'Justícia': la mare que va restaurar l'orgull de l'afició del Liverpool

'Justícia'

Dirigida per Bruce Goodison i escrita per Kevin Sampson per a la ITV. En emissió a Filmin amb subtítols en català

Al llibre Chavs: La demonización de la clase obrera, Owen Jones considera la tragèdia de Hillsborough el punt culminant del procés d'estigmatització de la gent treballadora que s'hauria desplegat a Gran Bretanya a partir de l'arribada al poder de Margaret Thatcher. L'any 1989, Sheffield acollia la semifinal de la Copa d'Anglaterra entre el Liverpool i el Nottingham Forest. A la ciutat van arribar molts més aficionats dels que podia encabir l'estadi de Hillsborough. Malgrat els riscs evidents, la policia va donar accés a un flux incontrolat de persones a una zona del galliner ja prou saturada. L'allau humana va acabar causant 96 morts. En primera instància, es va responsabilitzar els mateixos seguidors de la tragèdia. El record de la massacre a l'estadi de Heysel, en què també hi havia involucrada l'afició del Liverpool, encara planava a l'ambient. El hooliganisme s'havia convertit en la gran plaga a erradicar. Però, com explica Jones al seu llibre, el govern conservador va aprofitar el comportament violent d'una minoria d'ultres per estendre la seva mala fama a tota l'afició del futbol, "l'únic passatemps de masses de classe obrera que pervivia en una època que havia vist desaparèixer tots els vestigis d'orgull de classe".

"Estic farta que titllin el meu fill de hooligan", clama Anne Williams en un moment del segon episodi de Justícia. La minisèrie de la ITV recapitula la història real d'aquesta mare que va perdre el fill de 15 anys, en Kevin, a la catàstrofe. Mentre el relat oficial, amb l'ajuda dels tabloides, culpava els seguidors del Liverpool dels esdeveniments, els indicis assenyalaven cap a la desastrosa negligència de la policia a l'hora de deixar passar milers de persones a dins d'un estadi ja ple. Williams, a més, va descobrir que el seu fill no havia mort a l'hora dictada pel forense; que fins i tot es podria haver salvat si s'haguessin organitzat millor els serveis d'emergència. La dona va decidir engegar la seva pròpia recerca de la veritat. La sèrie l'acompanya al llarg de quatre episodis en la seva lluita de més de dues dècades perquè es reconeguessin oficialment els fets i per restaurar l'honor d'en Kevin. I el del dels centenars d'aficionats acusats injustament de provocar una tragèdia de la qual només van ser víctimes.

La minisèrie entronca amb tota una tradició de títols inspirats en històries reals sobre dones de vida ordinària capaces de convertir-se en heroïnes en la seva cerca de la justícia, en aquest cas en nom de la memòria del fill. En el segon episodi, es visibilitza la perspectiva de gènere en aquest tipus de militàncies. En la primera reunió que l'Anne du a terme a casa seva amb altres persones afectades, totes dones, comprovem com el seu marit de sobte es veu convertit en un personatge secundari d'aquesta història. De la mateixa manera, la sèrie també va posant de manifest la teoria d'Owen Jones sobre com els governs conservadors, la policia i una judicatura de la vella escola van propiciar el relat falsari que acusava els aficionats del Liverpool del desastre. Per això el moment culminant de Justícia té lloc quan, un cop es reobre el cas per fi de manera satisfactòria, Anne Williams, tocada de mort per un càncer, honora amb tota l'afició del Liverpool les víctimes de Hillsborough mentre sona de fons el You'll never walk alone. En una sèrie de posada en escena tan correcta com convencional destacal'actriu protagonista, una extraordinària Maxine Peake que s'entrega en cor i ànima a immortalitzar la tasca d'Anne Williams.