Una comèdia per als 'boomers'
Netflix acaba d’estrenar la comèdia perfecta per als que vulguin consumir alguna sèrie fàcil i lleugera aquest cap de setmana llarg. Els protagonistes de Las cuatro estaciones (The four seasons) són tres parelles que ja passen de la cinquantena i que són amics des de la universitat. Tenen el costum de compartir alguns dies de vacances junts en entorns idíl·lics. La vida els somriu. Els fills s’han fet grans, es troben bé i tenen l’estabilitat econòmica suficient per permetre’s certes comoditats en els seus viatges. La confiança que es tenen entre ells els facilita relaxar-se sense complicacions i tot sembla fluir. Però, a vegades, les circumstàncies no són el que semblen, i un d’ells confessarà a la resta que vol separar-se de la seva parella perquè ja no és feliç. Aquest canvi inesperat distorsionarà el vincle entre ells i l’amistat se’n ressentirà en les properes trobades.
El nom de la sèrie prové de l’estructura narrativa. Les trobades trimestrals del grup d’amics es desenvolupen en les diferents estacions de l’any –clarament indicades pels concerts de violí de Vivaldi– i duren dos capítols. Per tant, en les el·lipsis de cada transició estacional entenem els canvis que hi ha hagut en les vides dels sis amics.
La sèrie està basada en una pel·lícula que l’actor Alan Alda va estrenar al cinema el 1984, i aquesta vegada ell hi té un paper simbòlic: apareix fugaçment com el pare d’una de les protagonistes, vellet i entranyable. Tina Fey és, a part d’una de les actrius principals, una de les creadores i guionistes de la producció.
Las cuatro estaciones té el dinamisme de les comèdies corals que es desenvolupen en entorns bonics i agradables. Les situacions de tensió es produeixen quan els personatges en escena parlen de l’únic protagonista que en aquell moment no hi és. És entretinguda i sense pretensions i, sobretot, ideal per als anomenats boomers. Parla de tot allò a què s’aspira quan et vas fent gran: viure tranquil, mantenir les il·lusions i, de tant en tant, assumir algun repte. Però també exposa els nous problemes que poden aparèixer: un excés de monotonia, una mica d’avorriment o desavinences amb la parella fruit de la rutina acumulada al llarg dels anys. Retrata les misèries de l’edat i les crisis habituals en aquesta etapa, en què, malgrat que hi hagi l’aparença que està tot resolt, els canvis demanen temps per adaptar-s’hi i fer replantejaments.
Las cuatro estaciones és un cant a l’amistat, amb les idealitzacions pròpies de les ficcions nord-americanes, l’ensucrament habitual d’aquestes comèdies i un humor previsible, amb dosis de dramatisme per accentuar les dificultats existencials però amb l’èpica narrativa posterior per superar-les. La sèrie no us canviarà la vida, però potser us fa venir ganes de trucar als amics i quedar per sopar o marxar junts un cap de setmana.