La setmana dels experts més inquietants

L’apagada s’ha convertit en el pretext perfecte per al sensacionalisme més gratuït a la televisió. Divendres al migdia, a El programa de Ana Rosa, entrevistaven un suposat expert en supervivència. L’havien convidat perquè expliqués tots els elements necessaris en un kit d’emergència bàsic. El presentador li donava autoritat amb un titular digne del periodisme més alarmista: “José Luis, tú llevas desde los años noventa preparándote para el apocalipsis”. Més de tres dècades que culminaven, ara, en l’exhibició a Telecinco de tot el seu arsenal. El desplegament d’estris va ser delirant. La taula del plató va quedar coberta de tota mena d’objectes. “Es un 'kit' normal para una zona donde tienes suministros básicos –deia l’home–. Esta es la mochila para salir de casa en un momento”. Assegurava que aquell era l’equip mínim individual per a qualsevol persona. A tall d’anècdota, va apuntar que els seus dos fills i el seu gos disposaven de les seves pròpies motxilles. El José Luis, trenta-cinc anys al peu del canó gastant-se els diners en andròmines pròpies per escalar l’Everest només per sobreviure a la ciutat, va mostrar els seus estris de tall (un joc de ganivets i matxets de tota mena), els elements combustibles (per fer foc en qualsevol circumstància), el material per protegir-se (una tenda de campanya, manta i sac de dormir, entre d'altres), els utensilis de dipòsit (com la motxilla i la cantimplora), una gamma de cordes de diferents llargades i característiques, i sobres de nutrients per dissoldre. També portava una farmaciola i una bossa sanitària per tractar malalts crítics. Tot això són formes d’alarmisme social que utilitzen el pànic com a reclam. Molta de l’audiència d’aquests programes són persones que en cap cas poden assumir la preparació i l’ús d’aquests kits radicals d’emergència.

Després d’exposar tots els seus recursos, el presentador li va preguntar quins d’aquells estris havia utilitzat durant l’apagada. “Ninguno”, va respondre.

Amb l’apagada s’està entrevistant un seguit de personatges curiosos. Indumentària militar amb tot d’emblemes i logotips a la samarreta i a les mànigues de la jaqueta en què es representen destrals, punys, gossos... També tatuatges que semblen apel·lar a alguna causa ideològica. Més enllà del que expliquen, moltes vegades la televisió perd el control dels missatges d’aquests símbols. Passa el mateix amb molts experts en ciberseguretat, que ni tan sols apareixen utilitzant el seu nom real sinó tota mena d’àlies inquietants. A més, a tot se li diu expert, sense precisar el currículum i la formació que avala aquests personatges, amb qui en la immensa majoria dels casos els programes contacten a través de les xarxes socials. Es guien pel seu aspecte i els discursos abrandats que deixen anar a TikTok o a Instagram. El problema és que, sobretot a les teles privades, s’està normalitzant una estètica i unes teories paramilitars com a garantia de supervivència que inoculen un clima social de por que va molt bé a l’extrema dreta.