La invasió russa d’Ucraïna, en directe

Cent dies de guerra: una tragèdia sense precedents a Europa des de la Segona Guerra Mundial

Després de cent dies de guerra, i de la tragèdia més gran a Europa des de la Segona Guerra Mundial, al voltant del 20% del territori d'Ucraïna està ara sota control rus, ha reconegut el president Volodímir Zelenski. La gran part dels combats tenen lloc ara a la regió del Donbass, "gairebé totalment destruïda". Amb una situació pràcticament estancada al front, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha advertit avui des de Washington que, com totes les guerres, aquesta també "acabarà en una taula de negociació". No sembla, però, que aquest final sigui imminent i, de moment, els aliats de Zelenski intenten que, en el moment que s'hi arribi, la seva posició sigui el més favorable possible.

Les perspectives d'una resolució ràpida del conflicte no es compleixen. La guerra d'Ucraïna és ara una guerra de desgast en els camps de batalla de l'orient d'Ucraïna i és, alhora, un pols entre el món occidental i el Kremlin. Passi el que passi al final, el que és segur és que no hi haurà guanyadors. Tothom ha perdut ja: els ucraïnesos, els russos i la resta del món.

Altres fets destacats del dia han sigut:

– El ministeri de defensa del Regne Unit ha dit que cent dies després de la invasió russa d'Ucraïna Moscou no ha aconseguit els seus objectius inicials d'apoderar-se dels centres de govern de Kíiv i d'Ucraïna, però que està aconseguint un èxit lent però tàctic al Donbass.

– Zelenski ha dit que les forces ucraïneses estan resistint l'atac rus al voltant de la ciutat de Severodonetsk, a l'est, on unes 800 persones s'amaguen en refugis antiaeris sota una fàbrica química que va ser colpejada per míssils russos.

– Rússia ha acusat Alemanya de desequilibrar la seguretat europea mitjançant la "remilitarització", després que Berlín hagi aprovat una esmena constitucional per augmentar la despesa militar fins al 2% del PIB.

– Després de dies d’estira-i-arronsa, la Unió Europea ha aprovat formalment l’embargament parcial al petroli rus i altres sancions dirigides a grans bancs i altres membres de l’exèrcit.

– Macky Sall, cap de la Unió Africana i president del Senegal, ha dit que Vladímir Putin li havia dit que estava disposat a permetre l'exportació de gra d'Ucraïna per alleujar una crisi alimentària mundial que està afectant especialment l'Àfrica.

Fins aquí el bloc d'informació en directe que hem fet durant els primers cent dies de la guerra a Ucraïna, que tanquem amb un vídeo fet pel govern de Kíiv durant els primers dies de la guerra amb què alertava de la destrucció que començava i que, de moment, no té fi. A partir de demà mateix continuaran tenint tota la informació sobre els esdeveniments al front i la informació diplomàtica en la secció habitual d'Internacional i en l'última hora en un format més breu. Tot l'equip de periodistes de l'ARA que ha participat en aquest directe els dona les gràcies pel seguiment.

El Bundestag aprova finalment el canvi constitucional per augmentar el pressupost militar

Els legisladors alemanys han votat finalment a favor d'una esmena constitucional per crear un fons de 100.000 milions d'euros per reforçar les seves defenses militars davant d'una Rússia agressiva. Els diputats de la cambra baixa del Bundestag han secundat la mesura per 567 vots a favor, 96 en contra i 20 abstencions després que el govern de centreesquerra i l'oposició conservadora arribessin diumenge passat a un acord. El moviment respon també als anys de les crítiques dels aliats propers en el sentit que Berlín no s'estava acostant a l'objectiu de l'OTAN d'invertir el 2% del producte interior brut en defensa. Ara, la cambra alta del Bundesrat ha d'aprovar la mesura. "Aquest és el moment en què Alemanya diu que som allà quan Europa ens necessita", ha dit als diputats la ministra d'Afers Exteriors, Annalena Baerbock, del Partit Verd.

