Ben dit, Marc Giró!

Dimarts a la nit, Marc Giró arrencava el seu Late xou de La 1 amb el seu monòleg habitual. Començava destacant la notícia sobre les votacions al País Valencià perquè les famílies triïn en quina llengua volen escolaritzar els seus fills, si en castellà o en valencià. El presentador alertava que això era una estratègia per eliminar el valencià de les aules. Després, posava de manifest que tot plegat era fruit de l’animadversió que moltes persones senten per la llengua catalana i pels catalans en general. Giró, aleshores, va començar un al·legat a favor del català i contra tots aquells que creuen que parlar-lo no serveix per a res: “El catalán sirve para muchísimas cosas. Sirve para todo lo que te propongas. Sirve para todo, todo, todo... El catalán sirve para discutir, para amar, para curar. Sirve para consolar, para fabular, para recetar, para sermonear, para guiar, para susurrar, para mentir. El catalán sirve también para recordar, para imaginar, para cocinar, para ayudar, para dar las gracias, para advertir, para gritar. ¡Se grita muy bien en catalán! El catalán sirve para follar. ¡Se folla muy bien en catalán!”. A continuació passava a llistar tot el que pots demanar en català: una hipoteca, feina, almoina o misericòrdia. Fins i tot la independència. O no demanar-la, i fer-ho en català. I per demostrar la funcionalitat del català, evidenciava que serveix per donar la benvinguda al seu Late xou. I així ho va fer. 

Va ser un moment insòlit a la televisió pública espanyola perquè al canal estatal, tot i ser públic, no es reivindica gens la realitat plurilingüe d’Espanya i els idiomes cooficials. Encara més, aquesta circumstància és com si no existís. És un tema del qual gairebé no es parla. Mentre que a les comunitats autònomes bilingües el conflicte lingüístic sempre forma part de l’actualitat, i les iniciatives i campanyes de reivindicació de les llengües pròpies del territori són constants, a la resta de l'Estat aquesta realitat no es percep, és una circumstància que no interessa. I si se’n parla és rebut com una qüestió menor i feixuga, precisament perquè es considera innecessària. 

Fer aquest mateix discurs des de TV3 no tindria cap sentit perquè és predicar als convençuts i tot això ja ens ho sabem. Però des de TVE, aquesta defensa abrandada del català que va fer Marc Giró és un acte de justícia, inaudit i que ressona amb contundència. Fins i tot adquireix una dimensió èpica. Provoca l’impacte d’estar tocant un tema tabú, que sabem que causa incomoditat en molta gent. Per tant, totes aquestes sensacions delaten, de retruc, la penosa realitat lingüística d’Espanya i la prova de la catalanofòbia. Cinquanta anys després del final de la dictadura de Franco, reivindicar una obvietat com la utilitat del català i el dret dels ciutadans a aprendre’l és gairebé un acte heroic que provoca visques i al·leluies en els seus parlants. Molt ben dit, Marc Giró. I gràcies per recordar a tothom que encara estem així de malament.