Un drama bèl·lic (i romàntic) per a un dels actors de moda
L'australià protagonitza 'El camino estrecho', que recupera les vivències d'un presoner de guerra durant la Segona Guerra Mundial
BarcelonaJa fa uns quants anys que l'australià Jacob Elordi conviu amb l'etiqueta de ser un dels joves actors del moment. El seu ascens metafòric va començar amb una saga juvenil de Netflix, The kissing booth, que el va propulsar com a ídol adolescent, i es va refermar amb Euphoria (HBO Max). Des de llavors ha construït una carrera que es vol allunyar de la via més transitada i ha apostat pel cinema amb segell d'autor –ha fet pel·lícules amb Sofia Coppola i Emerald Fennell–. Ara Elordi sorprèn tornant al seu país natal amb una minisèrie que és un drama bèl·lic intens. A El camino estrecho, que s'estrena aquest dimecres a Movistar Plus +, dona vida a Dorrigo Evans, un metge de l'exèrcit australià que durant la Segona Guerra Mundial és capturat pels japonesos i obligat a treballar en la construcció del ferrocarril entre Tailàndia i Birmània.
El camino estrecho, basada en la novel·la que Robert Flanagan va escriure inspirant-se en les experiències del seu pare, juga amb diferents plans temporals. Per una banda, es veuen els patiments d'Evans i la seva resta de companys en mans dels japonesos. L'altre gran fil conductor són els records del protagonista de la seva història d'amor amb la jove esposa del seu oncle, l'Amy (Odessa Young), a la qual coneix just abans d'anar a la guerra. Finalment, també es mostra la vida del protagonista anys després de la guerra, quan ja és un home gran i metge de reconegut prestigi (en aquesta fase el personatge és interpretat per Ciarán Hinds).
Elordi assegura que un dels atractius d'interpretar Evans són les seves evidents contradiccions vitals, ja que, tot i ser un heroi de guerra, és una persona amb nombrosos defectes. "L'expressió més gran d’humanitat que trobaràs en les persones probablement rau en les seves contradiccions. Això és el que fa que la gent sigui humana —la llum i la foscor—. [En Dorrigo] no seria una persona real si no tingués això. Si només fos aquest gran heroi que salvava tota aquesta gent, llavors seria un personatge amb defectes, perquè també hi ha alguna cosa força indulgent en això. Crec que —i ara això pot sonar cursi— la dualitat d’en Dorrigo és el que el fa sorprenentment humà. És la forma més honesta de ser", explicava l'actor en una entrevista a The Hollywood Reporter.
Una història de guerra, però també d'amor
El director de la minisèrie, el cineasta australià Justin Kurzel, assegura que, per damunt de tot, El camino estrecho és una història d'amor. Per a ell, la relació del Dorrigo i l'Amy és l'autèntic cor de la narració. "Sempre vaig pensar que el llibre era únic perquè mirava la guerra, els seus horrors i l'experiència que va viure Dorrigo a través del prisma d'una història d'amor. I aquesta història d'amor és força única, ja que passa durant un breu període de sis setmanes. És un amor d'estiu que creix i es queda dins d'en Dorrigo durant la guerra i, especialment durant el seu temps al campament, esdevé un amor fantasmal", explicava a The Hollywood Reporter.
La novel·la de Flanagan, que va guanyar el Booker Prize, és un dels llibres de capçalera dels australians, així que la seva adaptació a la pantalla venia acompanyada de certa pressió que l'escriptor va intentar rebaixar donant llibertat a Kurzel. Elordi, d'avis i pare bascos, es mostra orgullós del caràcter australià de la sèrie, que funciona com un tapís de la cultura del país. "És una història increïblement australiana sobre la companyonia i l'amor. Mostra el nostre país d'una manera meravellosa, i crec que és un exemple de la nostra essència", diu l'actor.