Rússia vol discutir com prevenir una Tercera Guerra Mundial

Rússia creu que el que s'ha de fer és discutir no si esclatarà una Tercera Guerra Mundial sinó com prevenir-la, ha comentat aquest divendres la portaveu del ministeri d'Afers Exteriors rus, Maria Zakhàrova. "És possible una [Guerra] Mundial? Potser, ja està en marxa? Quina forma prendrà? Aquests són temes que molts estan discutint. En comptes de parlar de la Tercera [Guerra], seria millor parlar de com prevenir-la", ha dit durant una de les habituals compareixences davant de la premsa acreditada a Moscou, segons l'agència russa Tass.

Zakhàrova ha subratllat que durant anys Moscou ha indicat que el dret internacional i les Nacions Unides han de servir com a "xarxa de seguretat" contra una Tercera Guerra Mundial. "Com que van ser creats després de la Segona Guerra Mundial com a garantia per prevenir la Tercera Guerra Mundial, d'una manera o altra, estaven fent la seva feina", va apuntar. Per afegir després que Rússia ha estat prenent nota del "desig del col·lectiu Occident d'esborrar el dret internacional i introduir un ordre mundial basat en regles". Un fet, ha continuat, "extremadament perillós perquè implica una dictadura d'un grup de països que amenaça amb alterar l'equilibri mundial, alhora que fa impossible que altres països puguin perseguir i aconseguir els seus interessos. Tots els països tenen dret a una política exterior i interior sobirana, a defensar legalment els seus interessos per desenvolupar la seva economia, per defensar els drets humanitaris, per a la protecció i per a [la seva] pròpia seguretat". Les afirmacions són un compendi, justament, de tot el que Moscou no volia que fes Ucraïna: ser sobirà i decidir el seu futur sense interferències del Kremlin. "Quan un grup de països pren el poder o aspira a fer-ho, es poden esperar molts problemes. Hem intentat explicar-ho a la comunitat global de totes les maneres possibles i transmetre aquesta veritat, i és que el dictat d'un pol és impossible i portaria conseqüències destructives".

Reagrupament rus al voltant de Sloviansk per llançar una altra ofensiva al Donbass

L'exèrcit ucraïnès ha assegurat aquesta tarda que les unitats russes s'estan reforçant en les aproximacions a la ciutat de Sloviansk, al Donbass, i que han tingut "un èxit parcial" en els combats en curs a l'est. L'estat major informa que els invasors es preparen per reprendre una nova ofensiva en aquest enclavament, veí de Kramatorsk, i de moment l'àrea urbana més gran de Donetsk encara sota control ucraïnès. Ha dit que els russos estan concentrant una força de fins a 20 grups tàctics de batallons a la zona. Havien intentat llançar un atac contra dues ciutats al nord i al nord-oest de Sloviansk, Barvínkove i Sviatohirsk, però no havien tingut èxit, va dir l'estat major.

De moment, no està gens clar que els russos hagin pres més territori a l'est de Sloviansk després de guanyar el control de la ciutat de Liman a finals del mes passat. La part ucraïnesa diu que les forces russes han utilitzat artilleria en dues zones més pròximes a Sloviansk: Sxurove i Brusivka. A Severodonetsk, l'estat major assegura que les batalles continuen: "Sota el foc de l'artilleria, els [russos] han assaltat zones residencials a la part oriental de la ciutat. [L'enemic] té un èxit parcial". Però, aparentment, els russos no havien avançat gens en els seus esforços per conquerir altres assentaments: les posicions ucraïneses inclouen Bakhmut, Soledar i Lissitxansk. Una vegada més, va dir l'estat major, els russos havien intentat travessar el riu Séverski Donets i "crear les condicions per al seu pas per les forces principals de la força". De moment, però, no ho han aconseguit i el riu ha demostrat ser una barrera important per a les forces russes.

