Els preliminars més lamentables
La televisió pública espanyola està fent grans esforços per normalitzar i promocionar La familia de la tele que s’estrena dilluns. És el reaprofitament del difunt Sálvame, amb Belén Esteban, María Patiño i companyia que ara passaran a amenitzar les tardes de La 1. L’estrena del format es va endarrerir amb motiu de la vetlla papal i, per tant, han dedicat aquests dies de marge que dona el funeral a exhibir-se en diferents programes de la cadena. Dijous a la nit va ser el torn de La Revuelta, el sobrevalorat programa de David Broncano. Va rebre com a convidades les dues noves estrelles de TVE, Esteban i Patiño, que les últimes setmanes es passegen pels platós com un duet humorístic penós.
Si La Revuelta ja és un espai d’entreteniment de recursos més aviat elementals i primaris, el remat de les dues col·laboradores ja va ser esperpèntic. És molt possible que els espectadors de més de cinquanta anys recordin les emissions de Los payasos de la tele. Aleshores la canalla no tenia gaire més on triar. Doncs el numeret que van muntar Belén Esteban, Maria Patiño i Broncano va ser l’evolució televisiva d’aquell circ. Les dues dones jugaven a burxar-se i interrompre’s, enfadant-se i renyant-se l’una a l’altra. El presentador semblava resignat a haver de satisfer les peticions promocionals de la cadena, donant peixet a les artistes de pa sucat amb oli. Es movien per aquell escenari caòtic com pollastres sense cap. El súmmum va arribar en un atac de demagògia de Belén Esteban volent reivindicar la sanitat pública amb crits i esgarips desaforats. Fins i tot es va posar a plorar defensant la tasca dels metges sense cap justificació aparent més enllà de la necessitat de guanyar protagonisme i aplaudiments. El drama, més que semblar convicció o compromís, va destil·lar certes dificultats per controlar el seu estat emocional. Des que la televisió pública li dona feina, Esteban s’ha convertit en una defensora exacerbada de la funció pública, com si això justifiqués millor la seva presència.
La deriva televisiva de TVE costa molt d’entendre. El motiu de competir amb les cadenes privades no pot explicar-se amb aquests espectacles demencials. Els preliminars que de moment estem veient de La familia de la tele ens fan vaticinar el pitjor, que s'abocarà a una etapa de decadència dels continguts.
L’enigma és saber si darrere d’aquestes decisions hi ha raons ideològiques o purament empresarials. La frase “a la gent ja no l’interessa la política” ha acabat fent abaixar el llistó dels mitjans públics, que s’han aferrat a un entreteniment tronat i vulgar. La quantitat de paraulotes, publicitat no justificada i comentaris inapropiats va obligar La Revuelta a censurar amb un xiulet els disbarats. Caldrà veure què passa durant les emissions en directe, però tot indica que La 1 s’ha instal·lat una bomba de rellotgeria dins de casa que no trigarà a esclatar.