. Això no hauria d'haver succeït. Però mentre un sol soldat enemic romangui a casa nostra, seguirem sent infeliços, independentment de quants zeros s'afegeixin a aquesta horrible estadística", deia el comunicat del Ministeri de Defensa ucraïnès, que regularment actualitza les morts de militars del Kremlin.

Reportatge: De viatjar a Ucraïna per lluitar a dormir al carrer a Madrid

Fa més de dos mesos, durant les primeres setmanes de la invasió russa a Ucraïna, l'ARA va parlar amb un grup de voluntaris estrangers que tenien pensat viatjar fins a Ucraïna per defensar el país de les tropes russes. Ara, un bon temps després, hem tornat a parlar amb ells i ens han explicat com han estat lluitant a Ucraïna aquestes setmanes. Alguns han tornat, d'altres encara hi són.

Podeu llegir el reportatge aquí.

Zelenski adverteix que Ucraïna no es rendirà

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha advertit que el seu país no es rendirà. "El Donbass tornarà a ser nostre. Reconstruirem cada poble i cada comunitat", ha assegurat el mandatari en un vídeo. El missatge de Zelenski té més sentit que mai: fins i tot Kíiv ha reconegut que les tropes russes estan avançant de manera considerable a la regió del Donbass. El mandatari també ha insistit que Rússia està cometent "un genocidi" a la regió, amb deportacions i "assassinats massius de civils". Fa uns dies, el president ucraïnès ja va dir que el que s'està vivint al Donbass és un "infern". Ara ha dit que la regió s'ha convertit en un indret "totalment inhabitable".

Trucada entre Zelenski i Boris Johnson

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha mantingut una conversa telefònica amb el primer ministre britànic, Boris Johnson, per parlar sobre la situació actual d'Ucraïna després que hagin transcorregut tres mesos des de l'inici de la invasió russa. Segons ha assenyalat Zelenski al seu compte de Twitter, els dos mandataris van conversar sobre "enfortir el suport de defensa per a Ucraïna" o intensificar els treballs per garantir la seguretat a la zona. "Hem de treballar junts per prevenir una crisi alimentària i desbloquejar els ports", ha assegurat el mandatari de Kíiv.

93è dia de la guerra: Rússia avança lenta però implacable a l'est d'Ucraïna

La guerra és ja de desgast absolut: físic, econòmic, psicològic. Els ciutadans ucraïnesos de ciutats com per exemple Khàrkiv, la segona del país, a uns cinquanta quilòmetres de la frontera russa, al nord-est, havien pogut tornar a experimentar una sensació propera a la normalitat en dies recents, sis setmanes després que les tropes de Zelenski l'alliberessin. Però avui, en el 93è dia de la invasió, quan el metro ja havia tornat a funcionar, altre cop han caigut míssils en districtes del centre. Khàrkiv, de nou, ha tornat a recordar els dies en què la ciutat va esdevenir fantasmagòrica, brutalment castigada pels invasors. Aquest és un símptoma més de la greu situació que viu Ucraïna, i que fa uns dies havia pogut semblar més tranquil·la. En absolut. Khàrkiv, però, no es rendeix, i com a prova d'intent de retorn a una normalitat marcada per a les properes generacions per una guerra tan devastadora com cruel i innecessària, alguns treballs municipals, com el canvi de nom dels carrers, es duen ja a terme. Tot i el risc renovat de més atacs. A la imatge del vídeo que acompanya l'entrada, es veu com uns operaris canvien el nom de l'antiga avinguda Moskovsk. A partir d'ara es dirà avinguda dels Herois de Khàrkiv, la petjada de la guerra al nomenclàtor.

Però Khàrkiv no és ara el centre dels combats. El focus és a la regió del Donbass, i més en concret a Lugansk. La situació és tan compromesa que els invasors estarien molt a prop d'encerclar completament una de les ciutats clau de la zona, Severodonetsk. D'altra banda, Liman, a uns 40 quilòmetres, un nucli ferroviari molt important, estaria en gran part sota control rus.

Els dies vinents es jugarà el curs de la guerra. Per això Zelenski demana més armes i de més abast als aliats occidentals, i els Estats Units estan valorant si li envien o no sistemes llançacoets de llarg abast, cosa que Moscou considera una línia vermella.

Altres fets més rellevants que han tingut lloc avui han sigut aquests:

– Rússia ataca una instal·lació militar a Dnipró, al centre d'Ucraïna, i causa una desena de morts i més de 30 ferits.

– Zelenski diu que Ucraïna no té ganes de parlar amb Vladímir Putin, però que probablement serà necessari posar fi a la guerra. El president ucraïnès ha acusat el Kremlin de dur a terme un "genocidi" a l'est del país. Rússia, però, encara no sembla preparada per mantenir converses de pau serioses, ha reblat.

