Estratègies morboses pel cas Ábalos
Els magazins matinals de Telecinco i Antena 3 inverteixen cada matí molt temps i recursos en minar el govern de Pedro Sánchez i explotar narrativament els casos de corrupció d’Ábalos, Koldo i Santos Cerdán. La reiteració diària obliga, per tant, a uns nivells de creativitat periodística insòlits, amb pràctiques informatives poc clares i relats de reclam més aviat sòrdids.
L’obsessió d’Ana Rosa Quintana a Telecinco té sempre a veure amb un seguit de dones, suposadament de l’entorn d’Ábalos i Koldo, de les quals han obtingut gravacions d’origen desconegut i manca de context. Dimarts les protagonistes eren una tal Claudia –a qui citen sempre com Miss Astúries encara que faci anys que ja no ostenti el títol– i una tal Anaïs. Dones desproveïdes de cognom i, sobretot, de rostre. Per anunciar les entrevistes o les gravacions que les impliquen, utilitzen com a reclam uns petits requadres al lateral de la pantalla que mantenen de forma gairebé constant durant el programa. En aquest marc hi van alternant fotografies sexualitzades d’aquestes dones, sigui exercint de Miss Astúries o amb imatges sensuals amb poca roba, fent de models o fins i tot participant en desfilades en centres comercials. Els difuminen el rostre encara que alguna d’elles després doni la cara, però així el vincle amb Ábalos i Koldo es fa més misteriós i sospitós. La quantitat d’imatges que tenen i ensenyen de totes dues és ingent, molt superior a la necessitat real que demana la notícia. En cap cas està justificada l’exhibició de desenes de fotos amb poca roba i actitud provocativa que no aclareixen els vincles polítics.
El cas de la Claudia era una exclusiva d’Ok Diario, d’Eduardo Inda, un mitjà que Ana Rosa Quintana sempre promociona i cita com una font fiable. En aquestes gravacions a Ábalos pràcticament no se’l sent, i la retòrica de la Miss Astúries sembla forçada per fer ús de l’enregistrament. El cas de l’Anaïs és el de la dona que teòricament van interceptar marxant de casa d’Ábalos amagant un USB als pantalons. “Para irte a vivir con Ábalos tienes que estar muy desesperada”, apuntava Quintana amb cara de fàstic. Es recreaven en els detalls de la presumpta relació i provocaven confusió sobre si eren amants o si ella era la dona de fer feines. No ensenyaven mai la seva cara, amb una precaució molt poc habitual en aquest tipus de programes.
Més enllà del que es pugui aclarir i demostrar judicialment sobre els casos de corrupció dins del govern socialista, és obvi que al voltant també hi ha tot un constructe mediàtic molt potent i interessat. I poc rigorós periodísticament. S’utilitzen recursos televisius visuals i narratius basats en difuminar rostres, amagar fonts, descontextualitzar documents, fragmentar i manipular arxius sonors d’origen misteriós, oferir dades imprecises, abusar de l’anonimat i donar detalls irrellevants i truculents. Sota l’aparent posada en escena d’informar i aclarir hi ha l’objectiu de tergiversar, confondre i escandalitzar amb estratègies morboses per influir en la percepció de l’audiència.