20/9: Ni neguen ni pleguen

CADA DIA EN SURT una de nova. Diumenge aquest diari publicava les pressions del govern espanyol i del Banc d’Espanya sobre la banca privada perquè fes un manifest contra els sobiranistes en plena campanya electoral. La vigília, es publicava a Madrid que el govern espanyol havia pagat un milió i mig d’euros a un confident per obtenir informacions (falses) contra Xavier Trias, també en plena campanya. En una democràcia occidental homologable, quan surten coses com aquestes, el govern assenyalat o desmenteix o dimiteix. I desmentir vol dir treure tota l’artilleria documental per demostrar que les acusacions són falses. Si no ho pot demostrar, si l’han enxampat, plega. Per què no passa això a Espanya? La diferència és que al govern no li cal fer cap de les dues coses, perquè no hi ha una opinió pública i publicada que l’empenyi. Desmentir seria una llauna: potser no pot, però potser també ja li va bé davant de la seva clientela aparèixer com l’eina contundent (més enllà de la llei) contra l’independentisme. Ni nega ni plega. Va fent amb tota la calma, perquè sembla que a ningú li preocupa. Ni als qui els hauria de preocupar no pas per simpatia amb l’independentisme, sinó per vetllar per la qualitat de la seva pròpia democràcia.