Fer-li el joc a la ultradreta

Dimarts a la tarda, el Todo es mentira, el magazín de Risto Mejide, connectava en directe amb la portaveu de Vox, Rocío de Meer. Hores abans havia fet unes declaracions en què plantejava expulsar d’Espanya vuit milions de persones il·legals i que no respecten “els usos i costums"del país."Digui'ns: a quants immigrants pretenen deportar?”, li va preguntar Mejide només començar. La portaveu va assegurar que el titular que s’havia escampat per tots els mitjans era fals i incloïa el Todo es mentira en aquest suposat error.“Els enviarem un burofax perquè rectifiquin, perquè no hem dit que s'hagi de deportar vuit milions de persones”. Insistia que era “absolutament fals”. Com és habitual en la conducta mediàtica de la ultradreta, provocava confusió al voltant del seu discurs i tergiversava les afirmacions, aprofitant per tornar a deixar anar un llarg missatge xenòfob. Mejide ja tenia el caldo de cultiu que volia per obtenir la seva dosi de protagonisme i fatxenderia. Va tallar-la i, com que Rocío de Meer no callava, es van posar a parlar tots dos alhora. “Senyora De Meer, amb tot el respecte, si ha vingut aquí a fer un míting de Vox, s'ha equivocat de programa”. La portaveu continuava amb el seu discurs, desafiant el presentador. Mejide li recordava que aquell era un programa d’humor, una definició simplista i enganyosa del magazín. Mejide va optar per una frase victimista:“Li hem donat l'oportunitat de matisar les seves paraules”, com si l’haguessin convidat per fer-li un favor. De totes les tesis periodístiques sobre com tractar l’extrema dreta als mitjans, aquesta és la més nociva, perquè contribueix a fer créixer el seu missatge. A l’extrema dreta no cal donar-li oportunitats de matisar perquè, per més matisos que hi afegeixin, les seves idees no canvien. Entrar en conflicte amb els mitjans forma part de les estratègies comunicatives d’aquests grups. Utilitzen la polèmica i el combat agre per adquirir repercussió i donar força als seus arguments: vendre’s com a partits suposadament democràtics que pateixen la censura i la incomprensió dels periodistes. La picabaralla entre Mejide i De Meer es va allargar i el presentador va acabar per fer el que a Vox li agrada: espectacle de crispació que es viralitzi. Mejide, convertit en una caricatura d’ell mateix, va sentenciar:“Si ha vingut aquí a amenaçar-nos i a deixar anar el discurs, ara soc jo el que la deporta a vostè d'aquest programa!”. I va tallar la connexió de manera abrupta, agombolat per una claca obedient.

Mejide va caure de quatre potes en el joc de l’extrema dreta. Màxima irresponsabilitat periodística. Participar de les seves polèmiques i entrar a debatre els seus matisos. Donar-li un espai per publicitar-se, exhibir el seu tarannà. A Todo es mentira, el populisme dels uns i dels altres va permetre alimentar la notícia de la deportació de vuit milions de persones. Temeritat informativa que pretén donar lliçons i acaba amplificant i normalitzant les idees d’ultradreta convidant-los a matisar el que no necessita matisos.