– Els països de la UE estan negociant un acord sobre sancions al petroli rus que embargaria els enviaments però retardaria les sancions al petroli lliurat per gasoducte per aconseguir l'adhesió d'Hongria i altres estats membres sense litoral.

–Moscou confia en l'esgotament d'Occident a l'hora d'ajudar militarment i financerament Ucraïna. Alguns plans, denunciats per mitjans crítics amb el Kremlin, indiquen que Putin encara confia en la victòria total, inclosa la caiguda de Kíiv, a tot estirar, a la tardor.

– El ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Serguei Lavrov, ha acusat els països occidentals de fer una "guerra total" contra Rússia, la seva gent i la seva cultura.

– Les converses entre responsables turcs i les delegacions de Suècia i Finlàndia han avançat poc en la superació de l'oposició d'Ankara a les demandes d'adhesió a l'OTAN dels països nòrdics.

Fins aquí, el seguiment en directe d'aquest 27 de maig de 2022.

Els Estats Units podrien enviar a Ucraïna armament de més llarg abast, la principal petició de Zelenski

L'administració de Joe Biden s'està preparant per augmentar el tipus d'armament que ofereix a Ucraïna. En concret, hi podria enviar sistemes de coets avançats de llarg abast que ara per ara són la principal petició de les forces armades de Zelenski, han assegurat diferents funcionaris de la Casa Blanca i el Pentàgon, segons la CNN. Washington ho té previst com a part d'un paquet més gran d'assistència militar i de seguretat a Ucraïna, que es podria anunciar la setmana que ve. Alts funcionaris ucraïnesos, inclòs el president, han demanat en les últimes setmanes que els EUA i els seus aliats proporcionin el sistema de llançament múltiple de coets, o MLRS. Els sistemes d'armes fabricats pels Estats Units poden disparar una pluja constant de coets a centenars de quilòmetres, molt més lluny que qualsevol dels sistemes que ja té Ucraïna en servei. Kíiv considera que aquest armament podria canviar el curs de la guerra contra Rússia. Un altre sistema que Ucraïna ha demanat és el de coets d'artilleria d'alta mobilitat, conegut com a HIMARS, un sistema més lleuger que l'MLRS. Però des de Moscou s'ha advertit que l'enviament d'armament de llarg abast des d'Occident suposaria traspassar una línia vermella, sobretot si aquest hipotètic nou armament pogués arribar a territori rus. Sense una perspectiva d'avanç clara per cap de les dues bandes, l'estacament dels fronts fa preveure una guerra molt llarga.

Severodonetsk fa una crida per aconseguir més armes i més de pressa

El cap de l'administració militar del districte de Severodonetsk, Roman Vlasenko, ha assegurat en declaracions al programa World at one de BBC Radio 4 que les forces ucraïneses necessiten més armament pesant per expulsar els russos de la ciutat. El problema, ha dit Vlasenko, no és que tinguin avantatge numèric, sinó que disposen d'artilleria més potent. "Les armes arriben al front en moltes zones de les regions de Lugansk i Donetsk. Però perquè la contraofensiva sigui ràpida i efectiva en necessitem més". Les forces russes, ha assegurat Vlasenko, eren a la rodalia de Severodonetsk i intentaven prendre la ciutat des de tres flancs. Els últims tres dies han sigut rebutjats des del centre dues vegades.

Ucraïna demana que Alemanya aturi el flux de gas pel gasoducte Nord Stream 1

La companyia de gas estatal d'Ucraïna ha fet una sol·licitud al govern alemany per exigir-li que aturi (o redueixi de manera notable) els fluxos de gas pel gasoducte Nord Stream 1. L'argument és que, tot i que l'explotació del gasoducte està permesa per llei perquè contribueix a reforçar la seguretat del gas a Europa, Rússia "ha violat aquests principis". "Naftogaz ha fet una crida al ministeri d'Economia alemany i al regulador alemany perquè suspenguin el Nord Stream 1", ha anunciat a la televisió nacional el cap de l'operador del sistema de gas d'Ucraïna, Serhii Makogon. Ucraïna està disposada i és capaç de proporcionar una ruta de transport alternativa al gasoducte, que passa per sota del Bàltic, ha afegit. Alemanya ja ha aturat el projecte de gasoducte Nord Stream 2 de Rússia, dissenyat per duplicar els enviaments de gas a Alemanya. El projecte, d'11.000 milions de dòlars, es va acabar a finals de l'any passat, però mai ha entrat en servei. Però desviar els enviaments del gas que arriben a través de Nord Stream 1 podria ser un tràngol molt difícil per a Alemanya i, per extensió, per a la resta d'Europa.