El Pacte Nacional per la Llengua se signarà dimarts (sense Junts ni la CUP)

BarcelonaEl Pacte Nacional per la Llengua per fi té data. Dimarts al migdia es presentarà en un espai emblemàtic com és l'Institut d'Estudis Catalans, i comptarà amb la signatura del PSC, ERC i Comuns i la presència de les entitats de llengua, patronal i sindicats que han participat en el procés. Segons ha avançat 3Cat, estarà dotat amb 255 milions d'euros.

El pacte es va començar a gestar durant el govern de Pere Aragonès el 2021, amb l'impuls d'ERC i Junts, però no es va poder tancar la legislatura passada. El 2024 va ser un dels punts de l'acord entre ERC i el PSC per a la investidura de Salvador Illa. El compromís era tenir-lo a punt els primers cent dies de govern, però finalment s'ha allargat perquè es buscava un acord que en l'àmbit polític fos com més ampli millor, amb tot l’arc parlamentari al qual se li pressuposa un interès pel català, cosa que no s'ha aconseguit: finalment Junts i la CUP no signaran l'acord. Tampoc hi seran, com era previsible, els partits de dreta i extrema dreta.

Segons ha confirmat l'ARA, Junts no el signarà perquè el Govern no aclareix què farà en cas que la sentència del Tribunal Constitucional pel 25% de castellà a les aules sigui un revés –com es preveu que pugui passar en el cas del decret que prohibeix els percentatges–, i perquè no s'ha concretat el paper del Govern en l'oficialitat del català a Europa. La CUP ja se n'havia desmarcat perquè ho considera una "operació política de pacificació del PSOE".

De fet, els cupaires ja no van ser en l'acord entre els principals partits –en aquell cas Junts sí que hi era– per fer una llei que respongués a la sentència del 25% de castellà, ja que per primer cop es va introduir la llengua castellana com a "curricular" a l'escola amb el mandat que el seu ús vehicular s'adaptés a la realitat "sociolingüística" de cada lloc. Tal com va explicar l'ARA, l'esquerra anticapitalista es nega a signar el pacte si no s'elimina aquest precepte ni es concreta com es pot respondre al TC: "Al pacte no es parla dels atacs judicials contra l'escola catalana", es lamenten fonts cupaires a l'ARA, que afegeixen que estem a les portes "d'una nova ofensiva amb la sentència del 25% i el pacte no en diu res". "Un veritable Pacte Nacional per la Llengua s'ha de signar contra l'estat espanyol i no de la seva mà", acaben.

En declaracions a El suplement de Catalunya Ràdio, el diputat d'Esquerra, Jordi Albert, ha defensat que el nou pacte per la llengua ajudarà a revertir la situació del català, i ha tret ferro al fet que Junts i la CUP no hi siguin, així com tampoc el PP ni l'extrema dreta de Vox i Aliança Catalana. "El país no pot esperar Junts", s'ha limitat a dir, i ha apuntat: "Esquerra hi és i Junts sempre es podrà afegir a l'acord quan ho consideri adient". Albert ha defensat que, de mica en mica, el pacte pot anar sumant adhesions, i ha insistit que l'acord "no perd força", malgrat que no inclou l'oposició. "Perdria força si no tinguéssim les entitats i la societat civil", ha dit Albert.

A diferència del que pensen Junts i la CUP, segons Esquerra el pacte "ajudarà" a respondre a la sentència del Constitucional: "La necessitat del pacte és per la situació de la llengua i també per afrontar els reptes que tindrem al davant". A més, ha remarcat que el pacte deixa clar que el català és la llengua "vehicular" i d'"ús normal" a les aules.

Avís de Plataforma per la Llengua

Pel que fa a les entitats que han participat en l'elaboració del Pacte Nacional per la Llengua, sí que està previst que siguin a l'acte a l'Institut d'Estudis Catalans. Plataforma per la Llengua (PxL) donarà suport a l'acord, però ja avisa que troba que hauria d'anar "més enllà".

"Tenim un sentiment dual –diu a l'ARA el president de PxL, Òscar Escuder–. Ens sembla bé que hi hagi aquest consens social i polític entorn de la llengua, i en què queda clar que l'administració n'és la principal responsable, però el que s'ha posat per escrit és insuficient i té incoherències i mancances pressupostàries. A més, hi ha aspectes amb els quals som escèptics que es facin complir", assegura Escuder. Plataforma rebaixa el fet que Junts i la CUP no siguin a la firma, perquè ho fan perquè el pacte fa curt i ja "han dit que donaran suport a les polítiques en favor de la llengua al Parlament": "Em preocupa poc, perquè el que compta no és la foto, que té un valor simbòlic, sinó què es farà després de la foto".

255 milions d'euros

El pacte estarà dotat amb 255 milions d'euros. L'acord de govern ja marcava que havia de tenir un pressupost de 200 milions el primer any. L'objectiu del pacte és traçar les línies estratègiques de futur per millorar la situació del català, que any rere any perd presència al carrer i empitjora els resultats a les aules. El primer pas era "recuperar el consens lingüístic" per poder implementar noves mesures, incloent-hi un nou marc normatiu, deia Francesc Xavier Vila, actual conseller de Política Lingüística al govern Illa i anterior secretari de Política Lingüística del govern Aragonès.

El contingut del pacte aborda els eixos que el conseller ja anat anunciant com a importants. Es concreten nou horitzons, entre els quals hi ha el creixement dels parlants, l'educació, l'oficialitat, l'ensenyament d'adults, el món laboral, l'oferta cultural i comunicativa i els reptes contemporanis. Entre les mesures hi ha el rellançament del Consorci per a la Normalització Lingüística: s'ha anunciat un "pla de xoc" amb nous cursos, més exàmens i més agents que n'ofereixin per ampliar el coneixement de la llengua entre adults. També s'incidirà en millorar el català entre els joves, tant a les aules (aules d'acollida) com a l'oci (audiovisual i lectura), amb 100 i 73 milions, segons 3Cat. Una de les prioritats és aconseguir l'oficialitat del català a Europa, que es tornarà a debatre el 27 de maig.