La sèrie de TV3 que mostra Barcelona com no l'havíem vist (gairebé) mai

Barcelona"Hi ha una amnèsia col·lectiva de tot el que va passar a la pandèmia. Recordem més el que ens va passar dins de casa que no pas el que passava fora", assegura Lluís Arcarazo durant la presentació de la seva nova sèrie, El mal invisible, que arriba aquest dilluns a TV3. El guionista reincideix en el gènere del thriller, que ja va tocar en la celebrada Nit i dia, escrita amb Jordi Galceran, per parlar d'un cas amb un pòsit real: en la Barcelona de la pandèmia, un assassí en sèrie es dedica a matar persones sense sostre. Dos policies amb caràcters molt diferents, Quique Molina i Marga Muñoz, interpretats per David Verdaguer i Ángela Cervantes, són els encarregats de la investigació.

De la mateixa manera que la covid es va estendre sense aturador, a la nova sèrie de TV3 la maldat també funciona com una infecció. "La idea de la sèrie surt de voler contrarestar aquesta mirada cap endins i dirigir l'atenció cap enfora, on tenies una situació absolutament increïble, amb una Barcelona com no l'havíem vist mai i que espero que no tornem a veure més. Una Barcelona devastada i buida, on només hi havia ambulàncies. Era l'escenari ideal per explicar una història que difícilment podràs tornar a explicar: la història d'un assassí que actua com un virus perquè mata els que no es poden confinar, i la història d'unes persones que busquen un remei contra aquest mal", resumeix Arcarazo.

El mal invisible se sustenta sobre clixés del gènere, com ara dos personatges arquetípics i oposats, la policia bona que acata normes i el policia rebel que no fa cas de les regles. "Fan un bon binomi i es complementen a la feina, però a mesura que avancen els capítols l'espectador veurà que ella no és tan blanca. La sèrie comença amb certs tòpics i després va cap a llocs més interessants", explica David Verdaguer, que dona vida a Quique Molina, agent de policia amb una vida privada que s'està ensorrant.

Quan recorden l'època de la pandèmia, les visions dels dos actors principals són oposades. Ángela Cervantes admet que en el seu cas va ser un moment "estranyament dolç" –"Em va agafar a Barcelona, rodant la meva primera pel·lícula, i vaig poder estar confinada amb els meus pares", diu–, mentre que Verdaguer ho qualifica d'experiència "dura". "Ho vaig passar bastant malament. Per una banda, no suporto estar sense fer res, i, per l'altra, estàvem tancats en un pis petit amb una nena petita. No va ser una època fàcil. Es va tenir més en compte els gossos que els nens i les nenes. Però com que el cervell és molt llest, te n'oblides. Quan ho tornes a viure, com ara a través d'aquesta ficció, recordes que va ser una època cardada. Allò no ho vull tornar a viure, va ser horrorós", reflexiona Verdaguer.

Ambientar una sèrie en la Barcelona de la pandèmia va suposar un mal de cap pel que fa a la producció, ja que es necessitava que els espais públics on es rodés estiguessin literalment buits. "Vam haver de rodar en caps de setmana i de nit. També tallar molts carrers. Necessitàvem que no hi passés ningú. Pel que fa a la producció, va ser un repte retratar aquesta ciutat buida, que és un personatge més de la sèrie", assenyala Bernat Elias, productor de la ficció.

Personatges masculins tòxics

Si bé la sèrie funciona com un thriller típic, la ficció també té altes dosis de crítica social. A banda de donar protagonisme a les persones sense llar, normalment negligides a les ficcions, El mal invisible també assenyala la violència masclista tant dins com fora del cos policial. Una de les trames secundàries de la ficció és un cas de sextorsió que afecta principalment la Marga, tot i que en el vídeo sexual també hi apareix un home. "Les principals víctimes de la masculinitat tòxica moltes vegades són els mateixos homes. En aquesta sèrie no hi ha gaires homes desconstruïts", reconeix Arcarazo.

Per a Cervantes, el masclisme també modula la forma de ser del seu personatge. "Sense voler, a vegades les dones que estan en llocs de poder imiten les dinàmiques masclistes i es fan mal a elles mateixes. A vegades has de callar i acatar, quan no hauria de ser així. Això és el que li passa a la Marga, una mica per por del seu futur dins de la policia", assenyala l'actriu. Per la seva banda, Verdaguer, que defineix el seu personatge com "el capità de la masculinitat tòxica", celebra que la sèrie mostri la realitat del que es troben moltes dones en l'àmbit laboral. "A la Marga li costa molt més assolir les coses i ha de demostrar 40.000 vegades més que és vàlida. Viu un ambient masclista, on la sexualitzen", remarca.

Sobre les comparacions amb Nit i dia, Oriol Sala-Patau, cap del departament de Ficció de TV3, es treu pressió de sobre i remarca que les dues sèries tenen poc a veure, més enllà de tenir el mateix equip al darrere (Arcarazo, TV3 i Mediapro). Bernat Elias corrobora la seva opinió: "El mal invisible té identitat pròpia, no és una tercera temporada de Nit i dia".