El bumerang de Noelia Núñez

Dijous, la ja exdiputada del PP Noelia Núñez, en ple clímax de l’escàndol pel seu falsejament de currículum, va assumir una gira inaudita a la televisió. Va fer honor al càrrec que ostentava fins ara com a vicesecretària de mobilització i repte digital i va triar Mediaset com a plataforma per vendre la seva versió dels fets. Va assistir a dos programes de Cuatro. Va anar a Todo es mentira –un títol molt oportú en el seu cas–, on ja feia de col·laboradora anteriorment. La van entrevistar durant gairebé una hora i va ser evident la seva permanent ambigüitat a l’hora de parlar dels seus estudis. Va tornar a ser imprecisa quan va fer referència als crèdits que li faltaven per acabar el grau de dret i la van pescar amb una nova mentida: van recuperar una entrevista on ella assegurava que només li quedava el treball de final de grau. També va ser entrevistada a En boca de todos per Nacho Abad, el presentador de successos amb menys escrúpols de la televisió. L’home la va tractar molt afectuosament i va acceptar amb indulgència els seus arguments. L’exdiputada insistia que havia estat un error sense malícia que havia comportat un malentès, però que ara assumia la seva responsabilitat i donava la cara. Abad li va preguntar pel significat dels seus tatuatges. A la pell hi porta el seu lema: “Viure sense penediment”.

Més enllà de les fal·làcies de Núñez per justificar l’engany, al final de la conversa amb Nacho Abad va passar un fet inaudit: el presentador li va recordar que el dia abans s’hauria hagut d’estrenar com a col·laboradora del programa, però com que no va poder ser li va proposar continuar comptant amb ella a la televisió –“Si te dejan tiempo tus estudios”, li va dir–. Per descomptat, va acceptar la proposta per fer de col·laboradora.

És al·lucinant amb quina velocitat la televisió esdevé un espai de rehabilitació exprés. Una nova porta giratòria que ressuscita els polítics dimitits per escàndols. Cuatro ja ha acollit casos similars, com el de Cristina Cifuentes, expresidenta de la Comunitat de Madrid, que també va mentir sobre el seu currículum i va ser enxampada robant un pot de crema en uns grans magatzems.

Noelia Núñez és un exemple més de com el circuit mediàtic premia la repercussió més que no pas el valor personal. La televisió permet absorbir i reciclar amb naturalitat l’escàndol i l’engany. Núñez, en comptes d’anar-se’n a casa amb la vergonya, ha gestionat la seva imatge projectant-se de nou. I s’interpreta com l’acte heroic de donar la cara, un gest sovint sobrevalorat. A la televisió la mentida esdevé una mena de capital simbòlic perquè es retroalimenta de l’escàndol per convertir-lo en espectacle. L’acceptació de Noelia Núñez confirma la seva nul·la consciència de responsabilitat pública. L’exdiputada va ser catapultada gràcies a les pantalles, va tenir un ascens polític meteòric i, amb un efecte bumerang, torna a la pantalla. Ara més que mai és un producte narratiu molt popular. Que el PP no pateixi, que des de la televisió Noelia Núñez farà més feina per al partit que la que hauria fet des dels despatxos.