Un 'thriller' polític en femení

Vivim en una època en què les fronteres de l’enemistat política s’han difuminat. Els rivals no tenen per què ser estats clarament enfrontats, sinó que també depèn d’aliances oportunistes que es transformen segons els interessos econòmics, energètics o tecnològics. Grans corporacions, grups terroristes o paramilitars, activistes radicalitzats, xarxes criminals globals i actors digitals poden esdevenir factors amenaçadors amb capacitat per fer caure un govern o desfermar un conflicte internacional. 

A començaments d’aquesta setmana vèiem a les notícies la trobada a París entre el president francès, Emmanuel Macron, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, per copresidir una cimera per treballar, amb Zelenski, sobre les garanties de seguretat per a Ucraïna en cas d’acord de pau. El plantejament podria ser l’inici d’un thriller polític trepidant que ens descobrís les clavegueres de la geopolítica. Curiosament, Netflix acaba d’estrenar una sèrie amb protagonistes similars. Rehén (Hostage) ens endinsa en les relacions entre el Regne Unit i França per negociar afers vinculats amb les polítiques migratòries i sanitàries urgents de tots dos països. L’acció comença al número 10 de Downing Street, on tot està preparat perquè la primera ministra britànica rebi la presidenta francesa. I el que havia de ser una negociació tensa i complexa esdevindrà un conflicte extrem de supervivència. En el transcurs de la visita, el marit de la primera ministra serà segrestat a la Guaiana Francesa, on treballa de metge per a una ONG. I la col·laboració amb França per al pla de rescat resultarà impossible perquè la presidenta francesa serà víctima d’un xantatge que pot posar fi a la seva carrera política. Tot i que les dues mandatàries necessiten col·laborar, les extorsions que reben les mou en direccions oposades.

Rehén és un thriller molt entretingut de només cinc capítols. En alguns casos és massa previsible i té llacunes que obliguen l’espectador a ser indulgent amb la resolució d’obstacles i girs de guió, sobretot al final, quan la trama es descontrola una mica. Hi ha un esforç per transformar els rols i incorporar una certa perspectiva de gènere en l’alta política optant per protagonistes femenines. Això implicarà, però, que els dilemes dels personatges tinguin a veure amb aspectes familiars. Només començar, el marit de la primera ministra britànica li diu a la seva esposa: “Si mai has d’escollir entre la família i el càrrec no tinc cap dubte que prendràs la decisió correcta”. La frase anticipa el que passarà minuts després. Rehén, en canvi, dibuixa millor els reptes de la política actual i la pèrdua dels valors democràtics, minats per la creació de vídeos falsos que manipulen i radicalitzen estats d’opinió, les apagades informatives i la declaració d’estats d’emergència amb la voluntat de controlar els ciutadans. Entendre els engranatges de totes aquestes dinàmiques és un al·licient més per veure la sèrie.