La comèdia de situació clàssica ha estat desterrada de les plataformes durant anys. Així i tot, encara hi ha gent que s'atreveix amb el gènere i n'obté bons resultats. Clásicos modernos, una producció de Ryan Murphy que arriba aquest divendres a Disney+, és un exemple que la sitcom clàssica ben feta encara pot funcionar. Creada pels responsables de Will & Grace, una de les últimes comèdies de situació que van triomfar de forma generalitzada, la sèrie ha estat definida com un Las chicas de oro gai, ja que els protagonistes són tres amics homosexuals entre els 40 i els 60 que decideixen viure junts quan un quart membre de la colla mor. El grup s'instal·la a la casa de Palm Springs de la mare d'un d'ells, amb la qual conviuran. Nathan Lane és l'actor principal d'un repartiment que també compta amb Matt Bomer (Fellow travelers), Nathan Lee Graham, Pamela Adlon i Linda Lavin.
La comèdia amable i acollidora que et salvarà les vacances de Setmana Santa
Netflix ha estrenat 'Al norte del norte', una sèrie ambientada en un petit poble de l'Àrtic canadenc
BarcelonaEls zombis de The last of us, l'angoixa capitalista de Severance o el terror tecnològic de Black Mirror no conviden precisament a relaxar-se. La ficció televisiva actual no permet ser gaire optimista amb el rumb del món, però de tant en tant apareix alguna espurna de llum que fa mirar la vida amb una mica més d'alegria, encara que les seves aspiracions artístiques siguin menors. És el cas d'Al norte del norte (Netflix), ambientada a l'Àrtic canadenc i protagonitzada per una jove inuit. La sèrie, pensada per als espectadors que busquin una ficció acollidora, és relativament curta –una temporada de vuit episodis de mitja hora–, i això fa que sigui perfecta per veure-la durant les fugaces vacances de Setmana Santa.
La Siaja (Anna Lambe) té 26 anys, però fa molt temps que viu una vida adulta: es va casar just acabar l'institut amb el seu primer i únic xicot, el Ting, i té una filla de 7 anys, la Bun. La seva infància i adolescència tampoc van ser fàcils, perquè és filla de mare soltera amb problemes d'alcoholisme, ara ja superats. Amb aquest panorama, i davant la constatació que el seu marit és un narcisista de manual, la Siaja pren la determinació de canviar la seva vida de dalt a baix separant-se i aconseguint feina al centre comunitari del poble. L'únic inconvenient és que en el petit poble d'Ice Cove tothom sap la vida de tothom i té la seva opinió al respecte. Al norte del norte es mou dins del territori de les sèries que lloen les relacions humanes i la vida de poble i, a més, permet fer un cop d'ull a la vida de la comunitat inuit, disseminada pel Canadà, Alaska i Groenlàndia i molt poc representada a la ficció televisiva.
Al norte del norte és una coproducció de la televisió pública canadenca, la CBC, i Netflix, que és qui distribueix la sèrie més enllà de les fronteres canadenques. Cinc dies després de la seva estrena, la sèrie ja està en la quarta posició de les ficcions més vistes a la plataforma a l'estat espanyol.
Buscant l'autenticitat
Un dels objectius de les responsables de la sèrie, Stacey Aglok MacDonald i Alethea Arnaquq-Baril, era buscar l'autenticitat pel que fa a la representació de la comunitat inuit actual, de la qual formen part. El rodatge va tenir lloc a Iqaluit, la capital del territori de l'Àrtic canadenc de Nunavut, el més poblat. En comptes de centrar-se en un poble real, les dues guionistes van decidir crear-ne un de fictici, Ice Cove, per "capturar millor la diversitat de la vida inuit a tota la regió", expliquen des de Netflix. "Volíem fer una sèrie que fos versemblant i real tant per a nosaltres dos com per als inuits de tot arreu. Volem que els inuits de tot arreu se sentin vistos i representats", diu Arnaquq-Baril. De fet, la sèrie és la primera d'aquesta magnitud que es roda a l'Àrtic.
Tenint en compte la dificultat de rodar en un territori marcat per la neu i el gel, la producció va construir a Iqaluit dos dels escenaris interiors que més apareixen a la sèrie, el centre comunitari i la botiga que regenta la mare de la Siaja, la Neevee. La resta d'escenaris interiors es van construir a Toronto, es van desmuntar per peces i es van enviar a Iqaluit, on es van tornar a muntar.