Mirin els vídeos de la periodista Clarissa Ward

BarcelonaUn dels avantatges de les grans crisis, com la que veiem aquests dies a l'Afganistan, és que ens reconcilien amb el bon periodisme. Un exemple d'això que dic és el de la periodista nord-americana Clarissa Ward, corresponsal de la CNN a Kabul, que aquests dies s'ha convertit en una cara coneguda per a tots els que volem saber què passa sobre el terreny. Els seus vídeos són impecables, i amb una durada d'entre dos i quatre minuts és capaç de traslladar-nos a casa quina és la realitat sobre el terreny, ja sigui fent un tomb pel centre entrevistant talibans o indagant sobre com els venedors de burques estan fent el seu particular agost gràcies a l'arribada dels milicians islamistes.

Ward ha estat protagonista de dues polèmiques en les darreres hores que són també alhora lliçons de periodisme. Ella mateixa ha sortit al pas d'uns tuits en què es comparava una foto d'abans de l'arribada dels talibans on se la veia sense res al cap amb una altra posterior on portava una peça que li amagava els cabells. Ella mateixa ha aclarit que abans de l'arribada dels talibans ella sempre portava un mocador pels carrers de Kabul. El rigor, per davant de tot.

L'altre episodi és l'enfrontament televisiu que va mantenir amb un portaveu del Pentàgon, John Kirby, al qual va adreçar una frase terrible sobre l'abandonament que senten molts dels afganesos que van col·laborar amb els nord-americans. "Jo soc una dels que han de mirar els nostres aliats als ulls", li va etzibar. Amb aquestes paraules Ward subratllava el drama dels afganesos que van confiar en els nord-americans, que hi van col·laborar i que ara s'adreçaven a ella buscant les respostes que les autoritats de Washington no estan donant. És cert que la periodista nord-americana compta amb la seva nacionalitat i el mitjà per al qual treballa com a assegurança de vida, però la seva feina és molt remarcable.