Els combats s'han reactivat al nord de Khàrkiv, on les forces ucraïneses han recuperat territori durant les últimes setmanes. L'estat major va informar que les forces russes estaven intentant "contenir l'avanç de les nostres tropes en direcció a la frontera de l'estat. [L'enemic] va continuar disparant contra unitats de les Forces de Defensa amb avions, artilleria, llança-coets múltiples, morters i tancs".

Boris Johnson envia un missatge de solidaritat amb motiu dels cent dies de l'inici de la guerra

Amb motiu de la tràgica jornada d'avui, quan s'acompleixen els cent dies de la invasió de Rússia del territori d'Ucraïna, el primer ministre britànic, Boris Johnson, ha enviat un missatge de solidaritat al seu poble. El text diu així: "Han passat 100 dies des que Putin va llançar el seu assalt bàrbar a Ucraïna. I en aquest temps d'agonia, els ucraïnesos s'han guanyat l'admiració del món amb el seu coratge i dignitat sota el foc, així com la seva tenacitat i una resistència incontestable. Una vegada i una altra, les heroiques forces armades d'Ucraïna han desafiat les probabilitats i han frustrat el poder de l'exèrcit rus, guanyant la batalla de Kíiv i derrotant l'invasor a les portes de la capital. Al Regne Unit, ens sentim orgullosos d'haver fet tot el possible per donar suport a Ucraïna. Fins i tot abans d'aquesta operació, la nostra missió militar, operació Orbital, havia entrenat 22.000 soldats ucraïnesos. Ara estem subministrant a aquests valents soldats les armes que necessiten per defensar el seu país, inclosos 5.200 míssils antitancs i 120 vehicles cuirassats de combat. Hem imposat sancions a més de 1.000 ciutadans russos i cent empreses i entitats russes, inclosos els bancs, amb actius globals que superen els 900.000 milions de lliures. Juntament amb els nostres amics, hem congelat gairebé dos terços de les reserves de divises de Rússia i anem darrere de l'altre perquè estàvem decidits a tallar els fons per a la maquinària de guerra de Putin. Però sabem que l'heroisme nacional d'Ucraïna ha tingut un preu terrible en vessament de sang i patiment. Així que des del Regne Unit estem enviant tanta ajuda humanitària com podem. Hem donat més d'11 milions d'equips mèdics i hem emès 115.000 visats perquè els ucraïnesos puguin trobar seguretat aquí al Regne Unit, i estic encantat que ja n'hàgim acollit més de 60.000 dels nostres amics. En total, el Regne Unit ha proporcionat més de 3.000 milions de lliures d'ajuda militar, financera i humanitària a Ucraïna, més que qualsevol altre país amb l'excepció dels Estats Units. Seguirem endavant durant el temps que calgui. Mai vacil·larem en el nostre suport a Ucraïna fins que la invasió de Putin hagi fracassat i els ucraïnesos gaudeixin de la pau i la llibertat que mereix el seu heroisme".

Mikhaïl Kassiànov, l'ex primer ministre de Putin del 2000 al 2004, abandona Rússia

El polític de l'oposició russa i ex primer ministre del país Mikhaïl Kassiànov, molt crític amb la campanya militar de Moscou a Ucraïna, ha informat que ha abandonat Rússia temporalment però que espera tornar-hi. Kassiànov, que va ser el primer ministre del president Vladímir Putin entre els anys 2000 i el 2004, ha informat l'agència France Presse de la seva decisió a través de missatges escrits. "Espero que no per gaire temps", ha afegit. Kassiànov té 64 anys. Amb anterioritat, fa només dues setmanes, havia declarat a la radiotelevisió pública alemanya, Deutsche Welle, que creu que Putin s'ha adonat que està perdent la seva guerra. Amb tot, són unes manifestacions que no tindrien en compte l'avenç rus al Donbass. En qualsevol cas, Kassiànov va dir a DW que el Dia de la Victòria a Rússia, el 9 de maig, Putin no va parlar des d'una posició de força, i fins i tot semblava "una mica nerviós" durant el discurs. Putin va dir aleshores que Ucraïna podria tenir armes nuclears i que el país està dirigit per neonazis. El president rus va dir que la invasió era l'"única decisió correcta", al·legant que Occident planejava envair Rússia. "La reacció de Putin i el seu discurs van ser absolutament febles", va dir Kassiànov, i va afegir que el president rus comença a "adonar-se que està perdent aquesta guerra".

