Per als nostàlgics d''A cor obert'
Després de la pandèmia semblava que havíem quedat immunes a les sèries de metges, perquè la realitat havia superat qualsevol ficció que es desenvolupés en un hospital. Però, passat un temps prudencial, és un gènere televisiu que continua vigent i amb noves sensibilitats. Al capdavall, aquest tipus de sèries ens parlen de la vida i la mort, de la vulnerabilitat humana. Els centres mèdics són espais que reflecteixen la immensa majoria de les preocupacions socials.
Aquesta setmana, la plataforma Max ha completat The Pitt, una magnífica sèrie que es desenvolupa, en temps real, durant la jornada de quinze hores del seu protagonista, el Dr. Michael Robby Ribanovich, interpretat per l’actor Noa Wyle, una de les estrelles de l’emblemàtica ER (Urgencias). De fet, aquest nou drama mèdic s’ha considerat fill d’aquell serial exitós, amb pugnes judicials incloses per discutir-ne l’origen creatiu.
Amb tot, The Pitt té un plantejament molt més realista. De fet, connecta molt més amb l’esperit d’una sèrie anterior, St. Elsewhere, que a TV3 vam veure com A cor obert. Aquella producció dels anys vuitanta va esdevenir un referent de les produccions mèdiques posteriors. A cor obert era la primera sèrie nord-americana que retratava l’àmbit mèdic amb esperit crític, posant de manifest els problemes reals de la sanitat als Estats Units. The Pitt manté aquest objectiu. Tant l’enyorat St. Eligius com The Pitt són hospitals que treballen amb dèficit de personal i recursos, on els metges lluiten pels pacients, però també contra l’adversitat d’unes condicions laborals que els porten al límit. Comparteixen la concentració de diàlegs en llargs plans seqüència darrere dels metges, l’ús de l’steadycam per immiscir-se gairebé dins del pacient i sempre amb una mirada compromesa amb l’actualitat. També hi ha la jerarquia de veterans i residents pròpia d’un hospital universitari per estimular els conflictes.
The Pitt és un drama coral vibrant, intens, molt emotiu i ple de sensibilitat que té un cert component claustrofòbic. Tota la sèrie es desenvolupa dins l’ala d’urgències de l’hospital i cadascun dels quinze capítols recrea una hora d’una jornada laboral de quinze hores. El primer capítol comença a les set del matí amb l’arribada del Dr. Robby a l’hospital i l’últim, estrenat aquesta setmana, acaba a les deu de la nit quan hauria de plegar el protagonista. La narrativa permet representar l’acumulació de tensió, esgotament, crisis a solucionar, drames i esforços que els metges carreguen en una sola jornada.
El fet diferencial de The Pitt, però, no té tants precedents televisivament. Aprofundeix en l’ètica de la relació amb el pacient, la voluntat d’humanitzar la medicina i subratlla que el tracte personal, saber escoltar i el respecte mutu contribueixen també als resultats en l’àmbit sanitari. Tot i que els metges no deixen de ser representats com a herois, a The Pitt es recorda l’esperit vocacional dels metges que posa, al centre de les prioritats professionals, el servei al ciutadà.