"Gent que fa 25 anys que viu al poble ara s’ha llançat a parlar català"

Barcelona"Zona de caça", diu un cartell penjat en uns arbres del terme de Campredó. Un grup de subsaharians establerts en aquest terme de Tortosa, a la llera de l'Ebre, el veien cada dia tot anant a treballar però no l'entenien. "Al curs de català han descobert què és la ce trencada i han pogut llegir el cartell. N'estaven orgullosíssims", explica l'alcalde de Campredó i president de l'Associació Cultural Soldevila, Damià Grau.

Aquesta és una de les 205 entitats que han demanat un dels nous ajuts de la Generalitat perquè associacions i ajuntaments puguin posar en marxa cursos de nivells bàsics en zones amb dèficit d'oferta. "Som 1.300 habitants i en una setmana s'hi van apuntar 28 persones. Perfils i nacionalitats molt diferents. Hem de trencar estereotips. Hi ha gent que fa 25 anys que viu al poble i que, amb l'excusa del curs, ara s’ha llançat a parlar català", explica Grau.

A la convocatòria hi podien accedir municipis de menys de 17.500 habitants i entitats privades de tot el territori. Finalment s’han subvencionat 350 cursos, oferts per 104 ajuntaments, 100 entitats i el Consell Comarcal del Moianès, l’únic que no està adscrit al Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). S'hi han destinat 1,4 milions d'euros i el 2026 hi invertiran un mínim d'1,5 milions. Els nivells bàsics són fonamentals per a l'acolliment lingüístic i un requisit perquè els immigrants obtinguin el document d'arrelament.

L'objectiu és arribar on no arribaven els cursos de català del CPNL, sigui territorialment o sigui per perfils d'aprenents. Per exemple, la Fundació Bayt al-Thaqfa de Barcelona, que es dedica a l'acollida d'immigrants àrabs o musulmans, ha pogut ampliar el seu acompanyament social dels nouvinguts –que essencialment busquen feina, arrelament i fer vida autònoma– a un suport lingüístic, de manera que es convida els alumnes a seguir estudiant els nivells superiors.

El pas al nivell B, que permet no només la comprensió del català sinó també l'ús de la llengua, és un dels reptes de l'administració. Política Lingüística calcula que el 2025 es van oferir unes 100.000 places en cursos de català, que cal ampliar per respondre a les llistes d'espera i fer aflorar nova demanda. "Satisfer el 100% de la demanda és impossible. Aprendre una llengua és un ball, hi ha d'haver flexibilitat de les dues bandes", afirma rotundament el conseller Francesc Xavier Vila.

Prémer el botó de l'ascensor social

Un altre exemple és la Fundació Noima, una escola de noves oportunitats d'Olot, on hi ha joves de 15 a 24 anys que intenten reinserir-se al sistema educatiu o laboral a través de l'alfabetització i la formació professional. "Si no tens un bon nivell de català difícilment pots tenir una continuïtat formativa. I a la Garrotxa pots treballar? Sí, però on? El català et pot facilitar millors feines –assegura Àngel Serrat, codirector de l'escola–. Saber català a la Garrotxa et permet pitjar el botó del primer pis de l’ascensor social".

A Alcover (Alt Camp) fa disset anys que l'Ajuntament ja ofereix tots els nivells de català, però ho feia a través del voluntariat lingüístic, de professors jubilats amb temps lliure. L'ajuda serveix per finançar el professorat i el material didàctic i permetrà "professionalitzar" els cursos, diu l'alcalde, Robert Figueras. "Som un poble petit on ens coneixem tots. El curs va més enllà d'aprendre català. És una funció social que uneix les persones", afegeix.

El conseller de Política Lingüística afirma que l'administració "ha de donar resposta" a una demanda de formació molt elevada: "Tothom qui vulgui aprendre català ha de poder fer-ho arreu del territori". Ha recordat que s'està desplegant un pla de xoc de 8,8 milions per rellançar l'ensenyament del català per a adults i que el Consorci està creixent, amb un 15% de classes i 100 professors nous. L'objectiu ara és fer un sistema "més robust, més flexible, equilibrat territorialment i connectat a la realitat social del país". Per això la via de la coordinació amb altres entitats municipals, educatives, empresarials i socials és la manera que veuen de fer créixer l'oferta (que es pot consultar en aquest mapa interactiu).