L’ús interessat de la prostitució

Divendres al matí, a Espejo público, Susanna Griso entrevistava la nova portaveu del PP, Esther Muñoz. La conversa era molt útil per entendre quina mena de perfil ha buscat el partit de Feijóo per tractar amb els mitjans i dirigir-se a la ciutadania. Muñoz simbolitza una renovació generacional. Griso l'hi va posar molt fàcil i la portaveu va exhibir una gran contundència discursiva. Utilitza una dialèctica sense filtres, eficaç a les xarxes socials, molt combativa, perfectament alineada amb l’estratègia de confrontació parlamentària. És determinada davant dels mitjans, amb una actitud dura i expeditiva, que transmet lleialtat màxima. 

Muñoz va aprofitar per fer difusió, durant l’entrevista, de la notícia difosa per El Español que assegurava que Pedro Sánchez s’hauria beneficiat dels rendiments de les saunes de què el seu sogre seria copropietari. L’estratègia servia per criticar la llei d’abolició de la prostitució, considerant-la un acte de cinisme per part de Sánchez. Muñoz afirmava que Begoña Gómez havia regentat i administrat aquests locals, i que, per tant, gràcies a aquests negocis haurien pogut pagar el pis on havia viscut la parella. Griso, que va fer referència a aquesta informació com una “bomba treta del calaix”, va preguntar-li a Muñoz si li constava que Feijóo havia demanat els documents per assegurar-se de la informació. “No em consta”, va respondre Muñoz. Simultàniament, Espejo público mostrava en pantalla fragments d’aquestes suposades escriptures. Eren uns papers on subratllaven els noms de Pedro Sánchez i Begoña Gómez, també del pare d’ella, però sense cap text que permetés treure’n cap conclusió. Però la incorporació dels retalls en pantalla, mig subratllats, mig difuminats, donaven aparença de prova irrefutable.

En dues ocasions, Esther Muñoz va fer èmfasi en la mateixa frase:“La veritat és dura. Jo ho entenc. Però és la veritat”. Va voler definir el terme sauna:“Vull fer un aclariment, perquè els meus avis, que estan veient el programa, es pensen que una sauna és un spa. I no”. Aleshores especificava que a les saunes on, segons ella, Begoña Gómez portava els comptes s’hi practicava el sexe, lliurement, pagant i amb dones joves immigrants prostituint-se. 

Sorprèn la lleugeresa i l’agressivitat amb què s’estan difonent aquestes informacions. També la poca cautela amb què altres mitjans se’n fan ressò sense contrastar-ho. Però hi ha un detall que s’està repetint en els darrers mesos a Espejo público i altres programes de la mateixa corda ideològica, que és aquesta obsessió per portar el relat a l’àmbit de la prostitució, els bordells i les dones joves anònimes suposadament vinculades a Ábalos i Koldo. No tant com a prova de cap corrupció sinó amb una intenció molt més sibil·lina: la de combatre, apropiar-se i capgirar el discurs feminista. I no per defensar els drets de les dones sinó per instrumentalitzar-les, aprofitant l’espectacle i la morbositat d’un context sòrdid –construït mediàticament– que escandalitzi l’electorat més conservador.