Biden diu que depèn d'Ucraïna la possible cessió de territori a canvi de la pau

Responent a la premsa, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha assegurat aquest matí que depenia d'Ucraïna decidir si volia cedir part del seu territori per aconseguir la pau i posar fi a la guerra d'invasió russa. Biden ha afirmat que, en cap cas, "no els diré què haurien o què no haurien de fer." "Des del principi he dit que no diria res d'Ucraïna, i no tothom hi està d'acord amb mi, sense Ucraïna. És el seu territori. No els diré què han de fer i què no", ha reblat el president des de Rehoboth, a l'estat de Delaware. Biden ha dit que "sembla que" en algun moment caldrà un "acord" entre els dos països, i ha afegit: "Què implica això no ho sé". Mentrestant, els Estats Units continuaran ajudant els ucraïnesos perquè es puguin defensar.

La policia ucraïnesa ha obert 16 investigacions sobre actes de violència sexual contra els civils

La policia ucraïnesa ha rebut unes 50 denúncies i ha obert 16 investigacions penals sobre potencials actes de violència sexual comesos per soldats russos contra civils, ha informat el viceministre d'Interior d'Ucraïna. Kíiv, els seus aliats internacionals i l'oficina dels drets humans de les Nacions Unides investiguen possibles crims de guerra, inclosos la violència sexual a Ucraïna des que Rússia va llançar la seva invasió al febrer, avui fa exactament cent dies. Moscou nega haver comès crims de guerra o haver atacat els civils, i les seves residències i infraestructures, durant una guerra que ha matat milers de persones i ha obligat milions, la majoria dones i nens, a fugir a l'estranger.

Moscou avisa que la "remilitarització" d'Alemanya augmenta els riscos de seguretat

La portaveu del ministeri d'Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, ha alertat que l'augment de la despesa militar d'Alemanya suposa una "remilitarització" del país i que això farà incrementar els riscos de seguretat. "Percebem l'afirmació del canceller alemany com una nova confirmació que Berlín ha marcat el rumb cap a una remilitarització accelerada del país. Com podria acabar això? Per desgràcia, és ben conegut per la història", ha dit.

Rússia assegura que continuarà la seva "operació" a Ucraïna fins que controli el Donbass

Rússia ha assegurat aquest divendres que continuarà la seva "operació" a Ucraïna fins que hagi aconseguit el seu objectiu de controlar el Donbass. "Un dels principals objectius de l'operació és protegir la gent de la República Popular de Donetsk i la República Popular de Lugansk. S'han pres mesures per garantir la seva protecció i s'han aconseguit alguns objectius", ha dit el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, a la seva roda de premsa diària.

Peskov també ha fet referència a la reunió d'aquest divendres a Sotxi entre el president rus, Vladímir Putin, i el president de la Unió Africana, Macky Sall. L'agenda de la trobada inclourà "la profunda preocupació del continent africà sobre la creixent crisi alimentària i la manca de fertilitzants", ha avançat el portaveu rus, que ha assegurat que Putin donarà una explicació "exhaustiva" sobre què està passant amb el gra procedent d'Ucraïna.

Un terç dels ucraïnesos depenen d'ajuda humanitària després de 100 dies de guerra, alerta l'ONU

Almenys 15,7 milions d'ucraïnesos, l'equivalent a un terç de la població, necessiten "urgentment" assistència i protecció, segons ha alertat el coordinador de les Nacions Unides per a Ucraïna, Amin Awad, que ha avisat que aquesta guerra "no tindrà guanyador". En una roda de premsa des de Kíiv coincidint amb els 100 dies des que Rússia va començar la invasió del país veí, Awad ha avisat que les necessitats humanitàries de la població ucraïnesa podrien augmentar si la guerra s'allarga fins al pròxim hivern, ja que "milions de persones podrien ser molt vulnerables a causa de la destrucció de plantes energètiques i dipòsits de combustible".

