La llei dels magazins matinals
L’afició dels magazins matinals per les notícies de successos, històries dramàtiques i altres truculències és un clàssic televisiu. Però en les darreres setmanes, aquests casos tenen un enfocament informatiu molt més sibil·lí. A Vamos a ver, de Telecinco, informaven que s’havia deixat en llibertat una piròmana que havia provocat un incendi. També s’entrevistava la mare d’una víctima perquè la defensa havia sol·licitat la llibertat de l’autor del crim. Van connectar amb l’alcalde de Sant Feliu de Guíxols perquè expliqués el problema de reincidència delictiva a la localitat. Tenen un grup de lladres que han estat detinguts més de quaranta vegades i que tornen a quedar en llibertat de seguida, provocant la frustració dels ciutadans i els cossos de seguretat. A Antena 3, a la versió d’estiu d’Espejo público, també alertaven de la posada en llibertat d’un home acusat de provocar un incendi. Es feien ressò, també, que a la Semana Grande de Bilbao havien homenatjat membres d’ETA amb delictes de sang, penjant la seva samarreta al carrer. El programa entrevistava familiars de víctimes del terrorisme perquè valoressin aquest gest.
Les informacions traspuaven la intenció de qüestionar el sistema penal i judicial, excessivament tou amb els responsables de delictes. Totes les notícies juntes transmetien la sensació d’un desgovern absolut, un estat dèbil, amb una justícia ineficaç, on es té màniga ampla amb els criminals. Són continguts que contribueixen a fomentar un clima d’inseguretat, una tendència televisiva que sovint s’ha vist reforçada per històries d’ocupació de pisos d’avis que no han pogut tornar a entrar a casa seva després de sortir a comprar al supermercat. Es dona repercussió a casos aïllats, sovint poc representatius de les problemàtiques socials més generalitzades, per transmetre la idea a l’audiència que el sistema és massa indulgent i, sobretot, injust. De tot plegat se’n desprèn un panorama d’impunitat delictiva, amb una propagació cada vegada més elevada del crim.
Es tracta de potenciar la dicotomia entre el ciutadà de bona fe, indefens, voluntariós i treballador i el que podríem anomenar “l’expansió del mal” per culpa d’un sistema social i polític obsolet i inútil. La idea que la justícia està desconnectada dels interessos dels ciutadans, on la indulgència amb els criminals va en detriment de la seguretat de la gent. La policia fa la seva feina, però la justícia la tira per terra.
Aquests mitjans deslegitimen el sistema penal i judicial davant l’opinió pública, estimulant la convicció que cal més mà dura i reformes judicials més punitives.
Són plantejaments televisius gens innocents. Es crea un marc discursiu que afavoreix ideologies associades a la xenofòbia i el racisme, i que utilitzen la por per vendre mesures de control policial i social que tant agraden a l’extrema dreta.