Qui guanyarà Eurovisió 2025? Suècia, amb la seva proposta friqui, lidera les apostes

BarcelonaEurovisió ha deixat enrere la tensió de l'any passat, en bona part provocada per la participació d'Israel en plena guerra de Gaza, i sembla disposada a viure una edició plàcida i amb pocs sobresalts. A la tranquil·litat que respira el festival aquest any, tot i que la presència d'Israel continua, hi contribueix el fet que des de fa setmanes hi ha un candidat a qui moltes cases d'apostes donen com a clar vencedor, Suècia. Repassem els motius pels quals el país nòrdic parteix com el clar favorit del festival que tindrà lloc aquest dissabte a Basilea i analitzem quines altres candidatures podrien fer-li ombra.

El país que més vegades ha guanyat Eurovisió juntament amb Irlanda no es pren el festival a la lleugera. Per a aquesta edició han triat el grup finlandès de llengua sueca Kaj, conegut perquè barreja humor i música folk. De fet, el tema amb què competiran, Bara Bada Bastu, té importants dosis de comicitat i gairebé es podria dir que és la proposta friqui indispensable de cada edició: es tracta d'una celebració de la cultura nòrdica de la sauna, un element que agermana Suècia i Finlàndia, país d'origen dels músics. En l'actuació que portaran a Eurovisió no hi falten ballarins embolicats amb la tovallola per anar a la sauna ni els bancs de fusta i cubells que tradicionalment hi ha en aquests espais. El portal Eurovisionworld, que recull les dades de totes les cases d'apostes respecte a Eurovisió, assenyala que Suècia frega el 40% de possibilitats de guanyar segons aquest criteri.

Una de les opcions que també sona amb força com a possible guanyadora d'Eurovisió és Àustria i la molt dramàtica i operística Wasted love. La cançó està feta perquè el representant austríac, JJ –nom artístic de Johannes Pietsch–, pugui demostrar tot el seu registre vocal. Nascut a Viena de pare austríac i mare filipina, però criat a Dubai, aquest contratenor de 23 anys forma part de l'Òpera Estatal de la capital austríaca i també ha passat per realities televisius com The Voice UK i Starmania, concurs musical austríac molt popular. Wasted love, que barreja pop i cant líric, parla de les diferents emocions que s'experimenten durant un desamor. Àustria ha guanyat Eurovisió en dues ocasions –una de les victòries va ser amb la icònica Conchita Wurst– i actualment figura com la segona opció amb més possibilitats de guanyar el festival d'aquest any.

Louane, la representant francesa, no és precisament desconeguda al seu país. Actriu i cantant, en el seu currículum figura un premi César a la millor intèrpret revelació per la pel·lícula La família Bélier, on feia el paper de la filla d'una parella sorda. Abans de fer el salt al cinema ja era popular gràcies a la seva participació en la segona edició de la versió francesa de La Voz, programa en què va arribar fins a la semifinal. La cançó amb la qual es presenta a Eurovisió té molt rerefons familiar. Es diu Maman i està dedicada a la seva mare, que va morir el 2014 a causa d'un càncer (de fet, la cantant va perdre tots dos pares quan era adolescent). França té moltes esperances en la seva proposta per a aquest any, com ho demostra el fet que en fessin una presentació internacional durant la mitja part del partit del Torneig de les Sis Nacions de rugbi que va enfrontar la selecció nacional contra Escòcia a l'Stade de France de París.

Aquest any els Països Baixos tenen l'oportunitat de refer-se del mal regust de boca que els va deixar l'edició passada, en la qual el seu representant, Joost Klein, va ser expulsat i no va poder actuar a la final després de ser acusat d'haver amenaçat una integrant de l'equip de producció del festival (finalment, la justícia va arxivar la causa). Enguany el representant neerlandès és Claude Kiambe, un cantant nascut al Congo que es va traslladar als Països Baixos quan tenia 13 anys. Després de passar per diversos realities com ara The Voice Kids i Are you next, ha construït una carrera musical que ara l'ha portat fins a Eurovisió. Claude competirà amb el tema C'est la vie, amb el qual recorda un dels grans ensenyaments de la seva mare: acceptar la vida tal com és, amb pujades i baixades.

Un altre dels competidors forts d'aquesta edició és Finlàndia, que es presenta al festival amb Erika Vikman, que es va fer coneguda al seu país gràcies a la cançó Cicciolina, amb la qual va intentar sense sort anar a Eurovisió el 2020. Aquesta fan de Maneskin ha presentat una actuació que juga amb una imatge sexualitzada –vesteix cotilla i botes altes de làtex– i elements del món de l'striptease, com la barra de pole dancing. La proposta no ha estat exempta de polèmica: en una entrevista, Vikman va assegurar que la Unió de Radiodifusió Europea havia suggerit que es fessin algunes modificacions a l'actuació perquè els semblava "massa sexual" i que també s'havien plantejat canvis en el vestuari. Tanmateix, poc després d'aquestes declaracions, la televisió pública sueca, la YLE, va desmentir que existís cap petició per modificar l'espectacle. Així i tot, la setmana passada Vikman mostrava a les xarxes socials com el seu equip havia hagut de modificar el bodi que llueix a l'actuació perquè les natges no li quedin al descobert.

Quines opcions té Espanya a Eurovisió?

La trajectòria d'Espanya a Eurovisió és una concatenació de decepcions amb l'única excepció de Chanel, que el 2022 va quedar en tercera posició. El Benidorm Fest, un sistema de tria de representants que s'emmiralla en el festival italià de Sanremo i el suec Melodifestivalen, ambdós sinònims de qualitat, s'ha anat esllanguint a mesura que ha sumat anys i ha perdut el caràcter de fenomen social que va tenir quan Rigoberta Bandini va competir amb Chanel per representar Espanya. Enguany, l'encarregada d'excitar els ànims patriòtics espanyols és Melody, que ja havia intentat anar a Eurovisió en una altra ocasió i que es dedica al món de la música des dels 10 anys. La cançó amb la qual competeix és Esa diva, un tema al qual se li han fet modificacions després del Benidorm Fest per tal que tingui un toc "més internacional".

Malgrat l'entrega que està demostrant la sevillana, les cases d'apostes no li auguren entrar en el top ten. El rànquing de Eurovisionworld la situa en catorzena posició, és a dir a la meitat de la taula, perquè a la final competeixen 26 països. Segons ha transcendit dels assajos i de l'actuació en la primera semifinal, la proposta d'Espanya –rebatejada com The Diva Experience per RTVE– destaca per ser especialment recarregada i intensa: hi haurà dos canvis de vestuari –el primer negre, amb una llarga cua i un barret cordovès, i el segon un bodi platejat–, unes escales que imiten la textura del marbre i molts jocs amb llums led per representar estructures arquitectòniques en les grans pantalles de l'escenari.

Deixant de banda Chanel, l'última vegada que Espanya va aconseguir una plaça en el top ten de la final va ser fa onze anys, quan Ruth Lorenzo va quedar en desena posició amb Dancing in the rain. Posteriorment, Espanya ha quedat enterrada en la banda baixa de la classificació, amb l'única alegria de Chanel. El pitjor resultat dels últims deu anys el va obtenir el català Manel Navarro, que va quedar en última posició.