Segons les xifres de l'ONU, uns 14 milions de persones han hagut d'abandonar casa seva, ja sigui per fugir del país o per desplaçar-se internament a zones més segures. Awad ha indicat que, a més, s'hi han d'afegir uns 15 o 16 milions de persones més que "segueixen a casa seva, però que igualment s'han vist impactats" perquè han perdut la feina o la possibilitat de moure's. Les Nacions Unides han pogut verificar fins ara 4.200 civils morts i 4.000 més que han quedat ferits.

La UE reitera el seu suport a Ucraïna en el dia 100 de la guerra

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, ha reiterat el suport de les institucions europees a Kíiv quan es compleixen "100 dies des que Rússia va desfermar la seva guerra injustificada a Ucraïna". "La valentia dels ucraïnesos mereix el nostre respecte i la nostra admiració", ha dit en un tuit, en el qual ha anunciat també que aquest divendres es reunirà amb el president francès, Emmanuel Macron, a París per debatre precisament "el suport actual i futur" de la UE a Ucraïna.

Ucraïna assegura que no té cap intenció d'atacar territori rus i acusa Moscou de voler "soscavar la confiança dels EUA"

L'assessor presidencial ucraïnès Mikhailo Podoliak ha acusat aquest matí Rússia d'estar intentant "soscavar la confiança entre Ucraïna i els Estats Units" amb les seves acusacions a Kíiv de voler utilitzar l'armament de precisió que rebrà de Washington per atacar territori rus. L'anunci de Joe Biden sobre el lliurament a Ucraïna dels seus sistemes múltiples de llançament de coets (MLRS), en concret dels HIMARS M142, ha portat el Kremlin a advertir que s'està creuant "una línia vermella" perquè el llarg abast que permet la munició d'aquest sistema podria arribar fins a Rússia. "Ucraïna està lluitant en una guerra defensiva i no té cap pla per fer servir els MLRS per atacar instal·lacions a Rússia", ha assegurat Podoliak.

"Els nostres aliats saben on utilitzem les seves armes", ha afegit, i ha acusat Rússia de fer servir aquestes acusacions com a estratègia psicològica per influir en la perspectiva i el comportament de la comunitat internacional (PSYOP).

Rússia podria controlar tot Lugansk en dues setmanes, diu el Regne Unit

En el dia 100 de la guerra, l'informe diari dels serveis d'intel·ligència britànics fa balanç i destaca que si es tenen en compte "els plans originals de Rússia, cap dels seus objectius estratègics s'ha assolit". Tot i així, l'estratègia de focalitzar esforços en el Donbass, després d'haver-se retirat de Kíiv i el nord, li està donant fruits. "Rússia ja controla el 90% de la regió de Lugansk i és probable que en completi el control en les pròximes dues setmanes", afegeix, però assenyala que tots els "guanys" que ha aconseguit l'exèrcit rus en aquesta zona d'Ucraïna han estat "amb un alt cost de recursos" i a costa de mantenir la resta de fronts, com el del sud, estancats i "a la defensiva".

Energoatom descarta que es pugui tancar la central de Zaporíjia

L'operador estatal d'energia nuclear d'Ucraïna, Energoatom, ha negat aquest dijous que es pugui tancar la central de Zaporíjia si Kíiv en perd el control, segons informa Reuters. Després que un membre del govern ucraïnès hagi obert la porta a tancar-la en aquest cas, Energeoatom ha conclòs que "no es pot apagar des d'un punt de vista tècnic, de seguretat, econòmic i polític". Zaporíjia ara mateix es troba sota ocupació russa.