Francesc Xavier Vila: "Amb el català hi ha partit"

BarcelonaEl conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha presentat aquest dimecres els resultats de l'Enquesta d'Usos Lingüístics 2023 (EULP) que mostra el lent però continuat retrocés del català en un context de forta arribada migratòria, cosa que condiciona totes les xifres.

Diria que la situació actual del català és comparable als anys setanta o vuitanta en el sentit d'allau migratori i necessitat d'aprenentatge a gran escala?

— Té punts de contacte i té punts de diferència. Des del punt de vista d'arribada massiva, s'hi assembla. De fet, segurament és fins i tot superior. Des del punt de vista de la composició de la societat receptora, és diferent, perquè hi ha menys catalanoparlants percentualment. Des del punt de vista polític, ara tenim més capacitat d'actuació política i de posar-hi recursos.

La primera lectura de l'enquesta diu que el català continua caient com a llengua habitual fins al 32,6%, que són 4 punts respecte a fa 5 anys, 14 respecte a fa 20 anys.

— Hem de mirar les dades de forma més complexa. Una cosa són els percentatges i una altra cosa són les xifres absolutes. En xifres absolutes tenim un escenari de manteniment dels usuaris principals del català, que són els que la tenen com a llengua habitual, sola o compartida. I, a més a més, tenim un creixement de parlants secundaris, que és una cosa que mai no havíem mirat. I aquest creixement es produeix en el marc d'un creixement global de la població, el que passa és que el creixement de parlants no és suficient per equiparar-se al creixement total de la població, però no és impossible arribar-hi.

En números absoluts, però, també baixen les persones que tenen el català com a llengua inicial, són 40.000 menys. I com a llengua habitual són 94.000 menys.

— Si mirem els que tenen de llengua habitual el català [2,2 milions] i hi sumem els que tenen de llengua habitual el català i el castellà [636.453], s’incrementen en 68.000 les persones que tenen el català de llengua habitual catalana única o acompanyada, se’n va als 2,84 milions de parlants.

L’enquesta aquest any també ha avaluat els parlants secundaris, que en anteriors enquestes quedaven amagats com a castellanoparlants habituals.

— Hem fet aflorar pràcticament dos milions de parlants que no es veien, però són crucials per a la llengua. Tots tenim algun veí que a casa parla castellà, però que parla català amb gent de forma normal. Aquesta gent existeix i fins ara en les anàlisis que s'havien fet els deixaven de banda, els oblidaven. El que hem fet és dir: no podem analitzar els usuaris de la llengua només en funció de llengua habitual perquè amaguem els altres parlants. Si només agafes els parlants habituals, tens 2,8 milions de parlants. Però si recordem les xifres, totes ens diuen que hi ha entre 9 i 12 milions de catalanoparlants al món. Com hi arribem? Amb gent que el parla en algun moment.

Que és la franja que té més potencial per créixer, la dels parlants que no tenen el català com a llengua inicial.

— Els parlants que diuen que parlen català el 50% o més del temps han estat sempre entorn dels 3 milions i es mantenen. Ara depèn de si som capaços de fer créixer els parlants secundaris amb la gent que arriba. Com vols tenir parlants que saltin de l'àrab al català sense un pont entremig? L'anàlisi que s'havia fet fins ara es concentrava en mirar només la cúspide de la piràmide, no vèiem que la piràmide se sosté sobre els altres parlants.

Els que comencen el camí de parlar català.

— Comencen i poden anar molt enllà, eh? Mira: una persona nascuda fora de Catalunya, que va venir de joveneta, que va aprendre el català, que amb la seva parella parla en castellà perquè tots dos són de fora de Catalunya, però que tenen una botiga i que parlen català amb la meitat dels clients o amb la majoria dels clients... El meu rellotger és això. El meu rellotger existeix i no parla castellà amb mi, em parla català.

Però aquests parlants acabaran transformant-se en parlants habituals de català?

— L’evolució que fan, mentre sigui cap a més català, serà bona pel català. Hem de treballar sobre tota l'escala. Passar de coneixedor a usuari de català en el fons és com un ball. Però un ball de parella, un vals. Necessites algú que vulgui ballar amb tu per poder posar-te a ballar, si tu no en saps. Llavors el que no podem fer és només mirar els que ja saben ballar i dir “sempre tenim els mateixos que saben ballar!” i, en canvi, no mirar els altres que n'han après. I les dades ens diuen que han crescut els que han après a ballar. És que aquesta és la dada més important!

Els 267.000 coneixedors més i les 117.000 persones que fan servir de forma freqüent el català.

— El que necessitem és visibilitzar que sí que hi ha un procés d'entrada cap a l'ús de la llengua catalana. Hi ha molta gent que s'ha posat a parlar en català, encara que no el té com a llengua habitual, però que parla català i que són els que fan que moltes vegades als bars, a les botigues, als serveis i als metges et parlin català encara que no sigui la seva primera llengua. No tenim una natalitat desbordant que generi grans masses de nens catalanoparlants...

Hi ha perill que es culpabilitzi els immigrants de la mala salut del català?

— Jo faria un esforç per deixar de parlar de culpabilitzar, perquè això és un fenomen social multicausal. Hi ha qui vol culpabilitzar els immigrants, i altres que volen culpabilitzar els catalanoparlants. És que no estem parlant en termes de culpa, estem parlant de responsabilitats i la responsabilitat és compartida. Les administracions hi han de posar més recursos però la ciutadania i la societat civil i les empreses també tenen responsabilitat social i lingüística. El govern sol no ho podrà fer. Perquè, esclar, si la gent continua comportant-se com ara i es pensa que si algú que és d’un color determinat o que porta una roba determinada per definició no pot saber parlar català, difícilment hi haurà aprenentatge de català. Ja pots posar-hi recursos entremig.

Sí que hi ha un procés de forta bilingüització i de més identificació amb les dues llengües, sobretot entre els joves. No sé si és un perill que el català sempre vagi de bracet del castellà o és un factor positiu, perquè els que es bilingüitzen són més castellanoparlants, que es bilingüitzen cap al català.

— La major part del procés d'incorporació de la segona llengua és de gent que no té el català com a primera llengua i que assumeix el català com a llengua, per exemple, d'identificació. Des d'aquest punt de vista, això és un guany pel català. De fet, has fet una contraposició de menys català i més bilingüisme, però ho hem de mirar com una suma.

I si li demano un titular breu?

— Hi ha partit.